El Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili s’ha quedat petit aquest divendres per homenatjar Antoni Gonzàlez Senmartí, un dels impulsors de la URV i peça clau en el seu creixement des de diversos càrrecs rellevants durant gairebé cinc dècades.
Tenaç, rigorós, implicat, multidisciplinar, bon orador, empàtic, culte, entranyable, gestor d’informes detallats i iniciatives sòlides, són alguns dels qualificats que han surat en l’ambient d’un acte que ha servit per repassar la seva trajectòria, a través de la projecció d’un documental exhaustiu i d’una taula rodona amb amics i col·legues.
La música, una de les seves grans passions, ha donat color, gràcies a la Coral i l’Orquestra de la URV, a l’acte d’homenatge, en què el rector, Josep Pallarès, ha anunciat la creació d’una col·lecció de llibres de Publicacions URV de temàtica humanística vinculada a la seva figura i que es finançarà a través d’un fons patrimonial inspirat en la seva proverbial visió de futur.
Gonzàlez Senmartí, Txatxo tal i com se’l coneixia a la casa, va morir l’any passat, amb 75 anys, poc temps després de jubilar-se amb 71 i cloure una estreta i intensa relació amb la URV que va començar amb només 24, quan va ser enviat per la Universitat de Barcelona a Tarragona per organitzar l’àrea de Filologia Grega de la delegació de Filosofia i Lletres.
Aquell va ser el primer de la multitud de papers de l’auca, tots ells transcendents, que va interpretar en els estudis universitaris de la ciutat, primer a la Divisió VII de la UB, de la qual va arribar a ser president, i després a la flamant URV. De fet, ell ja va ser clau en el naixement de la nova universitat, ja que va formar part de la comissió gestora que va elaborar el primer estatut.
“Mestre de gestors”
A partir d’aquí, va ser present en diferents equips de govern, sent home de la màxima confiança del primer rector, Joan Martí, que el va tenir com a vicerector d’Estatuts i Economia. Amb el segon, Lluís Arola, va ser vicerector de Campus i Relacions Institucionals, un càrrec que requeria, segons explica l’antic rector en el documental, “un gran coneixement de la universitat i l’entorn”. Francesc Xavier Grau li va confiar la secretaria general, mentre que Joan Anton Ferré li va encarregar la tasca de delegat de Relacions Institucionals.
