La barra d’un bar és font d’informació i aprenentatge. El bàrman s’impregna de la cultura i de tot el que aporta el públic. L’any 1977 tres joves clients van iniciar-hi un projecte que encara avui dia té continuïtat. Un projecte musical que forma part dels inicis del rock català. En una taula, en un racó, un cop tancada Casa Boada hi continuàvem parlant cinc persones com si fóssim els cinc sentits. Érem Josep Maria Dalmau, el cervell i pensador, Jordi Freixa, músic polivalent que sap fer de tot, Toni Juanós, guitarra, Daniel de la Fuente Torrón, periodista del Diario Español, i jo mateix, que els acollia un cop tancat el bar com si fos quelcom clandestí. D’aquesta manera, sota el paraigua de Casa Boada es va crear un grup de música que acabarà actuant a la Cova del Drac de Barcelona, realitzant moltes actuacions fora de Tarragona i gravant discs amb cobertes d’allò més original.
El senyor Juanós, va ser molt famós en el món de col·leccionisme de postals, amb el seu amic Rafael Calle. Juanós era molt catalanista i va ser un pioner en la defensa del català en aquella època. Trobava postals molt antigues i estranyes. Al bar s’hi reunien una sèrie de persones aficionades a les postals, on mai faltava el senyor Ramon Coll Guasch, de la botiga de teixits Coll. Es trobaven al voltant de les 11 del matí. En Juanós també va ser dels primers a posar parada al Mercadet.
El senyor Freixa és un fotògraf excel·lent i té bon ull. Una de les cobertes de disc d’aquella època va encendre la polèmica, ja que el Jordi hi apareixia despullat gairebé integralment. Va ser una manera de cridar l’atenció i ho va aconseguir. La nissaga musical ja li ve de son pare, Josep Maria Freixa Alsina, que havia estat cantant i músic de l’orquestra Excelsior, d’Alcover, que era una de les orquestres grans de festa major, al nivell de la Maravella. Ell havia estat mestre, però Franco el va depurar a causa de les seves idees catalanistes, i va muntar una petita empresa de pintura amb Tomàs Yago Gómez (campaner, pare de la Mercè, el Tomàs i el Josep Maria Yago), qui amb els anys també va acabar cantant amb el nom artístic de Toyago.
Quan vam muntar la formació BOPASA, d’això ja en parlarem més endavant, el Josep Maria Freixa Alsina ens va ajudar molt tant artísticament com amb l’equip de so, que ens va deixar de forma totalment altruista. Vam actuar amb ell en diversos pobles, formant un grup d’artistes, on el Josep tocava la guitarra elèctrica. En aquella època n’hi havia poques, ja que les orquestres portaven guitarra acústica, i aquesta va ser de les primeres que per aquí vam veure damunt dels escenaris. Tenia un so desconegut, ja que la música més electrònica encara estava a les beceroles.
D’altres formacions musicals eren l’orquestra Sensació, del Vendrell, amb el mestre Magí Mercadé i el cantant Francisco Garrido, que es va casar amb la meva cosina M. Antonieta Sagarra Boada. També del Vendrell cal destacar l’orquestra Melodia, fundada el 1931 i que actualment encara funciona. Al carrer López Pelàez hi vivia el senyor Estil·les, que era un gran músic de la Melodia. Una altra orquestra molt coneguda a l’època era els Escolans, de Sant Sadurní d’Anoia, que funcionà del 1827 al 1959 i que eren molt bons. Bernardo Ríos també tenia orquestra, els Líders, i en va formar part de diverses com Continental, Windsor i Lamoga, aquesta darrera dirigida pel mestre Josep Maria Tost i Mulet. El mestre Tost era pianista i bon client del bar, ja que era molt amic de mon pare. Li deien «Xopis» i va néixer a Nulles, però es va casar a la Secuita amb la Carme Gatell i hi tenien una botiga de queviures. Va fer moltes composicions, entre les quals és l’autor de la música de «Murallas de Tarragona», escrita per Joan Casanova Andrés. També recordo els Doble R i el grup de pop-rock Spejos, creat el 1968 i actiu fins al 1972, on cantava i tocava Jordi Freixa Querol, amb els músics Josep Maria Puerta, Joan Muñiz i Magí Morlanes.
En aquells anys, vinculats amb Jordi Català (nom artístic de Jordi Freixa), van néixer diverses formacions, com els Spejos, Fan Fan i Claudinet, l’orquestra Paper de Tornassol, formació d’un bon nombre de músics, dirigits per Jordi Català qui ha escrit també diversos llibres on fa referència al naixement del rock català al bar.
L’orquestra Paper de Tornassol va tocar aquestes darreres festes de Santa Tecla a la Rambla Nova. Jo no hi vaig poder assistir, ja que estava malalt però em van dedicar una peça i quan m’ho van explicar em va omplir d’alegria pensar que se’n recordaven de mi. Jordi Freixa continua fent concerts, animant festes i portant la batuta de la seva formació musical de gran format. També és el president de l’Ateneu de Tarragona on hi ha format un grup d’havaneres, una coral i moltes altres iniciatives. La llavor que va sembrar en una vella taula d’un humil bar ple de records, ha donat fruit.