El cap de llista de Junts a eleccions del 9-J, Toni Comín, ha defensat que l’aprovació de l’amnistia al Congrés dels Diputats permetrà tancar «l’etapa repressiva provisionalment». Ho ha afirmat en una taula rodona que la formació ha celebrat a Ljubljana (Eslovènia), on el candidat s’ha acompanyat de l’expresident de la república Milan Kucan i l’eurodiputat Milan Brglez.
Des d’allà, Comín ha dit que el final d’aquesta etapa permet donar pas «a l’altre gran objectiu»: «El primer era la llei d’amnistia i el segon és el referèndum, i volem explicar a la UE que hi ha vies constitucionals per fer-lo». Alhora, Comín ha acusat les institucions europees de «tancar els ulls davant les violacions» de drets civils i polítics a l’Estat.
El cap de llista de Junts per al 9-J, Toni Comín, ha traslladat la campanya per a les eleccions europees a Eslovènia. Després de visitar Ginebra (Suïssa), aquest dimecres el candidat de la formació ha viatjat per a Ljubljana, on a primera hora del matí ha mantingut una trobada amb el vicealcalde de la capital eslovena, Boštjan Koritnik, i l’eurodiputat eslovè Milan Brglez, a la seu de l’ajuntament de la ciutat.
Posteriorment, Comín ha celebrat una taula rodona en què han participat el número 3 de la candidatura, Aleix Sarri, així com l’expresident d’Eslovènia Milan Kucan, els exministres d’Afers Exteriors eslovens Dimitrij Rupel i Ivo Vajgl, i el mateix Brglez. Des d’allà, Comín ha defensat que, si bé en l’última legislatura europea la formació independentista va centrar els seus esforços a «denunciar la deriva autoritària» de l’Estat, així com la «persecució penal» al moviment independentista, en el mandat que s’obrirà a partir del 9-J volen centrar-se a reivindicar la viabilitat d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.
Així, el cap de llista ha afirmat que l’aprovació de la llei d’amnistia permet «tancar provisionalment», i també «parcialment», l’etapa «repressiva» i que, a partir d’aquí, la formació de Puigdemont buscarà «concentrar-se en l’objectiu de l’autodeterminació». «Volem explicar a les institucions europees que hi ha vies constitucionals i compatibles amb el dret europeu i el dret internacional per fer un referèndum», ha assegurat.
En aquest sentit, ha defensat la via de la consulta a través de l’article 92 de la Constitució espanyola. «Permet fer referèndums», ha subratllat. «No hi ha cap impediment legal ni constitucional perquè exercim el dret a l’autodeterminació». Així, Comín ha carregat contra la «propaganda espanyola» que diu que el referèndum de l’1-O «no és constitucional» i ha reiterat que el partit «dedicarà esforços a explicar la legalitat» del seu objectiu.
«És una irresponsabilitat per part de les institucions europees tancar els ulls davant les violacions que fa l’Estat espanyol»
En la seva intervenció durant la taula rodona a Ljubljana, Comín ha tornat a denunciar el «doble estàndard» de les institucions europees pel que fa a les vulneracions dels drets civils i polítics. «Quan ets un país de l’Est, petit o mitjà, i vulneres l’estat de dret, la Comissió Europea aixeca el dit i el Consell Europeu t’assenyala, però si ets un país de l’Europa occidental, barra lliure per vulnerar tots els drets civils i polítics», ha criticat.
En aquesta línia, el candidat de Junts ha alertat que aquest «doble estàndard» és un «drama» per al projecte europeu i ha defensat que les institucions «no apliquen el mateix criteri a l’hora de vigilar Hongria i Polònia, i a l’hora de vigilar Espanya». «El que ha fet Espanya és tant o més greu que el que han fet Hongria i Polònia», ha subratllat.
Així, Comín ha fet valdre les sentències emeses pels tribunals internacionals que, segons ha dit, han confirmat que l’Estat «vulnera drets i no actua com una democràcia» pel que fa al moviment independentista. «És una irresponsabilitat per part de les institucions europees tancar els ulls davant les violacions que fa l’Estat espanyol», ha sentenciat.
En la taula rodona han participat polítics eslovens de diferents espais polítics -de dreta, liberals i socialdemòcrates-. I, malgrat que Junts va acabar al grup dels ‘no inscrits’ al Parlament Europeu en la darrera legislatura europea, la sala on s’ha dut a terme el debat estava presidida per dos grans cartells amb les sigles de l’S&D, el partit socialdemòcrata europeu.
