Crear un gran pol industrial a l’Alt Camp. Amb aquesta premissa neix el Pla Director Urbanístic (PDU), un document que afecta 3.746,15 hectàrees del triangle format per Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona –amb una petita part al terme d’Alió–, on la Generalitat destinarà 835 hectàrees per captar empreses que necessiten parcel·les molt grans, de moltes hectàrees, com ara les logístiques.
Així ho va presentar ahir el vicepresident i conseller de Polítiques Territorials i Territori, Jordi Puigneró, a l’ajuntament de Vila-rodona en presència dels alcaldes dels municipis afectats. El projecte inclou una estació intermodal de tren i un parc fotovoltaic per subministrar electricitat a les empreses que s’hi instal·lin.
El cost de la urbanització podria suposar uns 500 milions d’euros. Aquest PDU està limitada per l’autopista AP-2 a llevant, la C-37 a ponent i la C-51 al sud. És un dels quatre que s’estan tramitant a Catalunya.
No es preveu només la zona industrial, sinó també els espais a protegir. De les 3.746 hectàrees, 1.961 es destinaran a sòl de protecció de valors ambientals i paisatgístics. La resta seran per a sistema viari, serveis tècnics, equipaments i indústries ja existents.
La Generalitat ha escollit aquesta zona per la seva localització estratègica. Té molt a prop el port de Tarragona i l’aeroport de Reus, també importants vies: l’autopista AP-2, l’autovia A-27 i dues carreteres principals com són N-240 i C-14.
El pla preveu tres localitzacions. La més gran és l’àmbit de la plataforma intermodal Valls, a l’est de l’actual polígon. Inclou 450 hectàrees, 290 de les quals són d’activitat econòmica –entre elles 30 de l’estació– i 160 de serveis públics.
La segona localització és l’àmbit Planes del Guardià, a l’oest dels polígons de les Planes de la Serra i de Bràfim-Alió. Ocupa 330 hectàrees, de les quals 215 són d’activitat econòmica i 115 de sistemes públics. I finalment hi ha les 55 de l’àmbit del Pla de Santa Maria, de les quals 45 són zona d’activitat econòmica.
Parcel·les grans
Puigneró va deixar clar que actualment hi ha empreses que necessiten amplis terrenys per instal·lar-se –fins i tot de cent hectàrees– i no troben sòl. Amb aquest pla en trobaran, va assegurar. Indicà que el pla «generarà activitat econòmica i preservarà a la vegada el territori. Compleix les dues premisses».
En aquest sentit, fou clar al dir que «la millor manera de fixar la gent al territori és que tingui feina i no pas amb subvencions», perquè aquestes s’acaben. «Generem un país equilibrat» i es demostra que es por crear activitat econòmica i a la vegada protegir el territori.
El projecte està delimitat a llevant per l’autopista AP-2, per la carretera C-37 a ponent i la C-51 al sudEl vicepresident recalcà que aquesta PDU es fa també amb una visió moderna, i que tindrà en compte poder lluitar també per la descarbonització del territori. En aquest sentit, a la zona sud, a l’antic camp d’aviació de Valls –al costat de la carretera C-51, que va cap Alió– hi ha destinades 30 hectàrees per la futura estació intermodal de mercaderies, on els trens podran portar el gènere a qualsevol lloc.
Perquè aquesta infraestructura sigui possible, s’haurà de construir un ramal per connectar amb l’actual línia fèrria Lleida-Valls-Sant Vicenç de Calders, a uns tres quilòmetres de distància. Aquesta estació servirà per «treure camions de les carreteres», va dir.
Reservades 170 hectàrees per a plaques solarsFinalment, també està previst un parc fotovoltaic de generació d’energia, «que intentarà fer sostenible les empreses de la zona». L’Institut Català del Sòl (Incasòl) ha formalitzat ja l’adjudicació dels concurs de lloguer de prop de 170 hectàrees de sòl no urbanitzable per instal·lar les plaques a la Garriga Gran del Pla de Santa Maria.
El Departament ha indicat que, a l’hora de buscar aquesta ubicació, s’ha valorat la integració paisatgística, la coexistència de l’explotació agrícola i ramadera dels terrenys. El preu del lloguer és de 2.556 euros per hectàrea i any per una superfície de 169,89 hectàrees.
Per la seva part, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, recordà que aquest avanç del pla director ha estat consensuat amb els Ajuntaments afectats.
Indicà que l’actual polígon del Pla està quasi tot ocupat i que aquest nou espai permetrà fins i tot que algunes empreses puguin ampliar les seves instal·lacions. Apuntà també que s’ha previst que el torrent del Catllar –que passa pel costat del polígon de Valls– pugui convertir-se en el futur en un gran parc urbà.
Actualment, l’Incasòl té una minsa part de les parcel·les, la majoria a la zona de Vila-rodonaSerrà afirmà al Diari que actualment l’Incasòl té en propietat la majoria de terrenys de l’àmbit de Vila-rodona. Les altres finques que té dins el PDU són de protecció ambiental, a la zona del Pla de Santa Maria (la majoria, 95, adquirides per construir els anys 90 el parc temàtic Identirama, un projecte que resultà fallit).
Per divulgar aquest pla, es farà una sessió a cada municipi. Tanmateix, els ciutadans que vulguin podran fer preguntes i propostes al voltant dels eixos temàtics del PDU a través del portal participa.gencat.cat, on també es troba la informació.
La veu del territori
Els alcaldes dels quatre municipis afectats van mostrar-se satisfets per la proposta. Alguns d’ells van apuntar, però, que no es perdés de vista que la comarca és també agrícola i que el camp també s’ha de protegir.
L’amfitrió de la trobada, Ramon Maria Bricollé, recordà que el 2007 ja va haver-hi un projecte industrial i l’Incasòl va comprar parcel·les. Recalcà que «estem davant un municipi que en el futur compaginarà l’activitat industrial amb l’agrícola» i que «la planificació ha de mantenir l’equilibri en el territori».
I demanà més serveis per a Vila-rodona, en ser un poble en el tram mig del Gaià. I anuncià que el seu Ajuntament promourà el procés de participació «perquè els sectors més conservacionistes del medi puguin dir la seva i s’atenguin les seves propostes».
Francesc Jofré, alcalde d’Alió, espera que aquesta vegada el projecte arribi a bon port perquè «millorarà la situació socioeconòmica de l’Alt Camp». Demanà també que sigui un «pla equilibrat», que millori els serveis dels quatre pobles.
L’alcalde del Pla, Mateu Montserrat, també apostà per «no perdre mai la identitat de comarca i poble, i que es preservin els espais».
Finalment, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, digué que «és un projecte de país i de comarca i, en el cas de Valls, de ciutat», que consolida l’Alt Camp «com una de les principals àrees industrials, que en el futur ens situarà millor».
Va qualificar de «capdal» l’estació intermodal de mercaderies i es mostrà també satisfeta perquè el PDU incorpora l’àrea arqueològica de la zona del Vilar.
