Amb el canvi de Govern a la Generalitat, Joan Alginet deixarà la presidència del Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el minitransvasament de l’Ebre.
Quin balanç fa d’aquests tres anys com a president?
La valoració és positiva, tenint en compte el context de sequera que hem viscut i la gestió que n’hem fet des del Consorci. La sequera ens ha generat una oportunitat: hi havia un focus mediàtic sobre el Consorci que calia saber gestionar i derivar en una acció pedagògica i d’importància de la infraestructura. I de portes endins calia plantejar inversions de futur per estar més preparats per als reptes que han de venir. Hem aconseguit 9,5 milions a través d’un PERTE, el més gran mai assolit, per a la digitalització. I hem presentat el pla d’inversions més ambiciós dels últims anys. Crec que ens hem reforçat com a corporació, hem apostat per la transparència i la comunicació. I amb un full de ruta que és el nostre pla estratègic. Deixem, avui, un Consorci millor, i ho hem fet defensant en tot moment el riu i el Delta. Crec que la presidència del CAT sempre hauria de recaure en algú de les Terres de l’Ebre i si és del Delta, encara millor.
Ha sigut difícil ser president del CAT sent vostè de Deltebre?
D’adolescent vaig formar part de la lluita contra el transvasament. Crec que les contradiccions s’han de saber gestionar i s’han de fonamentar en bases objectives i informació contrastada. En l’episodi de sequera que hem viscut calia també algú amb aquesta base. També era necessari l’alineament amb el govern republicà, per no apostar per fórmules del passat.
Quins reptes han assolit i quins queden pendents?
Un repte important que hem treballat és la transparència i la comunicació. Hi havia certa percepció que el CAT era poc transparent. Això ho hem treballat molt. També hi ha hagut una acció de pedagogia i això també ha marcat una tendència a l’alça. En plena sequera hem estat la zona més resilient. També hem apostat per obrir el Consorci a la societat, assolint records històrics de visites de les escoles. Però no hem sabut resoldre el conflicte del cànon de derivació. Un cànon que avui serveix per fer obres a Logronyo i s’hauria d’haver aconseguit un consens territorial per exigir-ne una revisió al Govern de l’Estat i que derivés al territori. Són 9 milions d’euros anuals que marxen de l’Ebre i que, per posar un exemple, haguessen pogut servir per finançar l’Estratègia Delta. Aquesta és la gran assignatura pendent.
Quins inversions hi ha previstes per a les Terres de l’Ebre?
El projecte més important és el nou dipòsit d’aigua crua no tractada, que tindrà una capacitat capacitat de 185.000 metres cúbics i donarà més garanties de subministrament i de seguretat. Són 13 milions d’euros d’inversió a l’Ampolla, en un clar missatge que les inversions estratègiques s’han de fer on està el recurs.
La dessalinitzadora del Foix crea suspicàcies a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
La PDE ha estat un moviment molt important al territori i ha mantingut sempre una posició molt coherent, en tinc tots els respectes. Ells interpreten que la dessalinitzadora és obrir la porta a la interconnexió de xarxes. Però si tenim una dessalinitzadora al Foix podem subministrar aigua a un conjunt de municipis pròxims que avui estan connectats al CAT i es poden alliberar. Crec que hem de reduir la dependència hídrica del riu Ebre. Hem de fer les exigències que corresponguen per no permetre que el projecte acabe fent el que tem la PDE.
