Solemnitat i tradició és el que es va respirar aquest diumenge a la processó de Corpus a Tarragona, celebrada un cop més el durant la tarda. El sèquit del Corpus Christi, les autoritats eclesiàstiques i els representants de les confraries tarragonines va ser acompanyat pel Magí de les Timbales i les tres parelles de Gegants -Negritos, Moros i del Cós del Bou- pels carrers de la Part Alta, tal i com marca la norma.
Les obres als carrers Escrivanies Velles i Mare de Déu del Claustre, però, van provocar uns canvis en el recorregut, com a element més destacable d’una nova processó de Corpus. El temps ennuvolat, que va semblar inestable tota la tarda, va respectar l’ofici, l’Ou com balla del claustre i la professó posterior i va fer més agradable la temperatura, sense sol. Una bona i festiva manera de donar la benvinguda a l’estiu.
Com és habitual, la d’ahir era la primera vegada de l’any que es podien veure els gegants de Tarragona pels carrers de la ciutat, amb el to solemne que mereix una professó com aquesta. L’entorn de la catedral es va tornar a omplir d’infants amb ganes de festa, tot i que per a molts era el primer cop que celebraven Corpus.
El Joaquim i el Joan Andreu, dos xiquets de 5 i 4 anys, esperaven veure el gegant moro am molta expectació, ja que feia temps que no el veien. «És el primer cop que venim per Corpus, i de fet ens agrada perquè així aprofitem el diumenge», deia Elena, la mare d’un d’ells, que demanava, mig en to jocós, que els gegants «han de sortir cada setmana, ara que els petits comencen a conèixe’ls».
Dins dels gegants, tres joves portants dels Gegants Vells participaven ahir per enèsima vegada a la processó de Corpus i reconeixien «emoció i ganes» per la proximitat de les festes populars, ja que s’aprpa l’estiu i això sempre vol dir festa. «Això sí, enguany trobem a faltar les catifes de flors», deien la Lidia, el Jan i l’Ènia abans de començar la professó que es prenien com una espècie de prèvia de les festes populars.
I és que no hi va haver les catifes florals que es posaven per engalanar el carrer i ser trepitjades per la professó. L’any passat, de fet, aquest element ja havia quedat reduït a la mínima expressió amb una catifa a les portes de la catedral.
La professó, de fet, va començar amb quinze minuts de retard, cap a les 19.15h, ja que les portes de la catedral no es van obrir fins que es va acabar l’ofici litúrgic i solemne. Els bancs de la catedral van quedar petits amb l’assitència de persones a l’eucaristia conduïda per l’arquebisbe de Tarragona, mossèn Joan Planellas. Aquest cop sí que la va poder oficiar ell, després que l’any passat el covid l’hagués mantingut al marge.
La professó, a més del Magí de les Timbales, que obria la comitiva, els gegants i el poder eclesiàstic, també va comptar amb la participació dels nens i nenes que havien fet la comunió, com és habitual, amb més presència femenina que masculina. Els representants de les confraries de la ciutat, amb els respectius penons, i la Txaranga Tocabemolls, que va demostrar alta capacitat d’adaptació a qualsevol registre, van tancar la professó que, després de recórrer els carrers propers a la catedral, va acabar allà on havia començat: al Pla de la Seu.
A Tarragona, els gegants i el Magí de les Timbales reapareixien als carrers des del passat setembre
La processó popular i la processó litúrgica i solemne de Tarragona tancava un Corpus a la ciutat que es tornava a celebrar en diumenge, i no en dijous, com és habitual en d’altres llocs, comptant seixanta dies des del Diumenge de Resurrecció. Al llarg del dia, el claustre de la catedral tarragonina va acollir el també tradicional ou com balla, amb una especialment i espectarcularment decorada font central. L’ou buit i ballarí va atraure una gran assistència de públic, amb centenars de visitants al llarg de tot el dia, que van omplir el claustre i fins i tot van crear-hi alguna aglomeració. Molts d’ells, amb famílies i gent gran, aprofitaven el bon dia per immortalitzar l’estampa de l’ou amb el campanar de fons o bé es feien amb la tradicional coca de cireres als passadissos del claustre.
Professó escurçada a Reus
A Reus, la pluja va marcar la Professó de Corpus. El seguici religiós va completar el recorregut previst, però Nanos, Mulassa, Gegants i Àliga van retirar poc després d’haver començat, dirigint-se directament a l’entrada de l’ajuntament, on van quedar exposats.
Al punt de les 19.30 h, els carrers per on havia de passar la processó ja eren plens de gent. Alguns aprofitaven per fotografiar les catifes de flors elaborades pel matí abans que passés tot el seguici. També era plena la plaça de Sant Pere, on l’Àliga ja estava preparada per fer el ball solemne curt a les portes de la Prioral. Però just a aquella hora va començar a plovisquejar. Les mirades feien cap al cel i arribaven els primers comentaris: «Comença a ploure, no sé si sortiran els gegants».
La pluja, tot i que era fina, anava agafant més força i la gent s’impacientava. Finalment, just passades les 19.40 h arrancava el ball solemne curt de l’Àliga, seguit d’un fort aplaudiment i, sense pausa, la Professó de Corpus es posava en marxa, encapçalada pels Nanos, Mulassa, Gegants i Àliga.
Arribats al carrer de la Presó, el terra ja era ben moll i hi havia força paraigües oberts. Els Nanos passaven solemnement, anant saludant i xocant les mans amb els nens i nenes. Però al seu darrere, els Gegants ja pujaven a pas lleuger entre aplaudiments. «Aquests ja pleguen», comentava la gent. Tots van escurçar ràpid el recorregut, dirigint-se ràpidament cap a l’ajuntament. Moltes famílies que esperaven als porxos de la plaça del Mercadal, resguardant-se de la pluja, es van dirigir cap a les portes de la casa consistorial per, almenys, veure els elements festius, ni que fos estàticament.
El seguici religiós sí que va continuar amb el recorregut previst, pujant cap al raval de Santa Anna, baixant per carrer Monterols, Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere.