A les excavacions que ja fa temps que tiren endavant al Valle de Cuelgamuros, anteriorment conegut com a Valle de los Caídos, s’ha localitzat una caixa de l’Espluga de Francolí amb cossos.
El forense que lidera les excavacions, Francisco Etxeberria, assegura que ara «pot ser més optimista», i ara ja porta des del passat 12 de juny, gairebé un any, treballant al Valle de Cuelgamuros a San Lorenzo de El Escorial (Madrid) per localitzar les restes reclamades per 166 famílies al costat d’un equip de més de 20 professionals, entre ells més forenses, genetistes, historiadors, antropòlegs i odontòlegs.
Fa anys pensava que la localització de restes a la vall seria «impossible», ja que hi ha més de 33.000 cossos portats de diferents punts d’Espanya després de la Guerra Civil i guardats en caixes apilades en criptes després de les vuit capelles de la basílica, algunes d’elles amb cinc altures.
«Són espais que han estat tancats tot aquest temps, amb una humitat alta de gairebé el cent per cent i filtracions», relata el metge forense. No obstant això, el treball iniciat fa ja gairebé un any ha donat els seus fruits i han localitzat la caixa 198 provinent d’Aldeaseca (Àvila), de la qual s’han identificat 11 cossos d’un total de 12 que han estat lliurats ja als seus familiars. A més, posteriorment van trobar caixes de vuit localitats més amb cossos pendents d’identificació genètica, entre elles una de l’Espluga de Francolí. Borja, Villanueva de Gállego, Biota, Calataiud, Munébrega, Morata de Jalón i Quinto de Ebro, totes elles a Saragossa; a més de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). En total, a les caixes d’aquestes localitats hi ha localitzats 291 cossos encara que solament 38 d’ells han estat reclamats pels seus familiars i són els que estan sent analitzats.
Aquests avanços són una injecció d’alegria per a Etxeberria i el seu equip, als quals els ha afectat la paralització judicial dels treballs d’exhumació el passat mes de desembre, després de l’admissió d’un recurs de la Fundació Espanyola d’Advocats Cristians en representació d’un familiar d’una dona enterrada al Valle.
«És un trastorn absolut per a la continuïtat i el ritme de treball», lamenta el forense especialitzat en antropologia, que als 67 anys atresora una llarga trajectòria en haver practicat l’autòpsia a l’expresident de Xile Salvador Allende i haver participat en exhumacions relacionades amb conflictes a Guatemala, Mèxic, Colòmbia o el Sàhara.
Quan localitzen caixes les treuen del columbari i les porten al laboratori forense instal·lat a la mateixa basílica de la vall, al costat de les capelles, on fan les primeres anàlisis i fotografies. A continuació, seleccionen unes mostres de material que treuen del lloc per a la seva anàlisi genètica a càrrec de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, dependent del Ministeri de Justícia.
La coordinació dels treballs millorarà a partir del mes de juny, segons Etxeberria, amb la posada en marxa del banc nacional d’ADN previst en la llei de memòria democràtica, ja que fins ara no està centralitzat i han d’acarar les mostres amb més d’una desena de laboratoris de genètica forense d’Espanya. Interès internacional en les exhumacions.
«És un espai molt trist, no solament perquè és fosc o perquè hi ha molta pols, sinó perquè et preguntes com és que va morir tanta gent?, per què va haver-hi una guerra?», es qüestiona Etxeberria, que no oblida el vessant històric i humà de la seva feina que està fent.