Una gota d’aigua, una anguila del Delta i un suculent riu de xocolate són els protagonistes d’un doble conte infantil per visibilitzar i difondre les problemàtiques del delta de l’Ebre i la seva regressió, a conseqüència de la progressiva pèrdua de sediments. La iniciativa és fruit de la col·laboració de Tataküa Coop i la Campanya pels Sediments que han engegat un projecte de finançament col·lectiu –a través de la plataforma Verkami– per poder fer realitat el projecte. A poc més de vint dies perquè finalitzi la campanya –que ja suma més de 3.000 euros dels 3.500 necessaris– els contes Riu amunt, riu avall i Riu de xocolate segueixen navegant en aquesta aventura.
«M’he hagut de documentar molt per dibuixar una anguila o un bernat pescador»Segons explica Eva Campomar, impulsora de Tataküa Coop i autora del relat Riu amunt, riu avall, «el projecte va sorgir durant el temporal Glòria després de coincidir diverses persones en una trobada de la Campanya pels Sediments i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, on vam posar sobre la taula diferents estratègies per difondre la problemàtica dels sediments al Delta». Així és com els impulsors van arribar a la conclusió que «la millor manera per conscienciar sobre les problemàtiques mediambientals del Delta i arribar a un públic infantil i familiar era a través d’un llibre». A més, Eva Campomar destaca que «també comptem amb la col·laboració i el suport inicial de l’empresa Ace & Tate».
Així va començar el camí per sumar esforços a l’hora de definir el fil conductor dels contes, els autors que podrien col·laborar i les il·lustradores. Una voluntat que ha arribat a bon port. D’una banda, Eva Campomar és l’autora del conte Riu amunt, riu avall, amb la col·laboració d’Andreu Carranza, i la il·lustradora és Elisa Bernat. «Fa anys que em dedico al món dels contacontes i tenia un personatge d’una gota d’aigua, que es deia Ota, i que en l’imaginari i en el llenguatge infantil em serveix per explicar el relat de quan anem al Trabucador i veiem que ha desaparegut una part, o quan anem a la platja de la Marquesa i no és com abans».
Els personatges
A més, el conte Riu amunt, riu avall té com a protagonista la fauna del territori, en una aventura que transcorre pels paisatges ebrencs i el bosc de ribera a la recerca de la ‘clau’ per canviar les coses i trobar la manera d’obrir les comportes de la presa que obstaculitza els sediments i fa que el seu món cada vegada sigui més petit. «Com afecten les preses i els embassaments a la vida d’un riu, què passa amb les espècies invasores, el cabal ecològic del riu Ebre, quins sediments són necessaris perquè el Delta continuï viu... són alguns dels temes que es tracten en el conte», explica Eva Campomar.
«En l’imaginari infantil m’he imaginat un riu de xocolate, és a dir, un riu llépol per al Delta»Pel que fa a les il·lustracions, Elisa Bernat n’és l’autora. «Donar vida als personatges d’aquest conte ha sigut un treball cooperatiu, però la sensibilitat d’Elisa impregna la història de petits detalls que fa que tot el conte sigui un tresor evocant estima pel Delta i connexió amb la infància, amb el seu llenguatge i l’imaginari...», destaquen els impulsors del projecte.
Per la seva banda, Elisa Bernat (Tortosa) explica que «m’he hagut de documentar molt per poder dibuixar, per exemple, una anguila, un corb marí o un bernat pescador». Com al llarg de la seva trajectòria, en aquest encàrrec «vaig començar a treballar fent esbossos a mà per després fer el tractament digital». Si bé, de la feina el que més li agrada és donar-li color a les seves creacions. «És la part que més gaudeixo, perquè puc estar provant i provant sense parar», confessa. El resultat en Riu amunt, riu avall és «un treball pedagògic de documentació i transmissió de significats per poder arribar a un missatge molt potent de lluita per allò que estimes i de necessitat de transformació per preservar allò que s’està perdent».
‘Riu de xocolate’
Dissenyadora gràfica i professora de l’escola d’art i disseny ESARDI, d’Amposta, Carme Pons és qui ha escrit i il·lustrat Riu de xocolate, amb la col·laboració de Josep Joan. «En aquest conte he experimentat en textures i també amb el collage, perquè les tisores preserven una forma més genuïna que m’agrada més», explica Carme Pons, qui en el color i l’interès pels elements bàsics de la composició ha trobat el valor expressiu de la història. «La narradora principal, que parla en primera persona, és una nena que parla de la seva iaia, a partir dels records que té per intentar entendre que li passa al Delta», detalla Carme Pons, per a qui aquests records evoquen l’esperança «d’un Delta a vessar de sediments, on l’aigua baixava tèrbola i marró, com si fóra or. És per això que en l’imaginari infantil m’he imaginat un riu de xocolate, és a dir, un riu llépol per al Delta» perquè «hi ha solucions i les podem teixir si remuntem lo riu escrivint la memòria de la iaia».
