Carlos Arrazola és des de desembre del 2023 president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), l’organisme de l’Estat que gestiona la conca de l’Ebre, la qual abasta part del territori de nou comunitats autònomes per on passa el riu i els seus afluents, des del naixement a Cantàbria a la desembocadura a les Terres de l’Ebre.
Com hem sortit de l’última gran sequera, la de l’any passat?
La paraula que més definiria la situació viscuda al tram final de la conca és la vulnerabilitat. No s’era conscient que s’era tant vulnerable, perquè no havia passat en molts anys. Però s’ha vist que podem patir aquest tipus de situacions i hem d’aprendre la lliçó. Les dades de la sequera van ser en alguns moments dramàtiques. Hi va haver unes pluges providencials que van pal·liar la situació, tant al maig-juny com al setembre del 2023, però ja al novembre del 2022 vam entrar en contacte amb les dues comunitats de regants del Delta per optimitzar el sistema tot garantint el subministrament al Consorci d’Aigües de Tarragona.
Que n’hem tret?
Des de la visió general de la conca, els sistemes que han estat més modernitzats han sigut més resilients. És el cas, a una altra zona de Catalunya, de la dualitat entre els regadius d’Urgell i el Segarra-Garrigues. Tot allò que sigui tecnificació, precisió, digitalització, I+D+I, és positiu i cal potenciar-ho.
I al Delta?
També hi ha mesures concretes al Delta que es poden executar. Quan vam voler optimitzar els cabals de regadiu i consum mínims ens vam adonar que hi podria haver millores als canals, com ara en el sistema de comportes, per fer un major estalvi d’aigua. I la voluntat és dur a terme aquestes obres de millora. També els regants han començat a instal·lar una sèrie de drenatges que protegeixen els camps de la salinitat.
Però hi ha manera d’evitar noves restriccions al regadiu, si hi ha un episodi similar de sequera?
Es pot tornar a repetir. A pesar que es va fer una gestió integral, en alguns moment hi va haver un 85 per cent de la conca en situació d’escassedat i els cabals ecològics són exigents. Mequinensa pot semblar un pantà molt gran, però en situacions d’escassedat no dona per a tant.
El cabal mínim ecològic que es va mantenir durant mesos va ser suficient?
La xarxa d’indicadors ambientals de què disposem ens va mostrar que no hi va haver afectacions. Personalment vaig recórrer el tram de riu entre Móra d’Ebre i Xerta i el vaig trobar en bon estat. Sí que hi va haver afectació en l’agricultura, amb un descens de la producció d’arròs del 20 per cent. Crec que el debat ara sobre la taula no és si s’han d’incrementar els cabals ecològics, sinó la possibilitat que part d’aquests cabals circulin en part pels canals per garantir la qualitat de l’aigua a les badies. Ho estudiarem de cara al pròxim pla hidrològic.
On persisteix la sequera i ja arriba a nivells dramàtics és al Priorat.
Així és, allí la sequera és persistent. El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, s’ha compromès en una recent visita a la zona a executar una obra que consisteix en pujar aigua del riu Ebre amb una conducció fins al pantà de Guiamets. D’aquesta manera permetria regar una zona que porta dues campanyes sense poder-ho fer. Es preveu que l’obra pugui estar acabada per a la campanya de l’any que ve, al maig-juny del 2025. D’aquesta manera, la zona podrà tenir dos punts de subministrament, el del pantà amb les aportacions de la conca del riu Asmat, que és la desitjable, i si no plou, pugui fer-se amb l’aigua de l’Ebre.
La Generalitat també ha proposat altres connexions i obres a la zona del Priorat per garantir el regadiu.
És una proposta de la Generalitat de la que no tenim coneixement oficial però entenc que es portarà al debat del proper pla hidrològic. Es tracta d’una zona que continua estant en una mala situació, tant Guiamets, com Siurana o Margalef. Haurem de pensar en solucions per al futur, perquè la situació de sequera no s’està superant. Hi ha dos àmbits, els abastaments que són competència de les comunitats i ens locals, i la part més estructural, de la CHE. Entre tots hem de buscar una solució.
