Important pas endavant per a la recuperació de l’esturió europeu (Acipenser sturio) a Catalunya i el conjunt de la Mediterrània. El projecte Life Migratoebre, liderat per l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece), ha reintroduit 44 exemplars d’esturions al riu Ebre, a l’alçada de la platja de Tivenys, a tocar de l’assut.
Culmina així el projecte europeu que treballa al territori per a la recuperació d’aquesta espècie, que es va extingir a mitjans del segle XX a conseqüència de la sobreexplotació pesquera, igual que en altres rius del Mediterrani, i de la construcció de barreres als rius on habiten, que han limitat la seva biologia i reproducció.
Els 44 exemplars van ser traslladats l’1 de desembre a la Ràpita des del centre experimental de l’INRAE (l’Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l’Environnement et l’Agriculture) de Saint Seurin-sur-l’Isle (Nova Aquitània, França) i han passat un mes aclimatant-se al centre aqüícola de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
Durant el període d’aclimatació, als esturions se’ls han implantat uns emissors d’ultrasons perquè l’equip tècnic del projecte pugui seguir els seus moviments, cosa que donarà informació sobre el seu comportament al tram final de l’Ebre.
Segons detalla el director científic del projecte, Marc Ordeix, la previsió és que aquests exemplars joves, d’un any i mig de vida i uns 180 centímetres, s’estiguin entre dos i tres anys a la zona del riu compresa entre Tortosa i Deltebre, per després passar vora una dècada al mar (a la zona costanera) i tornar per reproduir-se al riu, on comptaran amb unes bones condicions tant d’alimentació com de connectivitat.
Els esturions, més enllà de ser coneguts pel caviar, són una de les espècies de vertebrats més antigues que viuen al planeta: es remunten a l’època dels dinosaures. Els adults poden arribar als dos metres, pesar més de cent quilos i viure uns cent anys, tot i que la mitjana està en 50.
La directora de l’Idece, Norma Pujol, destaca la reintroducció de l’espècie com «un dia històric per a les Terres de l’Ebre i per al riu Ebre» i detalla que ara s’iniciarà també una campanya per informar els pescadors de la zona i la ciutadania en general sobre què cal fer si es captura accidentalment un dels esturions. «Els peixos porten al llom un tub blanc petit on hi ha un codi. Si es captura un exemplar s’ha de trucar al 112 i facilitar aquesta numeració, i fer-li fotografies. Si el peix està viu, s’ha de retornar al riu, però si lamentablement està mort, s’han d’esperar les indicacions dels Agents Rurals».
Es preveu fer un nou alliberament d’una cinquantena d’exemplars procedents del centre d’expermimentació de França l’any que ve, per continuar en una reintroducció que es du a terme també en altres rius europeus com el Rin.
La «culminació» del MigratoEbre arribarà amb la construcció de la rampa de peixos que s’ha començat a construir, fa dues setmanes, a l’assut de Xerta-Tivenys. Es tracta d’una obra necessària per finalitzar la connectivitat ecològica de la part baixa del riu Ebre després d’haver executat l’any 2017 la rampa de peixos a l’assut d’Ascó. Tindrà una longitud de 236 metres, una amplada útil de 8 metres i una pendent de 2,7%, esdevenint la més gran de Catalunya.
D’aquesta manera es «garantirà la connectivitat ecològica del riu» per facilitar la reproducció de les espècies migradores com l’esturió, però també la llamprea , la saboga, el llissal, el barb o l’anguila.