Aquest passat dijous es van complir 100 anys de la mort del pare Antoni Cardona i Grau, el tarragoní que va ser nomenat tres cops procurador general de la Santa Custòdia de Terra Santa, de 1890 a 1902, i entre altres moltes coses fou un dels confessors de la reina Maria Cristina d’Habsburg.
Els pares d’Antoni Cardona es van establir al barri del Port de Tarragona, on van arribar a tenir un negoci de construcció de botes amb un centenar de treballadors.
Els Cardona són un nissaga de boters reusenca, empeltada a Tarragona quan el Sebastià Cardona i la Josepa Grau van decidir establir-se a l’Hort d’en Ros, al carrer Sant Miquel, just on en època romana hi havia hagut les termes públiques.
Així, entre mosaics romans i botes, la vigília de Santa Tecla de 1846 va néixer Antoni Cardona, un dels tarragonins contemporanis més internacional.
Cardona vesteix l’hàbit franciscà el 1864 i l’any següent entra al col·legi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes, on probablement hauria coincidit amb un jove Jacint Verdaguer. Fa professió de fe solemne el 1868. És l’any de la Revolució Gloriosa i el convent és saquejat, tancant-se el col·legi de missions.
Sacerdot al novembre del 1871
Segons la tradició oral familiar el pare Cardona abans d’anar al Perú, marxa una curta temporada a Xipre, probablement a una leproseria. Finalment passa a fer de missioner apostòlic al Perú, on finalitza els estudis i hi fou ordenat sacerdot el novembre del 1871.
Al Perú va estar amb el missioner franciscà Lluís Sabater, del Lloar, qui també passà a la Custòdia de Terra Santa, on els tarragonins hi van plantar garnatxes, macabeus i moscatells.
«Els pares d’Antoni Cardona es van establir al barri del Port de Tarragona, on van arribar a tenir un negoci de construcció de botes amb un centenar de treballadors»
El pare Cardona va començar la seva tasca a la Santa Custòdia l’any 1878, seguint les passes dels primes franciscans que arribaren a Terra Santa el 1217 i des d’aleshores se n’encarreguen de la protecció dels llocs sagrats cristians.
En època de Cardona, Terra Santa formava part de l’Imperi Otomà. Això li permet tenir una bona relació amb el soldà, qui el va condecorar amb les ordes d’Osmaniye i de Mejidie, a més de regalar-li una bonica arqueta per a la seva mare, la cambrilenca Josepa Grau.
Avui l’arqueta és propietat de la pianista Anna Maria Cardona, bona amiga i una persona que ha sabut mantenir viva la memòria del seu estimat «tio frare».
Un carrer a TGN des del 1969
Cardona va fer possible la restauració de convents de la Custòdia sota protectorat espanyol, que havien estat danyats pels turcs i entre moltes altres coses gestionà la compra de l’Hort de Getsemaní, lloc on el 1955 s’hi va enterrar un altre tarragoní molt vinculat amb Terra Santa, el pare Francesc Iglésias.
El pare Antoni Cardona va estar vinculat a diversos convents, esglésies i hostatgeries destruïdes el 1895, com el convent de Ramla (Ramblech), on hi tenia a la seva cel·la una imatge de sant Magí i un vaixell de tres pals penjat del sostre.
Cardona va ser nomenat definidor general de l’Ordre de Frares Menors, però la salut el feu renunciar al càrrec. També renuncià a ser bisbe de Lleida. Passà els darrers anys de la seva vida al convent franciscà de Barcelona, on morí el 16 de febrer 1924.
La ciutat de Tarragona li va dedicar un carrer l’any 1969 i des d’aleshores poca cosa més ha fet per donar a conèixer aquest tarragoní que va viure a cavall de tres continents.
Sobre Cardona, el pare Iglésias, en una carta adreçada a Anna Maria Cardona des de Jerusalem, va dir l’any 1954 «jo voldria que vostè i tots els familiars del pare Antoni, fessin reviure la memòria, fins que Tarragona se n’adoni que té un fill il·lustre semi oblidat».