Les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran es tracta d’un projecte social iniciat per les principals universitats catalanes que té com a principal objectiu donar sortida a les inquietuds culturals de la tercera edat.
A les comarques de Tarragona el funcionament ha estat molt exitós, i el nombre d’aules i de participants també s’ha vist incrementat. Aquestes aules de la gent gran s’han implementat a 21 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Cada seu escull quantes xerrades realitza i la seva temàtica.
El funcionament és el següent. Des de la universitat ofereixen un llistat de conferenciants i temes perquè cada aula pugui escollir la programació que més encaixi amb els seus interessos. Aquestes temàtiques són molt diverses: psicologia, economia, turisme, història, antropologia, etc. A partir d’aquest ampli ventall, les aules fan la seva programació i la universitat s’encarrega de coordinar cada cicle, confirmant que tots els conferenciants puguin assistir i que no se superposin les xerrades.
Segons expliquen des de les Aules de la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili, hi ha conferenciants que van més demandats, però no hi ha xerrades que predominin per sobre de la resta, ja que normalment les aules intenten que hi hagi un equilibri entre totes les temàtiques. Tot i això, expliquen que aquelles xerrades de temàtiques innovadores influeixen molt, igual que el ponent que realitzi el cicle. Per exemple, si el ponent és del mateix municipi, atrau molt més públic.
Importància del ponent
Alguns d’aquests ponents no formen part de la universitat, sinó que són externs, però pel seu currículum i la seva experiència poden dur a terme aquestes conferències.
El coordinador de les Aules de la Gent Gran de la URV, Josep Maria Pons, assegura que «amb aquestes xerrades volem respondre a una demanda que prové des de baix, ja que molts municipis tenen interès a oferir activitats dinamitzadores per la gent gran de la seva localitat». També afegeix que «ens ho prenem com una obligació per part d’una universitat pública que es deu al seu territori. Tenim l’obligació de tornar el coneixement a la societat».
«Ens ho prenem com una obligació, ja que som una universitat que es deu al seu territori»
Per tant, aquestes xerrades estan obertes a tothom, sempre que estiguin matriculats per aquests cicles. Actualment, la província de Tarragona compta amb prop de 1.700 matriculats i més de 400 xerrades que es fan al llarg de l’any en els 21 municipis.
Són les associacions o els mateixos Ajuntaments de cada localitat els que s’encarreguen de gestionar aquestes matrícules per després reunir-se amb la universitat, un cop finalitzat el curs, i fer balanç de com han anat les xerrades. «Nosaltres parlem amb els responsables de cada aula, en una assemblea, on posem en comú les inquietuds i les percepcions que ha tingut cada localitat», explica el coordinador, qui afegeix: «També ens serveix per conèixer quines ponències han funcionat millor».
Una de les aules que acull a més matriculats és la de la ciutat de Tarragona, la qual compta amb prop de 300 persones inscrites i més d’un centenar de matriculats assisteixen a cada ponència, segons expliquen des de la seva pròpia organització.
32 anys a Tarragona
Tarragona acull aquestes xerrades del 1985; quan encara no existia la URV i els estudis universitaris a la ciutat s’impartien com a delegació de la Universitat de Barcelona, cosa que va canviar l’any 92 quan va néixer la URV i va decidir mantenir-les.
Des de fa uns anys, aquestes xerrades se celebren a l’Institut Francesc Vidal i Barraquer, al qual els estan molt agraïts pel tracte i per acollir i cedir el seu espai perquè es puguin realitzar aquestes xerrades.
El secretari de l’Associació Cultural Gent Gran de Tarragona, Antoni Berga, explica que per ells, el més important d’aquestes activitats és que «ajudin la gent a socialitzar, a mantenir desperta la seva curiositat cultural i que els porti a voler saber més del tema».
«Sempre hi havia molta gent i fins i tot fèiem dues xerrades a la setmana», explica la seva presidenta, Montserrat Bosc.
«Va costar molt que la gent vingués de nou, però estem veient que a poc a poc estan tornant i tornem a tenir un gran nombre de persones inscrites», expressa el seu secretari.
Amb el curs ja quasi acabat, ara és moment de fer balanç i començar a preparar les xerrades de l’any vinent. «El cicle acaba al mes de juny i es reprèn a l’octubre», explica Pons. «Quan acabi, des de la URV, començarem a preparar el següent trimestre, buscar conferenciants, etc.», afegeix.
