Parlen quatre veus femenines autoritzades del món del vi per explicar les seves experiències personals i laborals a Tarragona.
Pilar Just: «Perquè se’t reconegui la vàlua has de pensar i treballar el doble»
Pilar Just és des de fa prop de deu anys presidenta de la Denominació d’Origen (DO) Montsant. Copropietària de Cellers Sant Rafel a Pradell de la Teixeta, va decidir tornar al seu poble del Priorat i deixar l’àmbit de l’empresa a Barcelona (és economista i actuari) per dedicar-se al món del vi. «Hi arribo d’una manera podríem dir que casual, amb la voluntat de fer un canvi de vida i recuperar l’arrelament a la terra». Estava decidida a què els seus fills creixessin, com ella, en l’entorn rural i la llibertat que això suposa.
«A la finca teníem ceps i oliveres, però una gelada es va carregar la meitat dels arbres, de manera que ens vam centrar en la vinya, primer venent el raïm a la cooperativa».
Poc després es van animar a fer vi, primer per a la família, «però vam calcular malament i vam fer 5.000 ampolles». I així, a poc a poc, «anant a fires i trobant importadors, ens vam anar engrescant», recorda. Reformant algunes de les construccions de la finca va nàixer el Celler Sant Rafel, que exporta entre el 35 i el 45 per cent de la seva producció, xifres similars a les del conjunt de la DO.
Ara fa uns vint anys va entrar al Consell Regulador de la DO, primer com a vocal, per després assumir la presidència. Com en tot el que fa, la implicació va ser i és màxima en aquesta tasca, imprimint una nova visió del que ha de ser una Denominació d’Origen, d’una manera molt més empresarial i no només com a organisme que vetlla per la qualitat del vi. «Es tracta de com podem obtenir més recursos, com podem explicar el que som, com millorar el coneixement i la qualitat...», detalla. També destaca la importància de vetllar pel territori. «Som una zona eminentment agrària i aquesta primera baula del sector que és el viticultor s’ha de poder guanyar bé la vida».
Hi ha més presidentes de DO (Empordà, Tarragona...), però actualment és l’única dona a la del Montsant. En aquest sentit, Pilar Just creu que «encara no hi ha prou presència de dones en els nivells de decisió i de poder influir en el futur del món del vi». Considera que sovint les dones aporten visions més innovadores i despertes de com millorar i no acomodar-se.
«Però perquè se’t reconegui la vàlua has de demostrar molt més, pensar el doble, treballar el doble. Sovint defensar qualsevol cosa em costa dues o tres vegades més que si ho defensés un home», detalla.
Just remarca que a la comarca hi ha grans enòlogues, i en general, molt talent jove per continuar innovant i refermar el bon moment de la DO Montsant.
Marta Pedra: «Les dones som les que comprem el vi i som igual de consumidores»
Marta Pedra és enòloga i propietària del celler Vins de Pedra de Montblanc, a la DO Conca de Barberà. Un projecte que ha suposat un retrobament amb els seus orígens. I és que el seu besavi era enòleg i la família va tenir un negoci de producció d’aiguardent, que va quedar estroncat a la Guerra Civil. Amb tot, els pares van mantenir la producció de les vinyes familiars i Marta va créixer entre aquells camps. Tot i estar orientada inicialment cap a la Medicina, va decidir emprendre la seva formació cap al món del vi i amb la seva parella va impulsar un primer projecte a l’Empordà. «Però vaig sentir la necessitat de tornar a casa», explica, i sense deixar aquella primera aventura, va donar forma també a Vins de Pedra. Un celler personal amb una producció d’unes 20.000 ampolles anuals, que va creixent «a poc a poc i de forma tranquil·la» i que exporta el 40 per cent de la producció, des d’Europa als Estats Units. Bona part dels seus vins són monovarietals, com ara els ‘Folls’ o els ‘Picapedra’. En aquests darrers, Marta Pedra destaca en les etiquetes una figura o personatge amb una trajectòria de lluita i perseverança per aconseguir els seus objectius. «És el cas de Joan Cartanyà, activista cultural i social responsable per exemple de la recuperació del safrà de la Conca; o Carme Plaza, historiadora que ha estudiat la variant xipella del català, pròpia de la comarca», explica. Com en el seu cas, cada cop hi ha més dones al capdavant de cellers i projectes al voltant del vi. «Antigament també hi eren presents, però sempre en un segon pla, i això ara ha canviat».
Al projecte de Vins de Pedra, l’element familiar hi té molt de pes, amb el seu tiet artista Víctor Pedra com a creador de les etiquetes dels vins, i la seu del celler en una torre de la muralla de Montblanc, on duen a terme les activitats enoturístiques.
Un enoturisme amb un públic principalment femení. «Les dones som les que comprem el vi, som igual de consumidores que els homes, i som també les més interessades en l’enoturisme, potser per una qüestió de sensibilitat». En aquest sentit, explica que cada cop hi ha més comiats de soltera (cap de solter) que organitzen visites a cellers.
Marta Pedra considera la DO Conca de Barberà com un diamant en brut, amb projectes creixents i unes varietats autòctones, com el trepat o la parellada, amb unes característiques alineades amb les tendències de consum actuals.
