El curs polític ha arrencat a les Terres de l’Ebre amb nombrosos fronts oberts i reptes com a territori.
Quina és la foto actual de les Terres de l’Ebre? En què hem millorat com a territori?
Hem millorat en maduresa. Avui som un territori que sabem que les coses les hem de fer nosaltres, no hem d’esperar que vingui ningú de fora a entomar els reptes que tenim, perquè depenen de nosaltres. Això és un canvi de mentalitat col·lectiva que s’està produint. I ara tenim damunt la taula projectes importants i transformadors, com l’Estratègia Delta o els Fons de Transició Nuclear, l’ampliació del Verge de la Cinta (40 milions) o del projecte del nou Hospital de les Terres de l’Ebre, el Xerta-Sénia o l’ampliació 2+1 de la C-12.
I en què ens hem d’esforçar més?
En aquesta mateixa línia, ens hem d’esforçar en què la classe política i institucional hem de prioritzar aquests projectes beneficiosos per al territori i anar a una, deixant de banda interessos electoralistes o partidistes.
En aquest àmbit, per la Diada va proposar un acord entre els partits del territori. En quin punt es troba i on es vol arribar?
Com deia tenim inversions i projectes molt importants al davant, i el risc que hi ha és que nosaltres mateixos els malbaratem. Però coincidim els partits del territori en què amb les coses de menjar no hem de jugar. Que en els projectes importants hem d’anar a una i els hem de treure de la disputa electoral. S’ha entomat bé aquest plantejament.
S’ha hagut de fer novament front a uns aiguats, el passat 3 de setembre. S’ha après i millorat respecte als del setembre del 2021?
El dany sobre infraestructures ha sigut molt menor; les actuacions fetes al seu moment han funcionat. La gestió mateixa de l’emergència també ha millorat. Fa dos anys vam identificar que teníem molts problemes per comunicar-nos amb la ciutadania i amb el mateix Ajuntament d’Alcanar, ja que es van tallar totes les comunicacions. I aquesta vegada no només les comunicacions han funcionat, sinó que hem pogut enviar alertes, per exemple per confinar la població d’Alcanar i que els veïns anessin a buscar plantes superiors si podien.
L’emergència ha succeït al mateix lloc, només dos anys després.
Si hi ha una conclusió a la que arribem ara és que, amb aquest nivell de recurrència, no n’hi ha prou amb arranjar els desperfectes. Estem treballant amb diferents departaments del Govern per tal de plantejar un ventall de solucions estructurals, d’adaptació al canvi climàtic, en especial a les zones poblades entre les Cases, Alcanar Platja i la Ràpita, que és on identifiquem punts de risc més important cap a les persones.
Els ajuntaments demanen agilitat en els ajuts i que incloguin també l’arranjament dels camins rurals de terra, a diferència de fa dos anys.
L’afectació sobre camins rurals és també un gran repte que tenim. Estem estudiant com donem resposta des de la Generalitat a tota aquesta xarxa de camins rurals que és importantíssima i que és de competència municipal. Com podem ajudar els ajuntaments per a què, no només se pugue arreglar, sinó que es pugue preparar per resistir nous episodis d’aquestes característiques en un futur.
Els Fons de Transició Nuclear són un dels grans reptes de territori de què parlava. En quin moment es troben ara?
Es va reunir l’òrgan de governança i s’ha fet una assemblea ampliada (se’n preveu una a l’any) per a què tots els membres que poden ser beneficiaris dels fons hi siguen. S’ha aprovat la bestreta de 174.000 euros per a cada Ajuntament, corresponent a aquell 50 per cent dels fons que s’havia de destinar als ens locals per a projectes de generació d’ocupació, transició energètica i promoció econòmica. I a finals d’any es farà la segona liquidació als ajuntaments, que es preveu d’una quantitat similar. Els ajuntaments ja poden treballar, sabent que poden tirar endavant projectes amb execució fins al 31 de desembre del 2024. A més, hi ha una línia de subvenció per a empreses amb projectes.
Quina ha de ser la prioritat dels fons, al seu entendre?
S’ha de destinar a dos línies: per una banda, a activitats econòmiques ja existents al territori que tinguen projectes de creixement, d’obrir nous mercats o incorporar nova tecnologia. I a captar activitat econòmica forània, que està buscant on implantar-se i on aquests fons ens aporten una avantatja competitiva.
