La renda familiar, l’origen, la formació educativa dels pares, el sexe o l’equipament cultural disponible a cada llar condicionen encara a Espanya, i molt, les possibilitats que un estudiant té d’aconseguir l’èxit acadèmic, que en moltes ocasions és el factor clau que marcarà el seu posterior major o menor progrés econòmic i social a la vida.
L’escola espanyola, com passa a altres països, no sempre compleix el seu objectiu de ser un ascensor social per compensar els dèficits d’origen dels més vulnerables. Un estudi publicat per les fundacions Cotec i Iseak, de fet, quantifica el grau d’incompliment d’aquest objectiu al sistema educatiu espanyol i identifica els factors que dificulten més l’èxit acadèmic i que generen desigualtat d’oportunitats. Ho aconsegueixen a través de l’anàlisi de la cruïlla dels resultats de l’examen de Matemàtiques de la prova PISA de 2018 -que revisa el grau de coneixements dels alumnes de 15 anys a 35 països de l’OCDE- amb la realitat i els condicionants de cada estudiant .
La meitat supera el nivell
Les dades indiquen que, de mitjana, el 51% dels escolars espanyols supera el nivell bàsic de la prova de Matemàtiques, però aquesta generalitat amaga dues realitats molt rellevants. Entre els més rics, el grau d’èxit és del 73% i entre els més pobres es queda en 31,6%, més de 40 punts de diferència marcats pels ingressos de les llars.
A la zona intermèdia El fet que gairebé un terç dels alumnes més pobres trenquin el seu desavantatge inicial col·loca Espanya a la zona intermèdia dels països que més faciliten la mobilitat social amb l’educació (21 de 35), molt lluny de Singapur, Corea o Canadà, però a prop d’Itàlia, Portugal o França.
A Espanya, les autonomies amb més èxit dels alumnes pobres són Galícia i Castella i Lleó, deu punts per sobre de la mitjana, i les que menys, Canàries i Madrid.
Si el que es compara és la distància entre lèxit en Matemàtiques dels més rics i els més pobres lassumpte canvia. Espanya cau per sota de la mitjana de l’OCDE, però tot i així millora Alemanya o França. Entre les comunitats amb més desigualtat per renda repeteixen Madrid i les Canàries i s’hi afegeixen Múrcia, Astúries o el País Basc.