<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Reforcen 58 km de marges a les basses al Delta per evitar que el mar inundi els arrossars

La Generalitat acaba de finalitzar aquest primer projecte de l’Estratègia Delta, amb una inversió de tres milions, i arrencarà al maig el camí de guarda de la badia dels Alfacs

18 marzo 2024 17:01 | Actualizado a 18 marzo 2024 17:01
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’any 2100 es preveu una pujada del nivell del mar de 80 centímetres que deixaria sota l’aigua dues terceres parts del delta de l’Ebre, si no s’hi actua. L’Estratègia Delta de la Generalitat ha començat a treballar en projectes per protegir el terreny i poder mantenir l’actual morfologia del territori. La primera obra ja acabada en aquest sentit és el projecte de reforç de les guardes de protecció de les basses. Amb una dotació de vora tres milions d’euros, el Departament d’Acció Climàtica ha construït i adequat un total de 58 quilòmetres de barreres de protecció a l’interior de les llacunes de l’Encanyissada, la Tancada, Canal Vell i Buda. Es tracta d’una anella de protecció per evitar que una pujada del nivell d’aigua del mar, que afectarà d’igual forma les llacunes ja que hi estan connectades, inundi els arrossars propers. Així, s’ha reformat l’alçada dels dics ja existents fins a 1,2 metres per sobre del nivell del mar i una amplada d’uns 4 metres, amb material acumulat a les basses mateixes i als desguassos. Així, seran guardes naturalitzades, «on creixerà la vegetació, que servirà al seu torn per protegir la guarda de l’erosió», explica el director dels serveis territorials d’Acció Climàtica a l’Ebre, Jesús Gómez.

Però en la mesura que ha estat possible, s’han aprofitat els camins existents, on s’ha fet un recreixement. En zones molt concretes, per les característiques del terreny, s’han fet servir troncs de xiprer.

D’aquesta manera es preveu evitar la inundació dels arrossars amb aigua salada, fet que ja s’ha començat a donar en alguna ocasió puntual, durant episodis de baixes pressions.

«Es tracta d’una solució que ha estat consensuada amb les comunitats de regants i productors d’arròs de la zona», segons recorda Gómez.

El següent pas serà la protecció del litoral interior de les badies dels Alfacs i el Fangar, també amb camins de guarda. El projecte que està més avançat és dels Alfacs, on l’Estat ja havia dut a terme alguns primers trams. Les obres arrencaran al mes de maig i es preveu un termini d’execució d’un any i mig per a una primera fase.

Pel que fa al Fangar, ja es disposa de l’itinerari. Aquest es debatrà en la propera bilateral Estat-Generalitat i llavors es podrà arrencar el projecte per part del Govern català. L’objectiu és que la protecció interior de les badies sigui una realitat en el termini de dos a tres anys.

Segons detalla el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, de forma paral·lela s’avança també en els projectes de mobilització d’11 milions de metres cúbics d’arena per reforçar el frontal del Delta, en concret les zones més afectades per la regressió, com són el Trabucador, la Marquesa i l’Illa de Buda, així com en la reobertura de la bocana de la badia del Fangar (que pateix un progressiu procés de tancament).

Cartells informatius

La Generalitat ha instal·lat sis cartells en punts molt visitats del delta de l’Ebre, on en un dels pals de suport es fixa el punt on arribaria el mar si no s’actua i un mapa amb bona part del territori inundat. Expliquen també com el terreny quedarà per sota del nivell del mar i caldrà treure tota l’aigua del Delta, procedent tant del regadiu com de la pluja, amb bombes, i la instal·lació prevista de plaques solars per aconseguir l’energia per aquest bombament. A més, s’hi explica el projecte de les guardes, que allà on se pot esdevenen també camins ciclables; la gestió de l’aigua dolça, la importància de les maresmes o la funció de les dunes, vitals per a la protecció de la costa davant el canvi climàtic.

Comentarios
Multimedia Diari