Quan la presentació de la cançó popular de l’estiu a Tarragona es fa un 17 d’agost, alguna cosa no pot sortir bé. I mentre Pele MacLeod tocava els primers acords d’Estiu assolellat al carrer queia un aiguat considerable. «Les teves nits eternes», «deixar enrere un hivern llarg», «saltant de poble en poble de festes majors» són fragments d’una lletra que ahir a la tarda van quedar fora de context. De fet, l’escenari ja va ser insòlit ja que la previsió de mal temps va fer que es reconsiderés l’espai i en lloc de celebrar el concert a la plaça Corsini, es desplaçava a l’interior del Mercat Central, davant de les portes del supermercat Mercadona.
I, malgrat tenir tots els ingredients en contra, els Pele MacLeod van demostrar perquè van ser elegits pràcticament per unanimitat com la cançó de l’estiu, en aquesta tercera edició d’un concurs organitzat per la Cooperativa Combinats i TAC 12. En total són 45 les cançons de formacions de tot Catalunya que es van presentar. «Podem estar molt contents del que hem aconseguit amb tan poc temps», deia Jordi Viñolas, soci de la Companya Combinats.
“Encara la podem seguir liant més amb la Watermelon de cara a l’any vinent”El concurs ha guanyat pes any rere any i això ha estat també gràcies al fet que cada vegada el premi ha anat creixent. En aquesta ocasió, el d’ahir dins de Sant Magí era el tercer concert que Pele MacLeod oferia a les comarques tarragonines. Les Nits Daurades i l’Estiuet de Valls han format part també d’una gira per a una formació que destaca pel seu pop amb pinzellades de folk. Ahir el seu públic va ser majoritàriament infantil, amb alguns pares que s’havien apropat per conèixer la formació de Mollet. «És la primera vegada que els sentim, però com a cançó de l’estiu està molt bé. Té un ritme que enganxa», deia Martina Soler.
Jordi Viñolas
Estiu assolellat és un single d’estrena del segon disc de la formació. «Primer vaig fer la cançó i després em van dir que la podia presentar. El millor va ser quan ens diuen que tothom ens havia votat», argumentava Pele MacLeod. Es considera un «gran fan» de l’estiu i això és el que va fer que tirés endavant amb aquest projecte. Per a aquest cantant i compositor, els ingredients elementals són: «Frescura, qualitat musicial i proximitat, per tal que la gent se la senti seva».
Un gust agredolç
Estiu assolellat encetava el concert i, mentre la formació seguia amb el repertori, encara hi havia qui, d’entre el públic, comprava un dels talls de síndria d’una Sindriada que enguany va ser poc lluïda. El temps no va ser un aliat i en aquesta segona ocasió que se celebrava a l’interior del Mercat Central tan sols es van vendre una trentena de racions. Suposa trenta euros de recaptació addicional per a l’Eskurri Esplai de Bonavista, l’entitat que la guanyadora de la Watermelon Pool, que es reprendrà abans de Santa Tecla, ja que la pluja la va deixar a mitges.
Malgrat tot, Viñolas afirmava que la Sindriada és una tradició que «continua més viva que mai». Ha canviat d’ubicació, de franja horària i, per tant, també de públic. «Abans era una cosa noctura i ara hem passat a un públic més familiar que surt a passejar», apuntava el gestor cultural. I aquesta diu que ha de ser la clau de cara als propers anys. «Família, síndria i música són conceptes que casen molt bé en aquest entorn de gastronomia que ens rodeja com és el Mercat Central», deia Viñolas.
Entre el públic una família procedent d’Itàlia, que ara mateix està vivint el sud d’Anglaterra i arribava fa uns dies a Madrid. D’allí van desplaçar-se a Cadis i emprenien un viatge pel litoral mediterrani que els ha portat fins a Tarragona. Ahir, amb les festes de Sant Magí s’acomiadaven d’aquesta aventura. No es van trobar a la Tarragona de l’eterna primavera. No obstant, destacaven que la ciutat els havia recordat molt a Roma i que havia estat una important descoberta.
Ha estat un any agredolç pel mal temps. Però això no va desencoratjar al promotor d’aquesta iniciativa. Ahir, Viñolas ja avançava que «encara la podem liar més». El nou format d’aquesta festa porta dos anys i Cooperativa Combinats vol seguir creixent.