Hi ha interès en els polígons del Molló o Flix?
Sí, sempre s’està parlant amb empreses. I aquests polígons són avui competitius per captar activitat econòmica, gràcies precisament als Fons de Transició Nuclear.
En el marc de la reindustrialització, una de les principals apostes és l’ampliació del polígon Catalunya Sud i la futura estació intermodal.
Amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, la interrupció de les cadenes de subministrament i la decisió d’Europa de recuperar processos industrials que havia externalitzat sobretot a l’Àsia fa unes dècades, ens ha arribat l’oportunitat d’omplir els nostres polígons industrials. Per a què el sòl industrial sigue competitiu, l’hem de dotar d’intermodalitat: connexió tant amb autopista com ver via ferroviària, amb lligam amb els dos grans ports, de Tarragona i Barcelona. La implantació de Kronospan ens justifica la massa crítica mínima per plantejar el que tants anys havíem reivindicat i no ens en sortíem i ara ja veiem el Catalunya Sud, que amb 675 hectàrees és una de les grans actuacions industrials del país, com a sòl industrial intermodal, connectat tant al corredor mediterrani com als dos ports. Si aconseguim això, que ho aconseguirem, possiblement serà el sòl industrial més competitiu del país.
En quin punt es troba l’ampliació?
La Generalitat ha assumit les competències urbanístiques dels ajuntaments de Tortosa i l’Aldea en aquest àmbit, ja que el factor rapidesa també és important. Hem de tenir aquest sòl disponible en un període de temps relativament curt, perquè d’aquí a deu anys ja ens haurà passat l’oportunitat. En 18 mesos ens proposem tenir el pla director urbanístic aprovat i paral·lelament treballem en l’estudi informatiu del ramal ferroviari.
I la milora de la carretera C-12 (Eix de l’Ebre)?
La C-12 es convertirà en una via de 2+1 carrils. Tenim 16 projectes a 16 trams, amb 15 ja de licitats. L’objectiu és començar obra el primer trimestre del 2024, probablement en el tram entre Amposta i Vinallop. Al tram urbà de la via a Tortosa, que ja té dos carrils per sentit, es proposa una millora i integració a la ciutat.
El tercer carril que construirà el Govern de l’Estat al tram ebrenc de l’AP-7 és suficient?
És necessari, imprescindible. Si tinguéssim l’autovia A-7 seria millor, però de moment sembla que no està damunt la taula.
Pel que fa la construcció del nou hospital, ara la polèmica se centra en la viabilitat dels terrenys. L’exalcaldessa Meritxell Roigé, en declaracions a la SER, ha assegurat que a la Generalitat ja li va bé que es qüestioni els terrenys, perquè així el projecte no es fa realitat.
El que va bé al govern de la Generalitat és que l’Ajuntament de Tortosa cedeixi uns terrenys aptes per a construir un hospital, ja que fa més d’un any que ens estem esperant. Ja estem treballant en el pla funcional del nou centre però, per acabar-lo, hi haurà un moment que necessitarem que els terrenys estiguin cedits.
L’Estratègia Delta inclou l’aportació de sorres marines per reforçar el frontal del Delta. Algunes ONG han denunciat que suposarà un alt impacte ambiental.
Per a actuar al Delta, primer cal un projecte bàsic de tot el frontal, i després els corresponents projectes executius. I cada projecte tindrà el seu estudi d’impacte ambiental. Tot el que es faci es farà amb totes les garanties mediambientals.
El Delta ha patit aquest estiu restriccions de regadiu per la sequera.
Aquí treballen en dos aspectes: el PIGADE, el Pla de Gestió de l’Aigua Dolça, amb inversions milionàries. Per lluitar contra la subsidència cal garantir que l’aigua fa tot el circuit dels canals als arrossars, basses i badies. Davant de nous escenaris de reducció d’aigua, també estem estudiant amb regants i pagesos per veure com es pot minimitzar els efectes de la salinitat als arrossars.
L’Ebre és Reserva de la Biosfera. Què es pot fer per potenciar i aprofitar aquest reconeixement?
Com a primer pas, firmar un conveni amb el Consorci de Polítiques Ambientals (COPATE) per comptar amb un finançament estable.