«Indignació», «ràbia», «impotència» i «emprenyament» per un «nou espoli a l’hospital i el territori per la porta del darrere». Així de contundents es mostren els treballadors de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i representants polítics de la Ribera, davant la proposta que enguany novament s’emprin les reserves del centre morenc per salvar l’Hospital Sant Joan de Reus, amb un dèficit acumulat de 3,2 milions d’euros de l’any 2017.
Tal com va avançar el Diari, aquesta seria a hores d’ara l’única opció que es contempla a Reus per remoure la causa de dissolució que plana sobre el Sant Joan, i que s’ha de resoldre abans del 31 de desembre.
La retirada dels fons de Gecohsa, societat que gestiona l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (depenent de l’Ajuntament de Reus), és una opció que ja es va emprar l’any 2016, quan es van fer servir 4 milions de la reserva de 8 que tenia el centre morenc per eixugar el dèficit de l’hospital reusenc. Llavors es va dir des de Reus que l’operació no es tornaria a repetir, però ara s’apunta tot el contrari. Així s’hauria plantejat al consell d’administració del Sant Joan, però no així al consell d’administració de Gecohsa, tot i que els dos es van celebrar el mateix dia.
La concessió de Gecohsa per gestionar l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre va acabar el passat mes d’abril, però des de llavors el Servei Català de la Salut (Catsalut), titular del centre, ha anat prorrogant el contracte amb Reus, a l’espera de concretar la nova empresa plenament pública, ebrenca i depenent del mateix Catsalut que se n’ha de fer càrrec: Salut Terres de l’Ebre.
L’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Piñol, afirma sentir tristor, ràbia i impotència, per una mesura «que és legal però que moralment és reprovable». Recorda que els 8 milions de reserva «han sortit de la desinversió durant anys a l’hospital, del fet de no pagar les pagues per objectius (DPO) o la condonació de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per part de l’Ajuntament», entre d’altres.
Salut Terres de l’Ebre
Així, l’alcalde demana al Catsalut que creï d‘una vegada la nova empresa pública per gestionar el centre, per poder deixar definitivament enrere aquesta etapa de dependència de Reus, i que s’hi duguin a terme les inversions necessàries per posar les instal·lacions al dia, valorades en 2,3 milions d’euros. «S’ha d’establir un pla i un calendari d’actuacions», afirma Piñol, qui no descarta «emprendre accions» per defensar els interessos del territori.
Des del comitè d’empresa de l’Hospital Comarcal, el seu portaveu José Domínguez assegura que la mesura que preveu emprar per segona vegada l’Ajuntament de Reus, «serà legal però ens sembla il·lícita». «Es tracta d’un nou espoli no només a l’hospital, sinó a tot el territori». I és que el centre dóna cobertura a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat.
Ahir «l’emprenyament» era «màxim» entre els treballadors de l’Hospital de Móra, segons Domínguez, i s’estudia dur a terme accions de protesta. Avui hi ha prevista una reunió del comitè d’empresa per analitzar la nova situació.
«Es veia a venir»
Per a Claudia Pedrosa, de Metges de Catalunya i representant dels treballadors al consell d’administració de Gecohsa, «es tracta d’un nou despropòsit, però que malauradament es veia a venir». A més, ha denunciat una «desinformació total», ja que el tema no es va tractar en el recent consell d’administració de la societat.
Per la seva banda, ahir al vespre, el ple del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va aprovar una moció, presentada abans de conèixer-se aquesta nova proposta, sobre el futur i les inversions necessàries a l’Hospital de Móra d’Ebre.
El text denuncia que l’actual gestora (Gecohsa i Sagessa) no ha destinat els diners necessaris per garantir uns serveis adequats i de qualitat als usuaris. «Les instal·lacions pateixen greus mancances, que no afecten en excés la qualitat del servei per l’especial dedicació i esforç del personal», apunta la moció.
Així, el plenari insta el Departament de Salut de la Generalitat que garanteixi que el 2019 l’Hospital Comarcal passarà a ser gestionat per una empresa cent per cent propietat del Catsalut, amb òrgans de direcció ubicats al mateix centre i organs de participació que incloguin treballadors i representants dels territoris usuaris.
Inversions pendents
També exigeixen a Sagessa i l’Ajuntament de Reus que tinguin en compte els 8 milions d’euros capitalitzats en els darrers anys a l’hora de negociar la liquidació de Gecohsa per tal que reverteixin favorablement a l’Hospital Comarcal. I que realitzin les inversions i manteniment pertinents, prioritzant les actuacions recollides al document elaborat per la plantilla. Si no és així, que sigui el Catsalut qui se’n faci càrrec.
Per a la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim, el centre requereix «una bona gestió, que garanteixi una atenció de qualitat als usuaris, i en la que hi tinguin veu i vot la Ribera, la Terra Alta i el Priorat».