«Vols que s’instal·li una planta de compostatge i de gestió de residus i dejeccions ramaderes, que estaria situada al punt quilomètric 4,2 de la carretera T-1025 que va de Santa Bàrbara al Mas de Barberans?». Aquesta és la pregunta que l’Ajuntament de Santa Bàrbara va formular ahir a 3.183 veïns del municipi majors de 16 anys. A la crida van partidipar 654 persones, que equival al 20,55% del cens. 448 van rebutjar el projecte de la planta de compostatge, mentre que 171 van optar pel sí. 23 persones es van abstenir, 2 van votar en blanc i 10 vots van ser nuls.
Santa Bàrbara diu «No» a la nova planta de compostatge«El resultat és el que ens esperàvem», va valorar res més conèixer-se les xifres l’alcalde de Santa Bàrbara, Antonio Ollés. «La part del «no» ha fet campanya molt activa, mentre que la del sí, de l’empresa i alguns pagesos, no s’ha manifestat tant».
Ollés va explicar que ara es respectarà el que l’equip de govern va expressar des del primer dia: «Vam dir que ens posaríem amb la postura més votada i així ho farem, de forma que intentarem frenar aquest projecte. A partir de demà mateix ens posarem a treballar per veure com, ja que el projecte està pendent encara de la Ponència Ambiental. Si tot és favorable, l’Ajuntament haurà de donar la llicència d’activitats. De forma que hem d’estudiar ara quines noves al·legacions o recursos es poden presentar».
Respecte a la participació a la consulta, el batlle reconeix que s’ha quedat una mica justa. «Tot i que és difícil de dir perquè no podem comparar, era la primera vegada que es feia una consulta al poble. Sí que es va fer a Tortosa pel monument franquista i a Xerta pel toc de campanes, i allà va ser sobre el 30%».
Promoguda per l’empresa Ecompost de l’Ebre, la planta preveu tractar 25.000 tones anuals de gallinassa per convertir-les en compost orgànic comercialitzable per a l’agricultura ecològica. El projecte va encendre l’alarma de molts veïns, que s’hi van oposar i van presentar fins a 681 al·legacions en contra. Ara també s’han constituït com a Associació mediambiental de veïnatge de Santa Bàrbara (AMEVESABA).
Una de les persones que ahir va votar per rebutjar el projecte va ser per exemple Judit, de 53 anys. «Dubto que després hi hagin les revisions apropiades i que les coses es facin com s’hagin de fer. A la llarga potser podrà portar problemes», explicava. «Tot aquest tràmit, la votació, s’hagués hagut de fer molt abans. Arribem tard. Però hauríem de deixar palès el malestar del poble igualment».
Per la seua banda, Jordi, de 38 anys, quarta generació de pagesos a la família, va votar que sí. «Ho he fet pensant en l’agricultura del segle XXI i de la Unió Europea, pensant en França, Alemanya, Holanda i Dinamarca, que són capdavanters en el tema del compostatge», valorava. «Hi ha pobles que tenen fins a tres plantes de compostatge. Les coses si estan ben fetes es poden fer. És bo i hi ha moltes normatives. O bé fem un punt de control o bé amb la normativa a la mà cada granja ha de compostar les seues pròpies dejeccions de gallinassa. Què ens interessa més, un punt controlat o que cadascú ho faça? Jo no he dubtat. Les plantes de compostatge tenen molt de control, ho he vist en altres països. Nosaltres anem amb deu anys d’endarreriment».
Enrique Lange, portaveu de la plataforma contrària a la planta, que ha liderat el moviment, valorava satisfactòriament la celebració de la consulta. «Estem molt contents que el poble haja pogut expressar la seua voluntat. Ara traslladarem que aquesta empresa no serà benvinguda. S’haurien de fer més consultes populars segons quins tipus d’empreses, si creen debats al poble. Nosaltres no estem en contra de les plantes de compostatge, però sí d’aquesta. Ens preocupa sobretot l’aqüífer, que és un dels més grans de Catalunya».
Lluc Roig, president d’AMEVESABA, també posava ahir en dubte que els promotors limitin la planta a la capacitat prevista, després d’haver-la reduït a 25.000 tones de fems respecte les 40.000 previstes inicialment. Els veïns temen que la seua posada en marxa puga acabar derivant en una planta de valorització de fems per a producció elèctrica. «Creiem que ja hem pagat la quota mediambiental a la comarca del Montsià. Tenim la fàbrica de ciment, una planta de biogàs, una planta de pinyolada i un abocador. Realment volem aquest sistema de vida al mar d’oliveres que tenim?», es preguntava.
Per la seu banda l’assessor del projecte Josep Ramon Sainz explicava que el concepte de planta és diametralment oposat al que pensen els veïns. «Precisament al voltant de la planta hi haurà una disminució dels nitrats als aqüífers», declara. «Es fa la planta justament per evitar que hi hagi aplicacions de les dejeccions directament al terra».
