<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

El misteri de l’Entrada de Jesús

Cafè, copa i puro. Ha estat un dels passos menys coneguts de la Setmana Santa tarragonina. Segurament és pel fet que no participi en la professó del Sant Enterrament. Aquí s’explica com va néixer i es fa alguna reflexió

05 abril 2023 21:21 | Actualizado a 06 abril 2023 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Aquest misteri segurament és un dels menys coneguts de la Setmana Santa tarragonina, potser pel fet de no sortir a la professó del Sant Enterrament. És per això que us faig una aproximació sobre la seva creació, així com una reflexió sobre la seva situació actual.

Durant alguns anys els portants del misteri de Jesús de la Passió acabaven els seus assaigs amb un bon esmorzar a l’antic local dels Xiquets del Serrallo on el Jaume i la Carme treien diverses safates plenes que ajudaven, i de quina manera, a recuperar les forces.

En aquelles converses de sobretaula, la primera sobre aquest tema va ser durant l’hivern de 1999, sovintejava la intenció de treure un nou pas i cada cop més prenia forma l’opció fer-ho coincidir amb el Diumenge de Rams per potenciar la celebració al carrer.

Pocs anys abans, l’enyorat Àngel Vicent, aleshores president del Club Maginet i de la Congregació del Descendiment, ja havia apuntat la possibilitat de que un pas acompanyés la festa de rams per donar-li més protagonisme i, alhora, reforçar la implicació dels més petits a les celebracions de la Setmana Santa.

A partir d’aquesta idea va anar creixent l’opció del nou pas i es van fer visites a diferents constructors tant al país com a Saragossa, Torrent (País Valencià) i Socuellamos (Ciudad Real). Un cop el projecte va estar més madur es va proposar a la Junta de la Germandat, que ràpidament va assumir el projecte, i es van demanar els permisos a l’Arquebisbat, el Capítol de la Catedral i a Associació d’Agrupacions per tal de veure com incorporar el misteri a la celebració. Això, dit així, sembla una cosa senzilla però res més lluny de la realitat.

La proposta inicial pretenia acompanyar la professó posterior a la benedicció de palmes del carrer de les Coques, que podria ampliar el seu recorregut passant pel carrer de Sant Pau, Pla de Palau, Baixada de Palau, Carrer del Claustre, Escrivanies Velles i el Pla de la Seu on els assistents entrarien a la Catedral per assistir a l’ofici. Aquesta opció no va encaixar a l’Arquebisbat ni al Capítol, per diferents motius, i, després de veure altres opcions, l’alternativa que es veia amb més bons ulls va ser fer la professó després de l’esmentat ofici.

En aquest punt la dificultat era combinar-ho amb el pregó de Setmana Santa, que en aquells anys es celebrava el mateix matí de Diumenge de Rams. Es va sol·licitar la col·laboració de l’Agrupació, organitzadora de l’acte, però en aquell moment no va semblar oportú fer el canvi amb la qual cosa aquesta opció també es va descartar. Finalment es va optar per l’actual professó que, des del Diumenge de Rams de 2003, surt a primera hora de la tarda pel recorregut proper a la parròquia de Sant Joan, seu de la Germandat organitzadora, amb el suport del consiliari i rector de la parròquia, Mn. Daniel Barenys.

«Tot i les dificultats que un canvi d’aquests comporta, potser seria bo que la Germandat ho torni a estudiar i, en cas de trobar-ho oportú, renovar el permís per participar en la professó»

Potser ara, després de 20 anys, la professó ja s’ha consolidat però el canvi que s’ha fet des de fa uns anys amb el pregó permet tornar a reflexionar sobre si s’ha de mantenir l’horari actual. D’altra banda, per la Germandat, aquesta professó els ha significat la incorporació de la Banda Infantil (2015) i el nou misteri ha estat el seu punt d’entrada de les dones com a portants (2019), fets especialment importants per la continuïtat de l’entitat.

A la professó?

El que potser sí que cal tornar a posar sobre la taula és l’excepcionalitat que representa que sigui l’únic misteri que no surt a la professó del Sant Enterrament. De fet, no era inicialment part de la proposta de l’equip impulsor, però tot i així el mateix any 2003 es va demanar a La Sang permís per participar-hi i aquesta el va concedir.

Va ser la Germandat de N.P. Jesús de la Passió que de llavors ençà no ha vist oportú fer-ho per no repartir les files. Aquesta és una situació que, per exemple, si va assumir el Gremi de Marejants quan l’any 1995 va incorporar el Sant Sopar i que també el Gremi de Pagesos té separats els seus dos passos per la Confraria de Sant Magí de Barcelona amb el seu Retorn del Calvari o La Sang que porta els aspirants, amb la Flagel·lació, clarament separats del Crist dels Penitents i del mateix Sant Crist de la Sang que presideix la professó.

Tot i les dificultats que un canvi d’aquests comporta, potser seria bo que la Germandat ho torni a estudiar i, en cas de trobar-ho oportú, renovar el permís per portar el pas de l’Entrada a l’esmentada professó general. Segurament el conjunt hi surt guanyant. De fet, a Girona, aquest misteri surt a la professó del Sant Enterrament des del 1961, portat per la Confraria de Jesús i els nens, on curiosament no té una sortida específica el mateix Diumenge de Rams.

La professó del Dijous Sant

Aprofito que aquest article aquesta setmana surt el Dijous Sant per recordar que durant molt de temps la professó de La Sang sortia justament aquest dia i no els Divendres. Les primeres noticies de la professó, a meitats del S.XVI, ja la situen en Dijous Sant i no és fins a primers del S.XIX quan es vol traslladar al Divendres.

D’entrada la proposta no es materialitza ja que coincidia amb les professons de Reus i Valls amb qui es compartien un bon nombre de vestes. Després no es torna a plantejar, per diferents motius, i no és fins l’any 1859 quan ja surt el Divendres Sant, d’on ja no s’ha tornat a moure.

Comentarios
Multimedia Diari