Pere Joan Barceló, de Capçanes, conegut per Carrasclet, era carboner d’ofici, com el seu pare. I per circumstàncies de la història va arribar a ser un gran personatge, militar d’alta graduació, defensor dels drets i llibertats dels catalans, lluitant contra les imposicions del rei absolutista Felip V, que va destruir les institucions catalanes i anul·lar els drets de centenars d’anys d’història la nostra nació. Carrasclet arribà molt amunt com a militar perquè era prudent, treballador i intel·ligent, gràcies a la tècnica adquirida en el món del carbó, qualitats que foren fonamentals pel seu futur. El carboner ha de posseir recursos personals per produir; constant paciència, molta observació, ha de conèixer el medi, saber com ha d’actuar en cada moment, tenint-ho tot previst. Ha de dormir poc, observar per tal que la fusta de carrasca no s’acabi cremant dins la carbonera, el carbó sigui de qualitat i el màxim rendiment productiu per la quantitat de troncs dipositats. Havia de conèixer boscos, corriols, coves on podia descansar de l’aigua i del fred. Tot plegat circumstàncies que d’un simple home de bosc va arribar a ser un heroi català amb les màximes distincions militars. També és veritat que la nostra història, circumscrita al fet que són els vencedors els que l’escriuen, poques vegades s’ha parlat de la figura de Carrasclet, com l’heroi i sempre ha aparegut com a bandoler. Se’l va considerar així perquè va lluitar al costat dels perdedors en moments que per raons internacionals les principals potències lluitaven entre elles pel domini d’Europa.
L’1 de febrer de 1706 els filipistes ja havien ocupat Gandesa i els pobles de la zona
Tot va començar l’any 1700, en morir Carles II sense descendència. Era rei de les Espanyes, amb territoris als Països Baixos, Àustria, sud d’Itàlia, tot l’imperi d’Amèrica, i Catalunya que formava part com a nació independent amb Govern i Parlament propi, de la Corona d’Aragó. Des de l’arribada al Nou Món, l’imperi del rei de les Espanyes era el més poderós mentre França i Anglaterra aspiraven a absorbir part del seu poder. Va ser l’any 1702 quan esclatà la guerra de Successió entre els partidaris de Felip V, net de Lluís XIV de França, contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Habsburg. El 1705, al Pacte de Gènova, Catalunya es posà al costat d’Anglaterra, a favor dels Habsburg, amb l’ajuda de Portugal, Àustria i Savoia.
Quan començà la guerra de Successió, la família de Francesc Barceló s’incorporà al Cos de Fusellers de Muntanya com a voluntaris de l’exèrcit català i amb ell, el seu fill, Pere Joan. El dia 1 de febrer del 1706, els filipistes ja havien ocupat Gandesa i els pobles de la zona. Grups de milicians que lluitaven a favor de la terra, en contra dels filipistes, apareixen als llibres de defuncions dels arxius parroquials morts en accions de guerra. L’any següent, a l’abril del 1707, els borbònics ocupen el regne de València, havent guanyat la batalla d’Almansa i Carrasclet es casà a Capçanes amb Josepa Figueres. El pare morí en acció bèl·lica a Móra, l’any 1712 i partides de fusellers actuen per les Terres de l’Ebre. Amb el suport d’Anglaterra i Portugal, les accions de guerra es van succeint fins que l’any 1713, quan se signa el Tractat d’Utrecht, les potències europees pacten el seu final i Catalunya es queda isolada lluitant contra França i Castella. Els anglesos reben de Felip V a canvi Menorca i Gibraltar i la potestat del lliure comerç d’esclaus. L’any 1714, l’onze de setembre, Barcelona cau en mans de Felip V i s’acaba la guerra quedant Catalunya incorporada dins d’Espanya.
A Catalunya, «por derecho de conquista», se li anul·len les institucions, s’imposen les lleis castellanes i s’obliga l’ensenyament en castellà. En aquell moment, Pere Joan Barceló era capità dels Fusellers i obté el perdó reial el 28 de setembre del 1714. Se signa el «Decreto de Nueva Planta» dos anys més tard i s’imposa l’absolutisme de Felip V en contra de Catalunya. Davant de les injustícies amb impostos i allotjaments forçats a les cases que no els podien pagar, Barceló es rebel·la i és empresonat a Falset. Fuig de la presó i organitza partides de fusellers quan l’esperit de revolta antiborbònica es prodiga a moltes comarques. Assalta combois al coll de Balaguer i s’amaga a les serres de Tivissa i Llaberia sent un constant malson per les tropes borbòniques. Carrasclet es fa famós i se li incorporen fusellers que havien lluitat al seu costat amb l’afany de recuperar les llibertats de Catalunya.
Davant les injustícies, Barceló es rebel·la i és empresonat a Falset, però fuig de la presó
Entre els anys 1718 i 1720 s’emprèn la Guerra de la Quàdruple Aliança on França trenca els acords d’Utrecht i Carrasclet, ja coronel, lluita contra Felip V al costat dels que anteriorment eren els seus enemics, desitjant conquerir el sud d’Itàlia territoris catalans des del segle XIV, i absorbits per la corona hispànica. Acabada aquesta guerra el coronel Barceló, ja lluita fora d’Espanya amb voluntaris catalans. L’any 1721 arriba a Viena protegit i s’estableix a Hongria. A la Guerra de Successió de Polònia, Carrasclet torna a intervenir amb voluntaris catalans i a favor dels austriacistes quan Felip V pretén recuperar les antigues possessions catalanes de Sicília i Nàpols. El vaixell és capturat per una nau espanyola l’any 1734, i els voluntaris són empresonats a Cadis. En Carrasclet passa desapercebut, i resta engarjolat durant 6 anys. És alliberat signada la Pau de Viena.
L’any 1740 mor l’emperador Carles VI i s’enfronten de nou, en la Guerra de Successió d’Àustria, els antics aliats dels Habsburg, contra Espanya i França. El cos expedicionari comandat per Carrasclet surt de Viena destinat a les muntanyes d’Esteria i l’any següent comanda una companyia imperial al front del Rin, on el Coronel Barceló mor en combat als 56 anys, a la localitat de Breissach el Vell, a Alsàcia i és enterrat amb tots els honors militars, a la catedral de Sant Esteve. A la seva partida de defunció consta. «Any 1743, dia 4 de setembre... ha mort el molt noble... Pere Joan Barceló de Carrasquet coronel de l’Augusta Reina d’Hongria i Bohèmia...».
Carrasclet, considerat bandoler i proscrit pels filipistes, va ser un famós lluitador per les llibertats catalanes i per raons d’exili i persecució dels enemics va veure’s obligat a acabar els seus dies fora de Catalunya. Avui dissabte dia 1, a la Biblioteca de Gandesa a les 11 del matí, es presenta el llibre, Lo Carrasclet, Crònica d’un irreductible del catedràtic Jaume Borràs i Galceran.
