L’exalcalde de Sant Jaume d’Enveja, el socialista Joan Castor Gonell, va assumir fa poc més de dos mesos la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre.
Com ha viscut l’emergència per la DANA a les Terres de l’Ebre? N’extreu algun aprenentatge o marge de de millora?
Han sigut uns dies complicats, amb l’activació de les alertes diversos dies consecutius i la reducció de la mobilitat. Hi ha hagut moltes incidències, però afortunadament cap de greu. Des de la delegació, i amb tot el suport del Govern, hem estat al servei de tots els alcaldes i alcaldesses en tot allò que anaven necessitant, en problemes per exemple d’incomunicació o manca de subministrament elèctric. Ara toca analitzar-ho tot bé i millorar en allò que sigui millorable.
En algun àmbit en concret?
A l’Ebre no tenim una uniformitat del territori a nivell de cobertura de mòbil. Hem d’analitzar quanta gent rep l’alerta i quanta no. I també que el missatge que s’envia sigui curt i concís.
L’Ebre és un territori amb moltes zones inundables. Què cal fer per adaptar-se al nou escenari de fenòmens extrems i canvi climàtic?
El president de la Generalitat ja va anunciar que s’haurà d'analitzar i posar al dia la cartografia del territori a nivell d'inundabilitat. També s’hauran de posar sobre la taula i replantejar algunes actuacions urbanístiques de fa 40 o 50 anys.
Els municipis ebrencs tenen els plans de protecció civil al dia?
Sense entrar en números concrets, som de les zones de Catalunya que ho tenim millor. N’hi ha molts de fets i alguns que estan en revisió. Però també n’hi ha que estan per a fer. Des del Govern es destinaran recursos, juntament amb les diferents diputacions, per a què tots els municipis disposen d’aquests plans de protecció civil actualitzats i vigents.
Alcanar va patir inundacions importants el 2018, 2021 i 2023, però encara no s’hi ha actuat de forma decidida. Hi ha alguna previsió?
En bona mesura estem encara en fase d’anàlisi. L’Ajuntament ha avançat pel seu compte. S’ha d’avançar i prendre decisions, sempre d’acord amb l’administració local.
Les actuacions requeriran la implicació de diferents organismes, des de l’Agència Catalana de l’Aigua fins a Costes o Carreteres. El fet que ara els dos governs siguin socialistes ha d’afavorir la coordinació?
El sentit comú ens diu que sí, ja que en determinades èpoques la comunicació entre l’Estat i la Generalitat no va ser fluida. En tot cas, hem d’incidir en temes com el bon estat i manteniment de la llera dels barrancs, o les canalitzacions d’aquests barrancs en l’encreuament amb carreteres. Perquè, per exemple, l’N-340 sempre s’inunda als mateixos llocs per acumulació d’aigua.
Quines afectacions hi ha hagut al delta de l’Ebre? Quines són les prioritats allí, al seu entendre com a veí d’aquesta zona?
El Delta sempre pateix quan hi ha temporals. És molt vulnerable. En aquesta ocasió, però, el fet que a l’inici del temporal el nivell del mar estigués baix, va afavorir a què les inundacions i trencaments fossin menors. També ha tingut el seu efecte que les actuacions que abans es feien d’emergència a posteriori d’aportació d’arena als punts dèbils, des de fa un parell d’anys es fan de forma preventiva. Aquestes aportacions d’arena les hem de dur a terme de forma molt més important. Hem de treballar tots per protegir el Delta de forma efectiva. La consellera de Territori ha mostrat el compromís del Govern amb l’Estratègia Delta i també amb el Pla Delta (elaborat des del territori), d’acord amb la Taula de Consens. També cal coordinació amb el pla de protecció que està elaborant el Ministeri per a la Transició Ecològica. De fet, ja hi ha hagut una reunió en aquest sentit entre la Generalitat i el Ministeri. Ara s’haurà de convocar la bilateral, amb presència de la Taula de Consens.
La seva ronda de reunions amb els alcaldes ja ha acabat? Quines necessitats ha copsat?
M’he reunit ja amb més de la meitat dels 52 alcaldes, i la intenció és acabar aquesta ronda abans de finals d’any. D’aquesta manera volem detectar els neguits particulars de cada ajuntament i detectar també problemàtiques comunes o compartides, i treure conclusions a nivell de territori. Les mancances en fibra òptica, el despoblament de zones de l’interior o la necessitat d’habitatge, són algunes de les principals preocupacions. En matèria d’habitatge, el Govern ha iniciat polítiques decidides i volem que tinguin la major incidència possible a les Terres de l’Ebre. Un altra preocupació comuna són les dificultats per mantenir la xarxa de camins rurals, alguns dels quals, en ser lligallos, són de titularitat de la Generalitat.
En quin punt es troben les obres del Verge de la Cinta? Tirarà endavant el nou hospital?
Les obres van endavant, però han patit un cert retard per problemes que han anat sorgint, a nivell de patrimoni o canvi en les obres interiors. Però ara es treballa amb normalitat. Pel que fa al nou, hi ha el compromís ferm del Govern per construir un hospital universitari per a Terres de l’Ebre. i es continua treballant per poder fer-lo realitat.
S’han de reenfocar els fons de transició nuclear?
Ja se’ls hi està donant un tomb. És una dotació molt important de recursos, de 85 milions per a les zones nuclears, i cal fer les coses bé i que serveixi per al que s’han creat: dotar el territori d’activitat econòmica alternativa davant la important pèrdua de llocs de treball que suposarà el tancament de les centrals. Crec que els fons han de servir tant per atreure noves activitats econòmiques al territori, com per donar suport i crear noves perspectives a les petites i mitjanes empreses, i emprenedors d’aquí. En l’àmbit industrial, però també en l’agroalimentari o en el turisme. I hem de tenir una mirada llarga per saber quin model socioeconòmic volem per al territori.
Avança l’ampliació del polígon Catalunya Sud? Hi ha alguna nova implantació industrial prevista?
S’està treballant tant en l’ampliació del polígon com en el ramal ferroviari. També en l’ampliació d’activitats i la possible arribada de noves empreses.
Quines seran les seves prioritats en els pròxims mesos?
Com he comentat, acabar la ronda de contactes amb els ajuntaments i consells comarcals per tenir molt clares les necessitats del territori. Avançar en la millora de les comunicacions i la reformulació dels fons nuclears, amb l’aportació dels tècnics locals, perquè siguin útils i ajudin a crear activitat econòmica. Insisteixo que és bàsic treballar a dos nivells: les grans empreses tractores, però també les petites i mitjanes empreses del territori.