A finals de 2022, l’il·lustrador tarragoní Edu Polo comença a dibuixar un mural a la paret exterior de l’Escola Saavedra. Van ser dies d’intens treball, en els quals Polo va plasmar els elements del bestiari del seguici popular tarragoní. El que no estava previst, és que aquest mural acabaria convertint-se en un referent per l’escola, situada a l’altra banda del mur. I encara més, que serviria d’inspiració per a un recull de pomes.
Una de les professores del centre, Rosa Ayxendri, fou testimoni directa de l’evolució de l’obra de Polo. És una enamorada del seguici, i des de fa temps que li rondava una idea pel cap: volia escriure poemes en honor dels elements folklòrics de Tarragona. Dit i fet. D’aquesta història d’amor entre la pintura i l’escriptura, neixen els ‘Poemes Bestials’. Es tracta d’una recopilació de poemes, escrits per Ayxendri, recollits en un llibre il·lustrat per Edu Polo.
Un volum en un format molt visual. La portada i la contraportada és ocupada per la recreació del mural de la Via de l’Imperi. Per si no fos prou, té una doble funció, de lectura i decoració, ja que si es deixa el llibre obert, es pot exposar el mural de Polo. Malgrat això, segons Ayxendri, la intenció principal dels poemes és la de «gaudir i aprendre».
Però la poesia és també una forma d’apropar la cultura popular als més petits. Així ho veu l’Edu Polo. Amb projectes com aquest, «introdueixes el seguici d’una forma molt amena en el dia a dia dels més petits». Però Polo va una mica més enllà, assegurant que el seguici és un mitjà per «generar cohesió social, sentiment de ciutat i de pertinença». L’artista així ho va notar mentre realitzava el mural. «L’Escola Saavedra és un col·legi amb molta immigració, i el seguici és quelcom transversal i un element d’integració».
El seguici és un mitjà que genera cohesió social, sentiment de ciutat i de pertinença
De fet, la integració de l’escola amb el mural és absoluta. Tant és així que els cursos del centre comparteixen nom amb els elements que apareixen al mur. Des dels més petits als alumnes de cinquè curs. Els més grans, de sisè, són el Ball de Diables.
Però encara hi ha més història. Abans de la seva jubilació, Rosa Ayxendri va regalar als alumnes del centre un poema personalitzat per a cada classe. Els petits ho van rebre amb tanta il·lusió, que van decidir dedicar una festa de comiat a la seva professora, aprenent-se de memòria els poemes i recitant-los en públic. Ayxendri assegura que va ser un acte molt emocionant, i que no s’esperava acabar la seva carrera de 37 anys «d’aquesta forma tan bonica».
Ara, ja jubilada, Ayxendri vol assolir el seu somni de publicar un recull de poemes dels elements del seguici tarragoní. De moment, del bestiari, però ni ella ni Polo tanquen la porta a poder repetir l’experiència amb els gegants, els nanos o els balls. Primer, però, cal assolir un objectiu per a fer realitat el llibre.
Un projecte microfinançat
Hi ha moltes ganes que aquest treball conjunt entre l’escriptura i l’il·lustrador es publiqui. Però perquè això sigui una realitat, rimer ha de superar un petit escull. Els autors han decidit finançar el projecte a través del micromecenatge, amb la plataforma Verkami. No obstant això, i sense voler cridar al mal temps, tot sembla indicar que ho aconseguiran.
I és que, en les primeres 24 hores de la publicació del projecte a Verkami, dimecres passat, es va assolir el 30% de l’objectiu de finançament. A hores d’ara, a tancament d’aquesta edició, ja han col·laborat un centenar de persones, i han aportat un total de 2.500 euros dels 4.600 que es posen per objectiu. Hi ha motius per a ser optimistes.
