El 1976 Jordi Freixa va començar les seves passes artístiques a Casa Boada, era l’inici d’un recorregut que el portarà fins al dia d’avui a actuar a molts escenaris. Recordo encara quan de jove venia sovint al bar i allí parlava dels seus projectes, alguns dels quals l’han acompanyat tota la vida.
Jordi Freixa actualment ha escrit diversos llibres de música, poesia o cròniques on es recorda el seu pas per Casa Boada, que a arribar a ser un punt de trobada d’artistes. Tinc ben present aquelles converses amb Josep M. Dalmau, Rafael Calle, Àngel Calle o Toni Juanós, mestre de guitarra. Quan el senyor Freixa començava va musicar diversos autors centreeuropeus, sobretot Bertolt Brecht. Aquests treballs haurien d’haver estat editats en un disc amb el nom de La paret escrita en guix, però la discogràfica que l’havia de treure al mercat, Edigsa, va fer fallida i el disc continua inèdit, com un símbol de les esperances d’aquella època.
L’orquestra Paper de Tornassol neix l’any 1980, de la mà de Jordi Freixa, que n’és la veu, ànima, guitarra, teclat, compositor... com haureu notat és una persona molt activa. Actualment, l’orquestra disposa dels cors de l’Ateneu de Tarragona.
El seu objectiu va ser la difusió de la música catalana. Encara que toquen tota mena de música, amb el pasdoble Amparito Roca inclòs. L’Orquestra Paper de Tornassol va seguir la línia dels Setze Jutges. Paper de Tornassol és fruit d’una època en què cantautors com Joan Manuel Serrat o Raimon eren molt seguits pel jovent, és en aquest moment quan Paper de Tornassol comença actuar per tot el territori català i edita el seu primer senzill, amb els temes L’orgasme sideral i Bon dia sol.
L’orgasme sideral va ser un dels primers discs de Jordi Català amb Paper de Tornassol, i va causar impacte, ja que apareixia despullat a la coberta. L’any 1989 Paper de Tornassol va afegir-se a la campanya de normalització lingüística.
El 1982 treuen el segon disc Ja em suicidaré demà, editat per Novoson i que també inclou una nova versió de Puff el drac màgic.
Jordi Freixa se’n va cansar d’anar i venir de Barcelona, i es va vincular a la Cooperativa Obrera de Tarragona, que era un punt de referència. Allí hi havia una sala amb un escenari i un piano acústic. La major part dels artistes de Tarragona van actuar a la Cooperativa Obrera. Hi vaig actuar com BoPaSa, amb el Josep M. Pagès Bertomeu, i també hi recordo actuacions del mag còmic Profesor Bárcena o els músics Pere Godall, senyor Tonet i Jordi Català. El radiofonista Antoni Panadès presentava i hi recitava poesia. A la Cooperativa Obrera també hi vaig compartir escenari amb el duo Los Márvel, d’on n’era guitarrista el Josep Freixa i Alsina, pare de Jordi Freixa, que va ser un gran músic i cantant, que entra d’altres havia tocat a l’orquestra Excelsior i va passar a Los Márvel, buscant una vida més tranquil·la. Altres músics i artistes que van passar per la Cooperativa Obrera són Jaume Queralt, Vargas, Morató, Santiago Guzmán, a qui li deien el rei del tango o el pianista José Lifante. De la Cooperativa recordo molt al senyor Josep Maria Recasens, que esdevindrà alcalde, assegut en una taula del bar jugant a escacs.
També recordo que va actuar diversos cops a l’auditori de Caixa de Tarragona. Va ser aquí on Jordi Freixa va conèixer a Josep Maria Dalmau, que de fet va ser qui va idear el nom de l’orquestra paper de Tornassol. Amb ell va crear un grup que es deia Trenta i L’ou. Jo crec que el cervell dels grups era el senyor Dalmau. No li agradava ser protagonista, es va jubilar. El vaig veure fa anys i em va explicar que ara es dedicava a fer fotografies d’insectes. Algunes d’aquestes fotografies s’ha arribat a exposar.
El senyor Freixa va rebutjar una oferta d’una discogràfica, ja que no els hi permetien cantar en català. Això els hauria permès poder fer un llançament a escala estatal, com de fer van fer d’altres músics com Joan Manuel Serrat. Jordi Freixa ja havia traduït i gravat, als Estudis Gema 2 de Barcelona, però finalment s’hi va repensar i va decidir fer la seva carrera musical en la seva llengua.
Jordi Freixa també ha fet diverses conferències sobre temes musicals. Jo vaig escoltar-ne una al Col·legi de Metges de Tarragona, però n’ha fet moltes per a les Aules de la Gent gran de la Universitat Rovira i Virgili.
L’any 2013 el periodista del Diari de Tarragona Jordi Cabré va redescobrir el grup Paper de Tornassol amb un reportatge, i malgrat que mai va estar inactiu del tot a partir d’aquí van començar a recuperar l’embranzida.
Actualment, els músics de Paper de Tornassol són Àngel Calle bateria), Josep Llorens (percussió), Joan Josep Santos (guitarra), Joan Muñoz (baix), Xavier Giner (teclat), Raül Cid (trombó), els germans Garcia (saxo tenor i trompeta), Irene Arola (saxo baríton) i Carlos Manso (saxo alt). Els cantants de la Paper de Tornassol actual són Mercè Vergé i Jordi Català. Amb els cors, l’orquestra al complet pot arribar a tenir uns cinquanta integrants, entre músics i tècnics.