El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) està portant a terme una actuació específica per infraestructures de suport a la silvopastura extensiva a una zona de 50 hectàrees als Boscos d'Aiguamúrcia en el marc del Life AgroForAdapt, un projecte amb finançament europeu de cinc anys de durada.
La iniciativa, que compta amb el cofinançament de la Diputació de Tarragona, es desenvolupa també a altres indrets de Catalunya, Castella i Lleó i França. «Fa tres anys vam redactar el projecte d'ordenació de quatre boscos al terme municipal d'Aiguamúrcia amb una diagnosi i una proposta de quina gestió caldria aplicar-hi», afirma el coordinador del projecte i membre del CTFC, Jaime Coello.
Una de les línies que van veure que era important en aquest pla de gestió era incloure el silvopastoralisme com a mesura d’adaptació al canvi climàtic, per fer-lo menys vulnerable a la sequera i als incendis. Segons explica Coello, les actuacions es desenvolupen en dues fases.
Primera fase
En primer lloc, s’han realitzat tractaments silvícoles per reduir la densitat d'arbres i de matollar. «El que es busca és que hi hagi menys biomassa, és a dir, menys material que pugui cremar, i que aquest sigui més discontinu», apunta el membre del CTFC.
Això es porta a terme de manera selectiva, mirant no únicament de reduir la quantitat, sinó d’eliminar aquells elements que poden incrementar la perillositat en cas que hi hagi un incendi. Aquest tractament permet mantenir un ambient ombrejat, conservant els arbres més vigorosos i els que presenten interès per a la conservació de la biodiversitat.
La funció del ramat
El segon pas és mantenir aquesta estructura del bosc amb l’ajuda d’un ramat d’ovelles i cabres. Coello assenyala que el que fan aquests animals és funcionar com «una mena d’equip auxiliar» que ajuda a mantenir el sotabosc controlat, per tal de «mantenir la discontinuïtat entre el sotabosc i les capçades dels arbres».
En aquest sentit, el membre del CTFC explica que la combinació d’usos forestal i ramader en el mateix bosc s’anomena «silvopastoralisme», una pràctica dins de la família dels sistemes agroforestals.
Des que es van aplicar els treballs, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal fa un seguiment de quin és l'efecte d'aquests tractaments agrícoles sobre tot un seguit de variables com el creixement dels arbres, la producció pastoral, la vulnerabilitat a incendis, la biodiversitat, el balanç hídric o la temperatura, entre d’altres.
Amb aquest objectiu, s’han creat tres zones diferents de tractament i seguiment, segons manifesta Coello. En una primera zona es fa el tractament general previst, amb una reducció selectiva del 25 i el 30% de cobertura, amb els criteris esmentats prèviament.
El segon tractament, aplicat en un espai petit, s’hi fa una reducció més intensa de la coberta. En aquest cas, es redueix fins al 50 o el 60%, per tal de generar més recursos farratgers per als ramats, gràcies a l’increment de la llum que arriba al sòl.
En últim lloc, s’ha deixat una petita zona sense tractar, per poder veure quina és l’evolució del bosc si no s’hi actua. El seguiment durant l’evolució de l’ecosistema amb aquestes tres alternatives abastarà un període de tres anys. El projecte acabarà a l'estiu de 2026, que serà quan ja es tindran tots els resultats analitzats.