La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), la Cooperativa Apícola Tarragonina i SAT LTDA Apícola El Perelló s’han reunit amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb l’objectiu d’abordar qüestions d’importància vital per al sector apícola professional transhumant, concentrat principalment a les Terres de l’Ebre.
En concret el sector reclama que se suprimeixi la limitació a 40 arnes per abellar a espais naturals protegits i que es tornin a permetre les 80 arnes autoritzades fins al 2022. Aquesta és una de les mesures prioritàries inclosa a la bateria de propostes elaborada per les cooperatives apícoles amb la finalitat de consensuar solucions front l’amenaça de la supervivència de les abelles.
Els apicultors exposen que no hi ha cap estudi que avale aquesta limitació. «Ells diuen que les abelles eviten la pol·linització d’altres insectes silvestres. I això és una barbaritat. L’abella i l’apicultor professional fa que els camps es pol·linitzen. Ens sentim abandonats. Tothom defensa tenir un gran respecte per les abelles, però en canvi l’Administració sembla el contrari», explica al Diari Rafel Múria, portaveu de les cooperatives apícoles de la FCAC i cinquena generació d’apicultors a la família. «Sense apicultura no hi ha món. Necessitem les abelles».
Múria explica que en els darrers anys els apicultors s’estan enfrontant a múltiples dificultats, com ara l’os del Pirineu o la vespa asiàtica, que es menja les abelles. També la varroasi, un àcar que ataca l’abella i la deforma fins la mort, resultant un problema greu. «Tenim prou problemes com perquè també l’Administració ens pose més traves. Estem cansats», exposa Múria.
El sector apícola reclama també una simplificació de tràmits en el registre de transport d’animals vius, canvis en la identificació de les arnes mitjançant el codi REGA i més suport de les oficines comarcals per a la tramitació. Així mateix, també creuen que cal simplificar tràmits com la comunicació de moviments i emplaçaments de les arnes o les sol·licituds de treballs apícoles, atès que l’Administració ja disposa d’aquestes informacions per diferents vies. «Un apicultor no és una granja», valora Múria.
Les pluges donen esperança
La manca de pluges de les darreres campanyes i les alteracions en la floració provoquen una mortalitat de les plantes mel·líferes i productores de pol·len. Davant aquesta situació, els apicultors es veuen obligats a realitzar alimentació suplementària a les abelles per assegurar la supervivència de les colònies.
Així, els tres darrers anys han sigut molt dolents per al sector de la mel a causa de la sequera. «Si no plou, l’apicultura desapareixerà», considera Rafel Múria.
Les pluges d’aquest octubre i novembre, però, sembla que donen un respir i una nova esperança per encarar millor la propera campanya, que començarà amb la floració dels ametllers.
Al Perelló, «el poble de la mel», 20 famílies es dediquen professionalment a l’apicultura.
