Olímpica i primavera és l’enigmàtic títol que dóna nom al cinquè disc d’estudi de Blaumut. Xavi de la Iglesia (veu, guitarres, piano), Vassil Lambrinov (violí), Oriol Aymat (violoncel, veus), Manuel Krapovickas (baix, contrabaix, sintetitzadors) i Toni Pagès (bateria, percussions i veus) tornaran a trepitjar l’escenari del Teatre Auditori Camp de Mart de Tarragona aquest dissabte a les 22 hores, en la festa de fi de temporada de la Sala Zero. Abans, Albert Jordà serà el teloner (obertura de portes a les 20 hores).
Tarragona se sumarà aquest dissabte al mapa de ciutats on presentaran el seu últim disc.
Presentarem l’últim disc Olímpica i primavera, juntament amb cançons del darrer àlbum 0001 i també d’altres de més antigues. Així, el públic podrà gaudir de la presència de cinc músics a l’escenari que desitgen passar-s’ho bé, perquè tenen moltes ganes d’actuar en directe, després dels darrers últims dos anys. De fet, l’any passat vam tocar en el mateix escenari, però, enmig de l’actuació, vam haver de suspendre el concert per la pluja. Així que ara esperem treure’ns l’espina.
Com descriuria l’evolució del grup des del disc ‘0001’ fins a aquest últim?
Vam publicar 0001 un mes i mig abans que esclatés la pandèmia. En aquest context, Olímpica i primavera ha sigut un disc que ha estat gestat en un moment en què tots hem estat tancats a casa i ens hem replantejat la vida d’una altra manera. A vegades, la línia que separa la realitat i la ficció és molt fina i allò que fa uns anys ens hagués semblat ficció, ara ens ho hem trobat de cara. Artísticament, aquestes circumstàncies et fan replantejar moltes coses i d’alguna manera, sense voler parlar d’aquesta qüestió i inconscientment, hi són en el disc.
Una de les peculiaritats de l’àlbum és que l’han enregistrat des de la distància.
L’hem gravat des de casa, sense coincidir tots a l’estudi, seguint la manera en què tots ens hem comunicat en els darrers anys, a través de les pantalles. Vam pensar que seria un bon exercici artístic fer-ho d’aquesta manera, des del petit estudi que cadascun dels membres tenim a casa nostra. La veritat és que n’estem molt contents.
Quins han estat els avantatges i desavantatges?
El desavantatge és que desapareix la màgia que suposa estar tots junts en un mateix espai i dient coses al mateix temps. Com a avantatge, el fet de treballar cadascú a la seva, gravant el que pensava que havia de gravar, interpretant-ho a la seva manera, i confiant els uns amb els altres, ens ha fet guanyar molt de temps. És el primer cop que fem un disc i que ens sobra temps després d’entregar-lo. Ha sigut menys estressant. A més, en l’àmbit ecològic no hem hagut d’agafar el cotxe.
En l’àmbit sonor, com han traçat la línia entre la realitat i la ficció?
És un disc que té més força que l’anterior, sobretot la base rítmica. Tenim un nou bateria al grup, el Toni Pagès, amb un estil diferent d’interpretar les cançons, respecte a l’anterior bateria Manel Pedrós. Això també li ha donat una altra volada als temes. És per això que tenen un punt d’energia continguda, després de tant temps aturats i amb ganes de sortir a la carretera i mirar endavant. Per tot això, Olímpica i primavera té un vessant més enèrgic que l’anterior disc, que era més reposat.
D’on van treure l’energia necessària per produir aquest disc enmig de la pandèmia?
En part és culpa meva perquè no ser està massa quiet i falta que passi alguna cosa, que em remogui, perquè s’encengui l’espurna i vulgui abocar les experiències en una cançó o en una frase d’una melodia. Sempre estic component cançons perquè per a mi és innat. Així mateix, durant la pandèmia teníem molt de temps i quan ja tenia una desena de temes, vaig comentar-los als companys la idea de publicar un altre disc. Tothom va estar d’acord i vam continuar endavant.
El títol del disc també té una història al darrere.
Sí. Primer vaig fer el disseny de la portada amb la imatge d’un atleta a punt de sortir disparat d’una cursa, evocant l’esperit de voler tornar a començar amb més força que mai. Així, un cop teníem tot el material, ens faltava el títol del disc, que sempre deixem pel final. Al grup de WhatsApp cadascú va proposar diferents paraules, i Manuel Krapovickas, el baixista, va esmentar el mot olimpíada. La nit després vaig somiar que el disc havia sortit al mercat i vaig llegir Olímpica i primavera, un títol una mica desconcertant. L’endemà ho vaig comentar amb la resta del grup i vam coincidir en el fet que resumia l’esperit de superació que vivíem, així com l’essència de la primavera en què tot torna a rebrotar.
A l’estiu també broten les actuacions.
En el nostre cas, en tenim a l’estiu i també moltes d’altres durant tot l’any, principalment en teatres i auditoris. Així i tot, a l’estiu vénen molt de gust els festivals com el Festival Jardins Pedralbes a Barcelona, el Festival Strenes de Girona... I aquesta setmana el Festival d’Estiu de Tarragona.
Amb quins gaudiu més?
Seré políticament correcte, però amb tots dos perquè cadascun té una energia diferent. En els concerts d’estiu estem predisposats a passar-ho bé, són més explosius. D’altra banda, en teatres i auditoris, tot i que l’espai sigui gran, no deixen de ser més íntims, en què tothom està assegut i atent a l’actuació. En definitiva, són energies diferents que es complementen i que ens enriqueixen com a músics.
