Així que el dia enfosqueix, la silueta de l’ermita brilla més intensament. El seu lluminós perfil retalla el mantell de la nit i a semblança de l’estel de Betlem és la guia per a les moltes persones que aquests dies van a la Pobla de Montornès per retrobar-se amb el misteri de Nadal contemplant i gaudint de l’espectacle nadalenc per excel·lència: el Pessebre Vivent.
Un retrobament després que a l’any passat s’haguessin de suspendre les funcions per causa de la Covid-19. Enguany el pessebre, en la seva 45 edició, com ningú, encara no s’ha alliberat de la pandèmia que ens acompanya i, amb totes les mesures de seguretat establertes, posa en escena el seu pessebre, el qual encara es podrà visitar els pròxims diumenge dia 2 i el dia 6, festa de Reis.
El Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès es va representar per primera vegada l’any 1976 fruit de la iniciativa de l’Associació Cultural Amics de Montornès, que el va impulsar durant trenta-cinc anys, fins que ara en fa deu prengué el relleu la nova entitat: l’Associació Pessebre Vivent de la Pobla de Montornès. Amb ja gairebé mig segle de representacions, el de la Pobla per mèrits propis s’ha erigit en icona identitària, pessebre dels més tradicionals i inclòs en el rànquing dels deu millors de Catalunya. Això vol dir que són ara molts els avis i pares que porten nets i fills a viure, com quan ells eren joves, les màgiques sensacions del relat bíblic del Naixement de Jesús, combinat amb les tradicions més nostrades.
La natura com escenari
El Pessebre adquireix vida en plena natura, a redós de l’Ermita de la Mare de Déu de Montornès, encimbellada en un turó a un quilòmetre escàs del nucli del poble, rodejat de vegetació, pins i garrofers. Allí el vell pastor és l’encarregat de guiar als visitants durant un recorregut de 40 minuts per una quinzena de quadres bàsics i alguns més de complementaris, enmig de música, llum i la narració enregistrada ja l’any 1976 pel quadre de veus de l’antiga Ràdio Tarragona, amb els recordats Josep Maria Tarrasa i Xavier Pedrol; Montse Fort, Lluís Figuerola i Dolors Juanpere.
Tot comença amb l’escena de l’Anunciació de l’àngel a Maria. Després es passa a un dels quadres més entranyables emmarcat en l’ambient rural de la masia on es mostra la vida quotidiana de la família a pagés. I mai millor dit, perquè en la realitat és una família sencera la que intervenen la representació plàstica: el Josep Maria amb el ruc, i la Fina fent labors, tots dos «figurants des de fa 45 anys, que és el mateix que dir des dels inicis», comenten la mar de cofois; l’Eduard, el fill, s’encarrega de desmuntar i engreixar la roda del carro en companyia de les germanes, la dona i les filles... Conta l’Eduard que, complint el servei militar l’any 1989 a Tarragona, «el tinent coronel em va donar permís exprés per poder fer d’àngel al pessebre», en resposta a la petició que havia fet per carta en Josep Maria Sardà, un dels responsables de l’entitat.
Un altre espai, ple de vida, és la cascada d’aigua, al quadre de les rentadores (l’Eduard s’encarrega de transportar els més de 7.000 litres d’aigua necessaris), l’aviram en llibertat, amb ànecs, oques, galls i gallines...per embadalir la mainada. Els més petits, amb els ulls com a plats, contemplen la lluita entre el bé contra el mal, allà a la fondalada, amb Satanàs i els seus diablets sotmesos per l’espasa de l’arcàngel Sant Miquel.
Àngels i dimonis
En arribar a l’Anunciata als pastors, igual que al quadre de l’Àngel de la Pau, de després del Naixement, grans i petits es queden bocabadats en veure els respectius àngels sobrevolant les altures. Quan els pastors que guarden les ovelles han rebut la Bona Nova en què l’angelical personatge els anuncia el naixement de Jesús, els infants gaudeixen d’allò més en poder veure de prop els cabridets que fins i tot es deixen acaronar dòcilment. La cova de Betlem, amb el Nen Jesús, Sant Josep i la Verge, és el centre del pessebre; segueix la fugida de la Sagrada Família a Egipte per escapolir-se de les malèfiques intencions del rei Herodes, la casa del fuster a Natzaret, fins a arribar al caga tió, tan propi d’aquestes festes.
Finalment, la Joia en el camp: el quadre de comiat on es pot degustar una rosta de pa torrat, acabada de fer, sucada amb l’oli nou acompanyat, si s’escau, d’un tast de bon vi. Com explica Alfred Rofes, president de l’entitat organitzadora, «enguany hem substituït els porrons per uns gotets individuals, a l’hora de traguejar, per allò de la pandèmia».
També, a causa de la situació sanitària, Rofes recorda que «enguany es prioritza la compra d’entrades via online al web pessebrevivent poblademontornes.cat, la qual cosa evita aglomeracions, les cues i beneficia la fluïdesa dels visitants». Cal recordar que els passis són en grups formats per 150 persones i que l’horari per a les dues funcions que resten és de 18,30 h a 20 30 h. Les entrades són gratuïtes dels 0 als 8 anys; de 8 a 14 anys costen 4 euros i per als més grans de 14 anys, 7 euros.