«Abans, al cafè amb llet, necessitava dos sobres de sucre per gaudir. Fa un parell d’anys que vaig aparcar el sucre i la meva vida, en l’àmbit de salut i emocional, ha millorat moltíssim», confessa el tarragoní Marc Fàbregas, un antic addicte al sucre afegit, un dels principals problemes del segle XXI.
Segons un estudi de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), el consum de sucre a España no ha parat de disminuir (a excepció del 2020, l’any de la pandèmia) des que el 2013 se’n van consumir 199 milions de quilos. El 2021, segons les últimes dades de la plataforma Statista, el consum de sucre va superar lleugerament els 145 milions de quilograms, una xifra similar a la del 2019.
A escala mundial, en canvi, la tendència ha estat just la contrària: la temporada 2022-2023 es va assolir un consum d’uns 176 milions de tones mètriques, un increment de 2,4 milions respecte a la quantitat ingerida durant l’any anterior.
Segons la professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Diana A. Díaz Rizzolo, aquest descens és fruit de la suma de diversos factors. «D’una banda, la consciència poblacional sobre els perjudicis del sucre afegit ha crescut gràcies a les polítiques nutricionals i les campanyes de prevenció i divulgació de professionals que s’han fet». A més, la professional afegeix que «també hi ha hagut una reducció del sucre en productes processats per adequar-se als scores (puntuació) alimentaris i s’ha portat a terme una substitució del sucre per edulcorants», concreta l’experta.
En el cas d’en Marc Fàbregas, la nova vida sense sucre afegit no només es redueix a les dosis del cafè amb llet cada matí. La seva rutina alimentària ha descartat productes com la Coca-Cola o la brioixeria. «El que més m’ha costat de renunciar és el sucre del cafè. Ho vaig fer de forma progressiva, tal com em va recomanar un professional. Amb el temps, el paladar s’acostuma», confirma.
Las malalties
A diferència del sucre conegut com a bo (el que porten naturalment els mateixos aliments), el consum de sucres afegits pot reproduir una infinitat de problemes de salut: sobrepès o obesitat, augment dels triglicèrids i problemes de fetge gras, càries dentals, resistència a la insulina o diabetis tipus 2.
Al seu torn, aquesta última pot causar malalties cardíaques variades. «Hi ha patologies cròniques que triguen anys a gestar-se. Moltes vegades pensem que els estils de vida poc saludables quan s’és jove no ens afecten perquè ens trobem bé i les proves mèdiques surten estupendes. La veritat és que les patologies cròniques com les malalties neurodegeneratives, les malalties cardiovasculars o el càncer es van formant a poc a poc i són indetectables al principi», alerta l’experta de la UOC.
Totes aquestes raons conviden a eliminar tant com sigui possible el sucre afegit quan s’és jove i, especialment, en edats avançades.
La mateixa Universitat Oberta de Catalunya dona les claus per mantenir el sucre a ratlla. Per un costat, disminuir el llindar de la dolçor que té cada persona. «Podem començar reduint progressivament el sucre o utilitzant edulcorants acalòrics com a procés intermedi per acabar acostumant-nos al sabor natural dels aliments» apunta Díaz Rizzolo. Aquesta és una de les iniciatives, per exemple, que va fer servir en Marc Fàbregas.
D’altra banda, resulta interessant invertir més temps al supermercat llegint les etiquetes dels aliments. Hi ha un gran nombre d’aliments que tenen sucres afegits i el consumidor no ho sap. Avui en dia existeix encara molta desinformació al respecte.
Prioritzar els aliments frescos i mínimament processats es converteix en una altra acció interessant. Com menys aliments ultraprocessats entrin en la nostra dieta, més difícil serà que ens enganyin amb noms d’etiquetatges impossibles de desxifrar.
És molt necessari predicar amb l’exemple a casa des de petits. Moltes conductes alimentàries són per repetició i els més petits de la casa inclouran hàbits que nosaltres els inculquem amb els nostres actes.
Finalment, ser conscients que les respostes cerebrals plaents al sucre són momentànies. «El consum de sucre no ens fa més feliços, sinó que activa vies de senyalització semblants a algunes drogues recreatives, per la qual cosa podem dir que ens fa addictes», adverteix l’experta.
Una rutina sense sucre permet viure el dia a dia, no només amb salut física i emocional.
