<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

ERC, Junts i altres forces sobiranistes demanen poder usar el català, el gallec, el basc i l’aranès als plens del Senat

Proposen fer una reforma del reglament de la cambra alta per garantir l’ús de totes les llengües oficials de l’Estat

31 marzo 2025 15:00 | Actualizado a 31 marzo 2025 15:02
Se lee en 1 minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
1
Comparte en:

ERC, Junts, el PNB, EH Bildu, Geroa Bai i els senadors d’Eivissa i Formentera al Senat han registrat una proposta de reforma del reglament de la cambra alta per permetre la “utilització plena i normalitzada” del català, l’aranès, el basc i el gallec en l’activitat parlamentària. Tal com han destacat en un comunicat conjunt aquest dilluns, la modificació es presenta d’acord el Reglament del Senat i la constitució espanyola, que reconeixen l’ús de les llengües oficials. Les formacions que hi ha darrere de la iniciativa coincideixen en la necessitat de garantir “definitivament” el dret dels representants públics a realitzar la seva tasca en totes les llengües de l’Estat.

Tal com admeten, l’objectiu de la seva proposta de reforma busca ser alternativa a un altre plantejat pel PP. De fet, reclamen corregir la “greu vulneració de drets” que, a parer seu, suposa la prohibició de l’ús del català, el basc i el gallec al Senat en una cambra consagrada a la representació territorial.

Entre les modificacions que recull la Reforma s’inclou que els senadors puguin intervenir en el ple, en les comissions i en tota l’activitat parlamentària, en els òrgans funcionals del Senat, així com en tots els seus òrgans rectors, i en els actes i activitats de representació oficial en qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma.

En aquesta mateixa línia, demanen que qualsevol electe tingui dret a interpel·lar al govern en qualsevol de les llengües oficials, així com a formular preguntes -mitjançant escrit dirigit a la Presidència de la Cambra- i a rebre la resposta corresponent a les preguntes de contestació escrita dins dels trenta dies següents a la seva comunicació en la llengua en què s’hagin formulat aquestes preguntes escrites.

Comentarios
Multimedia Diari