Catalunya va ser la comunitat amb més creixement de població el 2022 en termes absoluts, en augmentar en 140.140 habitants, seguida per la Comunitat de Madrid, amb 128.649 persones més, i el País Valencià, amb 108.079 més. El Cens de Població a 1 de gener d’aquest 2023 que acaba de publicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revela que la població va augmentar a totes les comunitats autònomes, excepte a Extremadura, on va baixar en 2.502 persones.
En termes relatius, és a dir, en relació amb la seva població, els majors augments de població es van registrar a la Comunitat Valenciana, un 2,1%, i a les Balears i la Comunitat de Madrid, un 1,9% a totes dues.
Per ciutats i en xifres absolutes, Madrid va ser la ciutat que va guanyar més habitants el 2022, en concret 73.149, davant de Barcelona, amb 40.832; València, amb 13.324, i Alacant, amb 10.338, seguides de l’Hospitalet de Llobregat, primer municipi en la llista que no és capital de província, amb una pujada de 9.366 veïns. Torrevella, a la Costa Blanca, i Estepona, a la Costa del Sol, són entre els grans municipis espanyols els que percentualment més van créixer en població el 2022, mentre que dues ciutats andaluses, Linares, a Jaén, i Cadis, les que més habitants van perdre.
Entre els principals municipis del país on més va augmentar la població figuren en tercer, quart i cinquè lloc tres ciutats més de les mateixes zones: Benidorm (Alacant), un 4,3%, i Marbella i Benalmádena (Màlaga), un 3,9 i un 3,8%, respectivament.
Per ciutats, Madrid va guanyar més habitants (73.149) per davant de Barcelona, amb 40.832
Al costat dels descensos de població, després de Linares i Cadis figura en tercer lloc Puertollano (Ciudad Real), amb una caiguda de població només el 2022 del 0,8% i després dues ciutats del cinturó de Madrid com són Coslada i Fuenlabrada, cadascuna de les quals va perdre un 0,5%.
La llista dels deu grans municipis espanyols que més van veure reduïda la seva població l’any passat la tanquen cinc localitats del centre i, sobretot, el nord de la península: Avilés (Astúries), Ferrol (La Corunya) i Zamora amb un descens del 0,4% cadascun; Getxo (Biscaia), amb una caiguda del 0,3%, i Conca, amb un 0,2% menys.
L’estadística anual de població de l’INE també posa de manifest que quatre de cada deu espanyols, en concret el 40,1% de la població, residia a l’inici d’aquest 2023 en municipis més grans de 100.000 habitants. Uns altres dos de cada deu vivien en municipis menors de 10.000 habitants i només tres de cada 100 espanyols tenien la seva residència en pobles de menys d’un miler d’habitants.
A Espanya hi havia, a 1 de gener d’aquest 2023, un total de 65 ciutats de més de 100.000 habitants, de les quals 36 són capitals i 29 no. A més, hi havia 4.978 pobles de mil o menys de mil habitants i, d'ells, 1.369 tenien 100 o menys de 100 residents i 18 comptaven amb només deu o menys de deu veïns.
l Per províncies, totes excepte set van veure augmentat el nombre d’habitants durant l’últim any i les que més van créixer van ser Alacant i Guadalajara, un 2,5% en cada cas, i Girona, que va pujar un 2,3%.
Per contra, els descensos més importants es van registrar a les províncies de Jaén (0,6%), Zamora (0,6%) i Badajoz (0,3%).
