Fa uns anys s’albiraven uns efectes del canvi climàtic que feien pensar que serien necessàries polítiques per a revertir o mitigar aquests efectes o, en cas contrari, acomodar-s’hi.
El fenomen s’ha accelerat i actualment vivim un augment de les temperatures mitjanes mai vist, sequeres, fenòmens climàtics extrems i tot això té efectes sobre la salut de la població, entenent com a salut, la definició d’Alma Ata (1978) segons la qual «La Salut, que és un estat de complet benestar físic, psíquic i social, i no solament l’absència de malaltia; és un dret humà fonamental, la consecució del qual ha de ser un objectiu prioritari a tot el món, requerint l’actuació de tots els sectors socials i econòmics i no, únicament, del sector sanitari».
Fa 45 anys a Alma Ata, encara no es pensava en l’acceleració del canvi climàtic, no es preveia la urgència de la substitució de combustibles fòssils per fonts d’energia renovable (tot just vivíem la primera guerra del petroli desencadenada l’any 1973). Ara totes aquestes actuacions s’han fet urgents.
Substitució de combustibles fòssils per energies renovables, reciclatge eficient dels residus, mitigació dels efectes del canvi climàtic sobre les collites i sobre la salut, s’han fet urgents. Quin paper tenen els ajuntaments i més concretament els ajuntaments petits és un tema que ens preocupa. Per nosaltres aquests tres eixos són prioritaris. El problema és greu, però no és únicament la gravetat la que ens mou. Ens mou el convenciment que aquell lema d’Alma Ata “Salut (entesa en el sentit ampli) per a tothom l’any 2000” ha d’arribar a ser possible l’any 2030 i complir en allò que sigui possible els Objectius de desenvolupament sostenible.
Segons l’OMS el 23% de la mortalitat a nivell global està relacionada amb factors ambientals. La mortalitat atribuïble a la calor a l’estiu ha augmentat en més del 50% respecte a anys anteriors els anys 2022 i 2023. Els dies de calor extrema s’incrementaran un 700% a la conca mediterrània entre 2031 i 2060. El canvi climàtic afecta la salut cardiovascular, augmenta la transmissió de malalties infeccioses i afecta la seguretat alimentària. Hem de pensar que aconseguir les emissions net-zero seria més barat que qualsevol altra alternativa per solucionar-ho. Està comprovat que augmentar fins a un 30% la cobertura arbòria, redueix la temperatura dels entorns urbans fins a 1,3 graus actuant com a refugi climàtic i evita el 30% de les morts prematures atribuïbles a les illes de calor
És per això que ens hem plantejat la creació de ‘Pulmons Verds’ fonamentalment en zones de més risc o necessitat com són entorns escolars, etc.
A la recollida selectiva de residus, a la implementació d’energies renovables com les fotovoltaiques per a l’alimentació dels edificis municipals i si és possible per la creació de comunitats energètiques, cal afegir la implementació de refugis climàtics augmentant l’eficiència climàtica d’edificis públics com biblioteca i casal d’entitats o les instal·lacions esportives i, també, la creació de 14.500 m2 d’arbrat utilitzant espècies que no requereixin gran aportació d’aigua i siguin autòctones i que generin aquest efecte beneficiós en la salut i el benestar de la població.
Aquest no és un «repte de mandat» sinó que cal que sigui una política persistent en tots els consistoris que ens segueixin.
