L’essència de la Vall del Corb ha arribat al Museu Comarcal de Tàrrega. Tot plegat, a través d’una exposició de les pintures realitzades per Domènec Corbella, que fa temps que treballa en aquest paisatge. Ell és de Vallfogona de Riucorb, i explica que s’inspira en aquesta vall perquè és el lloc que «coneix i trepitja». En total, hi ha exposats una cinquantena de pintures, que intenta captar l’essència d’aquest espai del nostre territori. De fet, ell, distingeix entre l’Alta Vall del Corb, i la baixa Vall del Corb. La primera pertany a territori de la Conca de Barberà, i és aquest paisatge que l’inspira.
Defineix aquesta zona com a «frondosa i tancada», i es caracteritza per uns turons que es van succeint entre si, i és «característic d’aquesta zona». Sota el títol de ‘La inefable Vall del Corb’ Corbella intenta explicar tot això, i també comentar coses «a través de la pintura, que no es poden explicar verbalment».
En aquest sentit, l’autor de tot això, assegura que «la pintura no únicament representa poc o molt allò que veiem», també pot anar «més enllà i plasmar també els sentiments i les emocions». Per tant, a través d’aquesta mostra que ara està a Tàrrega ha intentat plasmar els sentiments i les emocions que li inspiren aquest paisatge. En aquest sentit, comenta que el títol fa referència a això, a aquesta part més profunda, i que es transmet a través de la pintura.
Amb tot això, també, vol reivindicar l’Alta Vall del Corb perquè assegura que és un «paisatge molt característic» que «no es coneix i que a més està abandonat, està oblidat». En aquest sentit, explica que la pagesia està desapareixent, i els joves no volen treballar en aquest sector.
Per aquest motiu, creu que és un «paisatge oblidat». Recorda que està situat a la part més nord de Tarragona, al límit, i que més enllà de conèixer-se per l’existència d’un balneari, poca cosa més se’n sap. Considera que juga amb una cosa a favor, perquè «la natura no ha estat alterada per la mà d’obra», i és una zona «bastant verge pel que cap».
Tot això, és allò que ha intentat explicar a través de la seva obra. De moment, encara no ha pogut exposar en cap lloc de Tarragona, però reconeix que hi està treballant i que seria un dels seus objectius. A més, explica que ha guardat algunes de les seves millors pintures per a quan això passi, ja que li faria molta il·lusió realitzar-ho. Però, de moment, aquest fet haurà d’esperar.
Amb tot, comenta que els «sentiments són difícils d’explicar», i que en la pintura allò que fa és «deixar-se portar». En aquest sentit, assegura que passeja molt, camina, trepitja el territori, el paisatge i el terreny, i a partir d’aquí pren nota i apunts. Un cop considera que ho té tot pretén plasmar tot allò que ha sentit, i s’ha anotat en les seves obres.
Ho defineix com un paisatge «molt silenciós, poc transitat, el silenci és sepulcral, només sents els sons de la natura», i això és una gran font d’experimentació. És un procés de maduració, i de reflexió de tots aquests sentiments. Una fórmula més de portar aquest paisatge de la Conca de Barberà de forma diferent. I que ara es pot visitar més enllà de la zona de Tarragona.
