Ahir dia 14, poc després de conèixer l’elecció de Quim Torra com a nou President de la Generalitat, vaig saber de la mort, per mi inesperada, del conegut arquitecte Toni Ubach, a Barcelona, als 73 anys. Tanmateix ben segur que molts lectors no el coneixeran tot i haver gaudit d’alguna de les seves obres a les nostres contrades. I es que la seva relació amb el nostre Camp ja li ve del seu pare, el també arquitecte A. Ubach Trullàs, atès que des dels primers anys seixanta i durant forces anys va exercir com arquitecte municipal de Vila-seca i Salou. Encara el recordo al taulell de l’antiga seu del Col·legi d’Arquitectes a la Rambla Nova de Tarragona; un home cordial, baixet, amb el seu puro i la gorra a quadres...
L’Antoni es va titular a l’ETSAB l’any 1970 i ja el 1976 va fundar la firma Espinet-Ubach arquitectes, la qual des de llavors s’ha prodigat tant en l’obra pública com en la privada, guanyant concursos, impartint conferències i construint molt; es fa impossible condensar aquí les seves principals obres. Només a tall de mostra trobareu bons habitatges a Lleida, a Mataró, a Barcelona o a Barberà del Vallés; llars d’infants com la Xiroi a Les Corts, escoles, instituts, grans poliesportius, hotels com el de l’antic Hospital de Sant Joan de Deu a Calafell o el Món a Sant Benet de Bages...
Tanmateix l’Antoni Ubach va ser un home molt actiu dins la societat civil i professional; va ser membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Fundador i vice-president de la Caixa dels Arquitectes (1982-2001); representant a la Junta de la Cambra de Comerç de Barcelona on presidí la Comissió d’Infraestructures i Territori, membre del Consell Assessor del 22@ de l’Ajuntament de Barcelona, etc...
Pel que fa a la docència, va ser professor titular de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on s’hi havia doctorat el 1989 amb una tesi sobre les escales, orígens i tipus, que va poder publicar tal com ja havia fet amb el seu Manual de l’Habitatge del 1983. També va presidir diversos tribunals de fi de carrera i va ser invitat al Laboratori d’Urbanisme d’Urbino, a Itàlia.
Fa pocs mesos amb en Miquel Espinet, el seu soci inseparable i amb en Jordi Badia de BAAS, van guanyar l’important concurs per a la reordenació del gran complex sanitari de la Vall d’Hebron i encara més recentment es van adjudicar el concurs per a la rehabilitació del magnífic celler noucentista de Vila-seca, municipi on ja fa més anys varen urbanitzar bona part del passeig marítim de la platja de La Pineda. A Salou, el seu estudi va construir el magnífic nou ajuntament, justament i casualment, situat al carrer de l’arquitecte Ubach, en honor al seu pare que n’havia estat molts anys el seu tècnic municipal.
A Tarragona ciutat varen intervenir en l’edifici de la Caixa de Pensions, dissenyant el nou auditori, la sala d’exposicions i el vestíbul amb accés pel carrer Colón. També trobem la seva personal empremta al Priorat, amb el seu espectacular celler Ferrer-Bobet entre Porrera i Falset i fins i tot a la Terra Alta amb el seu hotel Vilar Rural, a Arnes, força conegut també.
Però mes que el bon fer d’aquestes i moltes altres obres fora i arreu de Catalunya, quedarà entre molts de nosaltres la seva cordialitat i amistat; justament aquest dimarts havia de presentar el llibre “Límits: Habitatge i Ciutat”, redactat amb un seguit d’arquitectes de renom; des del passat gener alguns companys teníem pendent un dinar i una visita d’obres, malauradament la malaltia s’ha interposat i ja mai la podrem fer. Descansi en pau el Toni.
