El Departament d’Acció Climàtica segueix avançant en les obres del Pla de reforç de les guardes de protecció de les basses del delta de l’Ebre. L’objectiu és enfortir les guardes de les basses i llacunes per evitar l’entrada d’aigua marina als arrossars i fer front a les pujades del nivell del mar davant el context de canvi climàtic. Aquests dies s’està actuant a l’illa de Buda, un dels punts més fràgils del delta de l’Ebre.
L’actuació global es portarà a terme en un total de 58 quilòmetres a la Tancada, l’Encanyissada, Canal Vell i l’Illa de Buda. Té una inversió de 2,6 milions d’euros. «A Buda s’està fent una part de guarda que no hi havia feta i una estabilització dels talussos amb una empalissada, per evitar que els camins es vagin desfent. És un sistema antierosió», explica al Diari el director territorial d’Acció Climàtica, Jesús Gómez. En total s’actuarà en uns 1.400 metres lineals emprant fins a 6.000 pals de fusta a la bassa. Gómez apunta que a cada bassa s’està actuant «de forma diferenciada» per les seues característiques, i que en el cas de Buda aquesta «està més exposada al mar».
Cal recordar que una part de l’illa és de propietat d’ARGADEL S.A. El representant de la propietat privada de l’illa, Guillermo Borés, és crític amb l’actuació que s’està portant a terme. «Increïblement aquest projecte de les guardes estava previst a totes les llacunes del Delta menys als Calaixos de Buda, quan és a l’illa on es viu l’emergència mediambiental més greu. Fins que no ho vam denunciar a la junta rectora del Parc Natural no es va incloure al projecte per voluntat de les vocalies que varen votar a favor», explica Borés. «A Buda hi ha dos zones d’actuació. Al parc natural, a la pesquera d’Enriquet, posar pals de fusta a banda i banda del canal no té sentit fer-ho ja que no hi ha erosió, onatge... Sinó que aquesta zona sols pateix inundació, i en elevar la cota dels marges hagués sigut suficient. On sí que és necessari aquest tipus d’actuació, per no dir alguna de més dura com pot ser la pedra, és a les guardes de les llacunes més properes al front marí. És el cas de l’extrem més oriental de l’illa propietat d’ARGADEL S.A., perquè quan hi ha temporals, les onades trenquen el malecó amb perill de inundació de tota l’illa. És d’aquí que morirà l’illa de Buda si no s’actua al front marí aviat». Considera que la llacuna de l’illa ha estat «abandonada completament a la seua sort des que va ser expropiada il·legalment pel Govern d’Espanya en aplicació de la Llei de Costes de 1988».
Durant tot aquest temps les llevantades trenquen la platja que entra en regressió i se salinitza l’aigua de la llacuna, provocant un estrés osmòtic a la flora i fauna aquàtica, trencant-se la cadena tròfica, i migrant les interessants poblacions d’aus a d’altres indrets. La pèrdua de biodiversitat és molt greu. Borés denuncia que porta «molts anys cridant al desert i reclamant actuacions a la costa» i que la solució, al seu parer, és fer les platges més amples amb aportació d’arenes del fons del mar amb dragues marines. «Buda viu un drama i tots ho plorarem, ho hem d’evitar».
El projecte global: L’Estratègia Delta
El reforç de les guardes de les llacunes interiors del Delta és un dels tres pilars fonamentals en què es basa l’Estratègia Delta impulsada pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Les altres dues accions principals són les actuacions de protecció al frontal del Delta i l’arribada de sediments fluvials, amb la previsió d’una prova pilot prèvia per caracteritzar els sediments de l’embassament de Riba-roja d’Ebre. A final d’any també arrancaran les obres de la guarda de protecció a la badia dels Alfacs. En total es preveu una inversió de 116,7 milions d’euros fins al 2032 en diferents actuacions de mitigació d’aquesta zona davant dels efectes de la crisi ambiental mitjançant accions per revertir la subsidència, la regressió i la pèrdua d’hàbitats.