La investigació al jaciment del Vilar de Valls ha tret a la llum noves troballes arqueològiques. La tercera campanya durant la primavera va acabar a començaments del mes d’abril i l’equip d’arqueòlegs preveu continuar treballant sobre el terreny. El professor d'Arqueologia i director de les excavacions al Vilar, Jaume Noguera, ha explicat que l’assentament ibèric té «un potencial enorme».
En aquest sentit, el professor ha reafirmat la importància d’aquesta troballa a la capital de l’Alt Camp, ja que es tractaria d’una ciutat de grans dimensions per aquella època. «Empúries té una dimensió d’una hectàrea i mitja, i ningú dubta que sigui una ciutat. La de Valls fa entre 6 i 8 hectàrees aproximadament».
Amb tot, només s’ha conservat una hectàrea que es troba al solar dels antics magatzems, al nord de l’estació del ferrocarril. Noguera ha assenyalat: «Dels 10.000 metres quadrats disponibles, de moment n’hem obert 2.000».
Durant les excavacions de l’any passat, es van excavar els nivells d’incendi i destrucció de dues cases, on es van trobar elements que podrien pertànyer a l’exèrcit cartaginès d’Anníbal Barca durant l’any 218 aC.
«Vam trobar els projectils de pedra de balista, llençats per una mena d’artillera de torsió, que en aquells moments només podien tenir els cartaginesos –ha dit–. De fet, al voltant d’aquesta ciutat es van recuperar un nombre important de monedes cartagineses».
Descobertes d’enguany
Els treballs d’enguany s’ha centrat a documentar nivells més antics, datats en els segles V-IV aC. «L’objectiu d’aquesta campanya era identificar un barri incipient que ja teníem identificat i que ara hem localitzat amb unes 18 cases», ha comentat Noguera, qui també ha afegit que un altre objectiu era veure si a sota de les construccions de la fàbrica es conservaven bé les restes del poblat i ho han pogut corroborar.
Del barri s’ha descobert un segon carrer amb 6 metres d’amplada i la pavimentació en molt bon estat de conservació, al que Noguera ha destacat que «són carrers més amples que els del nucli antic de Valls».
A més a més, s’han localitzat dues sitges d’emmagatzematge amb una llosa de pedra circular com a tapadora.
Les noves troballes han aparegut després d’eixamplar l’espai de recerca: «Fins ara estàvem treballant en el que era el pati obert de la fàbrica, però hem ampliat una mica més cap al sud, on estava l’edifici», ha destacat.
Els murs antics del poblat ibèric s’haurien vist afectats per l’activitat de la fàbrica
D’altra banda, s’ha dut a terme un sondeig realitzat a l’extrem nord-est del solar, que ha permès identificar com la muralla i els recintes adossats continuarien en direcció al barranc del Catllar. Aquest fet és el que faria augmentar la superfície de la ciutat fins a les 7 o 8 hectàrees.
A pesar d’això, les últimes inspeccions no han permès trobar tant de material com a les primeres descobertes. «En la campanya que vam fer l’any passat només vam excavar els nivells de destrucció i ara hem estat excavant les fases antigues d’uns 200 o 300 anys aC. Enguany, potser hem fet dues caixes de material i l’any passat en vam fer 50».
De cara al futur
L’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona continuarà treballant al jaciment del Vilar per aconseguir treure’n la major informació possible. Noguera ha recalcat que en les següents etapes intentaran fer una campanya de consolidació i restauració d’estructures.
«El fet d’estar sota la fàbrica va fer que puntualment hi hagi forats provocats per l’activitat i alguns d’aquests forats han afectat els murs antics». Pel que fa als terrenys, el jaciment del Vilar encara no és de l’Ajuntament de Valls, qui està en negociacions per poder aconseguir-lo.
En aquest sentit, el director de les excavacions ha manifestat: «De moment, gràcies a la bona voluntat dels propietaris podem treballar. En un futur, és més que recomanable que l’Ajuntament obtingui els terrenys perquè tota la inversió que fem redundi en un benefici públic».
La investigació es desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Cossetans, en el marc de dos projectes: Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional, del Ministerio de Ciencia e Innovación, i el projecte El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l'època romana republicana, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 2023 es compleixen 100 anys des que es van realitzar les primeres excavacions a l’assentament ibèric del Vilar de Valls. Però no va ser fins a l’any 2015 quan es van començar a desenvolupar els primers treballs arqueològics sobre el terreny.
L’any 2019 es va dur a terme, després d’unes reformes, una tomografia del subsol. Aquest fet va confirmar que en aquell indret, on hi havia hagut una fàbrica, havia viscut un poblat ibèric. Dos anys més tard es va signar un conveni amb la Universitat de Barcelona i van començar les primeres campanyes d’excavacions.
En aquella pressa de contacte va ser descoberta una muralla de vuit metres d’amplada, juntament amb un carrer de sis metres d’amplada i un fossat de cinc metres de profunditat i 14 metres d’amplada.