El Delta és una prioritat per a la CHE?
És molt important, com a espai emblemàtic i entorn molt sensible amb uns valors ambientals molt importants, i una alta complexitat. Les administracions sempre hem estat molt preocupades pel Delta. I ara tenim molts projectes en marxa.
Un dels principals problemes que l’afecten és la regressió. Què s’està fent per intentar frenar-la?
Estem estudiant la mobilització de sediments en bastant de detall. És una pràctica que no era habitual en la gestió dels sistemes però que creiem important. A més dels beneficis per al Delta, ens pot permetre millorar també la qualitat de les masses d’aigua.
Què hi ha en marxa?
El pla hidrològic de tercer cicle (2022-2027) inclou una estratègia que s’anomena GISDHE, Gestió Integral de Sediments de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre, amb tres estadis: la millora del coneixement, l’execució de proves i l’observatori ambiental. En el primer ja hem estudiat els sediments de Mequinensa, amb batimetries, i els de Riba-roja, tant la distribució com la seva composició. També hem fet estudis de subsidència al Delta, simulacions de mobilitzacions de sediments i treballem amb les universitats politècniques de Madrid, Catalunya o València.
I pel que fa a les proves pilot?
Ja n’hem iniciat a Mequinensa per a veure de moment quina és la tècnica més eficient. Hem provat dos sistemes. Un de mecànic, que extreu els sediments amb un bulldòzer per portar-los amb un camió al canal central del Segre i abocar-los per a què la corrent se’ls endugui aigües avall. I el segon sistema, que podria ser més exitós tot i que encara no tenim els resultats, que suposa treure els sediments amb una draga de succió del fons. També hem avançat en les crescudes controlades per regenerar el riu i eliminar macròfits, que s’estan sofisticant para provocar una millora en l’arrossegament de sediments. Un forma és explotar Riba-roja des d’una cota inferior.
S’ha estudiat si les mesures són efectives?
La salut del Delta depèn dels temporals marins i el canvi climàtic amb la pujada del nivell del mar, dos aspectes que no podem controlar; de l’aportació de sediments, una línia en la que estem millorant; i de la subsidència (enfonsament del terreny), que s’està estudiant i tindrem resultats rigorosos en uns anys.
Hi ha previstes més proves?
Hi ha proves a Mequinensa, Riba-roja i la desembocadura del Matarranya, al Siurana i la quarta, a l’assut de Xerta. Estan planificades però encara no dissenyades.
Com està l’assut de Xerta?
S’han fet diferents obres de manteniment, amb injeccions per millorar l’estabilitat i la seguretat. L’Idece també executa una rampa de peixos.
Com participa la CHE del Pla de protecció del Delta, pendent de presentar per part del Ministeri?
El pla té tres àmbits, el fluvial, costaner i mediambiental. En el primer ens encomanaran les actuacions i en part del tercer també.
Com s’adapta la CHE a l’increment dels fenòmens extrems que comporta el canvi climàtic?
Tant sequeres com inundacions són fenòmens que se’ns aniran donant i hem d’estar preparats. En el cas de la sequera s’està revisant el pla anterior per incorporar millores. Després de l’estiu sortirà a exposició pública i s’hi podran fer aportacions. L’altre instrument és el pla hidrològic de conca del proper cicle. Pel que fa les sequeres, es poden plantejar mesures com la tecnificació dels regadius o l’estalvi d’hivern per al consum d’estiu. En inundacions, per exemple, garantir el manteniment de les lleres.
Hi ha alguna nova actuació prevista per part de l’organisme a les Terres de l’Ebre?
Seguim posant en marxa la xarxa RIADE, d’estacions d’aforament i indicadors ambientals; també actuacions per millorar la continuïtat fluvial; i continuem amb els estudis i proves dels sediments, que han d’estar abans del 2027.