Una exposició d’art que alhora pretén ser una iniciativa reparadora. Amb aquesta intenció, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona ha inaugurat la mostra Artist s contemporan s, formada per obres de 15 autores i amb la qual es pretén reivindicar l’art fet per dones per tal de compensar la seva escassa presència al món de l’art al llarg de la història. L’artista visual Ro Caminal n’és una d’elles, juntament amb Alba G. Corral, Alba Sotorra, Ariadna Parreu, Ester Ferrando, Gemma Clofent, Lídia Porcar, Mary Chordà, Mariaelena Roque, Mariona Moncunill, Montserrat Cortadellas, Montserrat Gomis, Núria Rion Virgili, Raquel S. Friera i Vanessa Pey.
L’exposició pretén visibilitzar i reivindicar l’obra de dones artistes.
D’entrada, es pot considerar que una exposició de dones avui dia no té sentit, però reflecteix la realitat dels buits que existeixen. Tradicionalment, les dones hem tingut un paper secundari, tant en el món de l’art com en altres. En aquest sentit, la col·lecció del museu tenia buits que no representaven la realitat, com que existeixen moltes dones artistes i que a les classes de Belles Arts hi ha més dones que homes. Així, l’exposició té una voluntat reparadora.
Creu que la seva obra contribueix a empoderar el talent femení?
No crec que hi hagi tal cosa com a talent femení. A més, tampoc crec amb les paraules talent, empoderament ni femení.
Què els diria, a les futures generacions d’artistes?
Que no s’han de preocupar si són dones o no, sinó que han de fer la seva feina d’una manera honesta i treballar sobre els temes i amb les maneres que els interessin. No és que per ser dona facis un treball diferent, però sí que és veritat que si alguna cosa ha aportat el feminisme, és la incorporació de la diferència en els discursos institucionals. Opino que com éssers humans tenim l’obligació de defensar els drets de la diferència, per bé que no es generin desigualtats com la dels buits als museus o connotacions negatives pel fet de ser immigrant. Els artistes podem contribuir al fet que la societat es plantegi aquestes qüestions.
La seva activitat artística es desenvolupa entre l’art i l’antropologia. A quines qüestions pretén donar resposta?
Per a mi és molt important el tema de l’alteritat perquè la diferència és una qüestió innegable, que sempre ha comportat desigualtats i anarquies. Qüestionar-me aquestes desigualtats, plantejar-me perquè es construeixen i mostrar quines imatges han contribuït a perpetuar-les és molt rellevant. Així, escullo temes sobre els quals vull aprendre, perquè tot treball va acompanyat d’una recerca que no és purament estètica. Abordar aquestes qüestions és una manera d’entendre la realitat que m’envolta.
L’art ha de ser compromès amb el context en el qual conviu?
L’art no per força ha de ser reivindicatiu o sacsejar el poder, però és una de les qualitats que permet l’espai artístic. Per això, per a mi l’art és una oportunitat de recercar temes que m’interessen i comunicar-los, amb l’esperança que l’espectador, confrontat a unes certes imatges, es plantegi diferents qüestions. En aquest sentit, el feminisme ha ampliat la mirada cap a les diferències. No podem contemplar el món d’una manera binària, home i dona, perquè hi ha moltes identitats.
Quina empremta li agradaria deixar en l’art contemporani?
Sona pretensiós pensar en què pugui deixar alguna empremta en l’art contemporani. Ara, sí que m’agrada pensar en el fet que els meus treballs et puguin fer reflexionar i posicionar-te sobre les desigualtats que es generen a través de la diferència, és a dir, t’obliga a confrontar-te amb tu mateix.
