El Tribunal Supremo ha imposat quatre anys i vuit meses de presó a un home acusat d’haver atracat una benzinera de Valls. D’aquesta manera, incrementa la pena que inicialment havia fixat la Secció Segona de l’Audiència de Tarragona, que era de tres i mig.
Inicialment, un Jutjat del Penal l’havia sentenciat per dos atracaments, però l’Audiència de Tarragona va anul·lar part de la sentència en considerar que no havia suficients proves contra el processat.
El primer atracament va ocórrer el 7 de febrer de 2022, a les dos quarts de vuit de la tarda, a la benzinera Icor, situada a peu de la carretera C-37, a Valls. L’atracador va ensenyar un ganivet a la treballadora. Li va dir que lliurés els diners de la caixa registradora i els posés en una bossa de mà que portava ell. La dona així ho va fer: en total 1.519 euros.
El segon robatori amb violència va ocórrer el dia 22 a la benzinera de la mateix cadena a Vilallonga del Camp, al quilòmetre 11,500 de la carretera T-722. Hi havia dues treballadores, una de les quals era la víctima del primer atracament. En aquest cas es va emportar 523 euros.
Sentència inicial
En la primera sentència, de 4 de juny de 2023, el Jutjat del Penal 3 de Tarragona va condemnar el processat per dos atracaments i li va imposar nou anys i quatre mesos de presó. També una ordre d’allunyament de la treballadora present en els dos robatoris, perquè no es comuniqués amb ella ni s’apropés a menys de 300 metres durant sis anys.
La Secció Segona de l’Audiència Provincial va resoldre el recurs d’apel·lació presentat pel processat. I en part li va donar raó. Els magistrats van considerar que no havia quedat acreditat que l’acusat fos l’autor de l’atracament de Vilallonga.
A més, van rebaixar la pena pel de Valls a tres anys i mig de presó al considerar que com que no s’havia fet una descripció de les característiques del ganivet fet servir. I això, segons la Sala, impedia considerar que es tractés d’un arma o un instrument perillós, per la qual cosa no es podia imposar la pena alta.
Recurs de cassació
La Fiscalia va mostrar-se disconforme amb el raonament dels magistrats i va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Supremo (TS), que ara li ha donat la raó. Els magistrats del TS diuen en la sentència que no és necessari fer una descripció acurada de l’arma: «Si bé és cert que en els fets provats de la sentència s’han de descriure les característiques o morfologia de l’arma o instrument perillós utilitzat per l’autor, no sempre és imprescindible la seva descripció».
I és que, a vegades, la pròpia denominació del mitjà empleat, que correspon a unes condicions o característiques comuns a tots els de la seva espècie, permet apreciar la seva perillositat.