Són culpables. El Rei Carnestoltes XLI i la seva Concubina XXVIII ja han estat condemnats pels seus pecats i la sentència és definitiva. Es va fer saber ahir a la nit, al final del Judici que es va celebrar al Teatre Metropol davant de desenes de tarragonins com a jurat popular. El primer Judici del Rei Carnestoltes en format obert a la ciutadania va haver de celebrar-se a cobert pel vent, que desaconsellava fer-lo a la plaça de la Disbauxa, però el resultat va ser igualment exitós: un públic conegut i amb ganes de riure que va marxar satisfet del veredicte i de l’espectacle protagonitzat per la immortal Colla La Bóta.
«No som actors professionals ni amateurs, ens agrada provocar i no tenim pèls a la llegua», avisava la veu omnipresent abans de començar la vista oral del judici. D’entrada, un alcalde versàtil i camaleònic com Ruinbien Vilmales va agafar-ne les regnes i es va canviar ràpidament el vestit de polític pel de jutge amb la facilitat de qui canvia de camisa cada dia. Al seu costat, un Mosso d’Esquadra despistat i una Guàrdia Civil atenta «a los desviados y las putas». Al llarg de quasi una hora, el Rei i la Concubina, presents a l’escenari, van aguantar estoicament les acusacions d’una sèrie de testimonis que semblaven escollits oportunament. Per allà van passar un vigilant de seguretat del Cau, un director de teatre frustrat i una Tabacalera sense depilar. Ningú es va estar de llençar acusacions a tort i a dret, que en realitat anaven més dirigides als regidors de la primera fila que als reis. «He vingut a criticar la rua que s’ha inventat per ensenyar pit i cuixa», reclamava Benjamín de Arriba y Castro, l’últim arquebisbe franquista de Tarragona, al què l’alcalde Vilmales responia content perquè la ciutat era capdavantera «en la venda de coca». De coca de llardons, és clar.
El Judici va ser el lloc de reivindicació per una Víbria espitregada que exigia a la ‘Comissió censora del Seguici’ un correfoc especial durant l’Enterrament del Rei. I també d’un Xavi Fuig, regidor d’ERC amb una mata de pèl considerable, que acusava ses majestats «d’enaltiment de la monarquia espanyola».
Finalment, després d’haver aguantat el judici i els càrrecs amb molta enteresa, el Rei i la Concubina van haver d’acceptar la sentència dràstica i inapel·lable del públic. Tan sols «quatre persones i mitja» els volien innocents, davant de «tropecientos» que els veien com a culpables, després d’un recompte fet per un alcalde carregat de «pols de magnesi» fins a les entranyes. Però ja se sap, aquestes coses del Carnaval van així.
