Ho diuen els estatuts: L’Associació Amics de Montornès tindrà cura de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès. I aquesta va ser la raó per la qual es va constituir l’entitat, el 13 d’abril de 1974. Va ser el resultat de la proposta endegada, un temps abans, per un grupet de poblencs, Josep Olivé, Pau Segalà, Mario Recasens, Joan Virgili, Anton Mateu i Aleix Morera en instal·lar una taula a l’església, amb el suport del llavors rector de la parròquia, mossèn Sadurní Menchón, «per captar els primers socis», com recorda la Maria Giralt, de 85 anys, una de les cofundadores.
Però la història, que al llarg d’aquests 50 anys ha escrit Amics de Montornès, va molt més enllà del fet de tenir cura de l’ermita, com s’explica en aquesta mateixa pàgina. L’embranzida popular que va rebre la iniciativa va donar aviat els seus fruits, entre ells l’aposta que va suposar impulsar l’any 1976 el Pessebre Vivent, un dels grans espectacles nadalencs de Catalunya organitzant i gestionant les representacions fins al 2013 quan es va renunciar, per la complexitat i responsabilitats de l’espectacle, prenent el relleu l’actual Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès.
La vitalitat adquirida per l’entitat i el seu pes dins del context sociocultural de la vila va fer plantejar-se seriosament disposar d’una seu social pròpia; un casal on poder desenvolupar tota mensa d’activitats culturals i socials. «La idea va quallar, amb l’il·lusionat suport d’una gran part de la ciutadania», comenta amb un punt de melangia la Maria Giralt. La compra de Cal Carro l’any 1983, edifici situat al número 31 del carrer Major va significar la consolidació definitiva de l’entitat; un vell immoble que va ser enderrocat i construït de nou. «Únicament es van aprofitar algunes pedres de la façana», recorda Maria Giralt. Per contribuir al finançament de la compra i rehabilitació de l’edifici es va demanar casa per casa l’aportació voluntària d’un mínim de 10.000 pessetes, per bé que alguns van arribar a posar-ne 100.000 a fons perdut, tot i estar pactada la seva devolució.
I així es va bastir l’actual Casal, seu social i patrimoni d’Amics de Montornès, no exempt de certes controvèrsies. Un gran edifici que consta de soterrani, l’espai on es fan els diferents tallers i manualitats; la planta baixa, per on hi ha l’entrada principal i la sala d’actes, el lloc on també es juguen les partides de Qitança; a la primera planta hi ha la biblioteca, i la zona per fer ioga; la segona planta ubica diferents despatxos i la tercera ha estat utilitzada molt temps per fer tallers de costura. Posteriorment, l’associació va adquirir un terreny situat a la part posterior de l’edifici, per tal d’evitar que pogués ser construït i perdre el paisatge diàfan que es pot contemplar a la terrassa, des de la qual s’albira, allà en la llunyania, l’ermita encimbellada a dalt del turó, al costat de les escasses restes de l’antic castell, des d’on la Mare de Déu de Montornès contempla La Pobla, amb mirada protectora.