Núria Altés: «Les nostres àvies anaven al camp com una més i eren invisibles»
Núria Altés (Batea, Terra Alta) porta vinculada a la vinya tota la vida. Fa 28 anys que es dedica al món del vi. En el seu cas no va tenir un celler propi per herència familiar, però sí que el seu pare és pagès i viticultor. Des del 2010 és directora del celler Herència Altés, ubicat a Gandesa, un dels cellers més prestigiosos de la DO Terra Alta.
Altés va començar estudiant per a tècnic agrícola i va entrar a treballar a la cooperativa local, atenent la botiga i fent altres tasques. «Si a més de dona, ets jove, reps alguna frase inadequada de tant en tant. També tens una sensació de poca credibilitat. Per exemple, si jo feia propostes per a tractaments fitosanitaris, els homes grans sempre se’m quedaven mirant, com dient, ‘què m’ha d’explicar ara a mi aquesta?’», recorda quan rememora els seus inicis. «Crec que la dona sempre ha de demostrar més per la mateixa feina que un home. Té la síndrome de la impostora, més pors... la societat li ha posat molta pressió».
Tot i que als cellers cada cop hi ha més presència de dones, no és així en els càrrecs de direcció ni en les administracions. En els mateixos consells comarcals, a les DO o a les cooperatives agràries es percep la manca de dones en els alts càrrecs. «Hi ha un sostre de vidre. Però també hi ha una diferència en els salaris a tot el món empresarial», valora. O com en el cas del món de la cuina, on les dones sempre hi han sigut relegades, però en tractar-se de grans xefs «són sempre molts més homes». «I al món del vi passa igual. Ara s’estan fent moltes coses per la visibilització de la dona al sector, i això vol dir que encara no està a parts iguals, sinó, no caldria».
Altés també recorda la seua àvia, pagesa, i totes les generacions de dones que han anat al camp sent invisibles. «Anaven a treballar al camp i després feien la feina de casa, treballaven el doble, i no estaven donades d’alta a la seguretat social. Mai no van sortir a la llum. No van constar enlloc. No cobraven, i eren pageses tota la vida», expressa.
Afortunadament, ara hi ha una fornada d’enòlogues joves més formades que les seues predecessores que prometen un futur «esperançador». I en el cas de la Terra Alta, Altés augura un futur brillant per a la seua varietat insígnia, la garnatxa blanca. «La tendència del mercat és anar cap als blancs. I la garnatxa blanca és una varietat molt noble, gastronòmica i amb capacitat d’envelliment. Si ho fem bé, té un futur important», valora.
Altés també és membre de l’associació Terra Alta Viva, que denuncia la «massificació» de projectes de parcs tant eòlics com solars que pateix la comarca i que, assegura, podria posar en risc el seu paisatge i el seu futur.
Anne Cannan: «El 75% de dones que es dediquen al món del vi és per herència»
Anne Cannan (nascuda a Soyaux, França) és propietària de Clos Figueras, un dels cellers més emblemàtics del Priorat, on treballa des de fa 20 anys, seguint la petjada del seu pare Christopher Cannan. Precisament Cannan explica que un 75% de les dones que es dediquen al món del vi és per herència familiar, fet que demostra que no hi ha igualtat, si només el 25% hi accedeix sense aquesta tradició. Per a Cannan, per aconseguir una igualtat «primer s’ha de visibilitzar la dona al sector».
Ella va arribar al Priorat quan tenia 18 anys: «aquest lloc és especial, té un terra màgic que dona uns vins increïbles. Teníem clar, tant jo com el meu pare, que havíem de respectar al màxim el terroir i el que et dona la vinya. No s’havia de perdre la identitat. No té sentit, si no. Si vens aquí és per aquesta vinya tan especial», explica Cannan, que va viatjar per tot el món, com a Austràlia, l’Argentina o la Toscana, per formar-se en el món del vi, tot i que al principi, explica, «el fet de ser dona i jove no et dona molta credibilitat».
Per aconseguir més visibilització de la dona, Cannan va posar en marxa i promoure la iniciativa ‘Mujeres del Vino’ el 2012 i el ‘Tast amb Dones’. «La idea va sorgir per demostrar que al Priorat també hi ha altres persones que fan vi, i moltes dones, i mai no se les veu... Vaig pensar en fer un esdeveniment amb dones productores i el projecte va anar creixent. Va funcionar molt bé, el feedback és molt positiu, mesclem professionals amb wine lovers i hi ha molt bon ambient. Al final aconseguim fer entendre que el vi és gaudir: és un moment social per gaudir amb amics», expressa. Enguany s’ha portat a terme a Barcelona i al novembre se celebrarà també a Madrid.
La iniciativa ‘Mujeres del Vino’ també ha organitzat enguany per primer cop, juntament amb la periodista i sommelier Meritxell Falgueras, el lliurament del premi Isabel Mijares, que es va entregar en el marc de la Barcelona Wine Week. Isabel Mijares va ser la primera dona enòloga a Espanya i la primera directora d’una DO i d’un celler. «És admirable tot el que ha fet, i també va formar molta gent. Li havíem de retre homenatge. A més, si no promovem nosaltres, les dones, un premi així, ningú no ho farà».
Cannan, que té dos fills, també subratlla la dificultat de conciliar la feina amb ser mare. «El dia que et fas mare és molt difícil conciliar-ho tot. Tens molta feina. Per fer vi es passa per molts de processos, has de tocar moltes tecles: primer ets viticultor, després l’has d’elaborar, després vestir-lo i vendre’l... Són molts de viatges, moltes fires... Has de tenir familiars a la vora o és molt difícil».l seu futur.
