Quants ocells passen aquest hivern al delta de l’Ebre? Una resposta difícil de respondre a la que tracten de posar xifra aquests dies des del Parc Natural del delta de l’Ebre. El cens d’aus aquàtiques hivernants es du a terme des dels anys setanta del segle passat, de forma coordinada amb altres zones humides d’arreu del món, en un moment de l’any en què les migracions són mínimes; i les sèries de dades existents permeten prendre el pols a l’estat de la biodiversitat als diferents espais protegits.
Els tècnics del Parc Natural, acompanyats per Agents Rurals, ornitòlegs i voluntaris de diverses entitats, formen l’equip d’unes quaranta persones que s’encarrega de recórrer les 30.000 hectàrees del Delta amb prismàtics i comptadors, passant per aiguamolls i llacunes, arrossars, badies i platges i, durant la nit, les zones on s’ajoquen espècies com les arpelles o els corbs marins.
En els últims anys, les xifres se situen al voltant dels 200.000 ocells, pertanyents a entre 80 i 90 espècies diferents. Una quantitat que ha anat a la baixa, arran de la reducció de les hectàrees d’arrossars que romanen inundades durant l’hivern.
Segons explica al Diari el director del Parc Natural del Delta, Francesc Vidal, l’important no són les xifres d’un any determinat, sinó les tendències i l’evolució al llarg dels anys.
Així, al Delta «hi ha un primer moment en què creix la presència d’aus arran de la protecció dels espais amb la creació del Parc Natural», als anys vuitanta. Posteriorment, l’aplicació de mesures agroambientals subvencionades per la Unió Europea, amb la inundació dels arrossars durant els mesos d’hivern, va suposar un nou increment de la presència d’aus aquàtiques al Delta, arribant al voltant de les 300.000. Però en el moment en què la mesura va deixar de ser obligatòria «i es van reduir els camps inundats, en el marc de la lluita contra la plaga del caragol poma, es va observar també un descens de la presència d’aus que dura fins ara», segons explica el director.
Entre les aus aquàtiques presents a l’espai natural, les diferents espècies d’ànecs estan entre les més abundants. Cal destacar també la tendència a l’alça de la població de flamencs al llarg de tot l’any. Segons explica Vidal, es tracta d’una espècie que en general està recuperant població a la Mediterrània, i que canvia de lloc depenent de les condicions meteorològiques i altres factors que els puguin pertorbar. Al Delta, sembla, han trobat un bon lloc on estar-s’hi tranquil·lament tot l’any i reproduir-se.
El recompte es va iniciar el passat 7 de gener i acaba aquesta setmana. En espera dels resultats d’aquest any, ja s’han observat algunes curiositats, com ara la presència d’un grup d’unes cinquanta cigonyes.