La soledat no desitjada té una incidència creixent a la nostra societat. Un 77% de les persones ateses i enquestades per Creu Roja a la demarcació de Tarragona experimenten algun tipus de soledat i, d’aquestes, el 16,6% admeten patir soledat greu o molt greu.
Les persones que pertanyen a col·lectius més vulnerables (migrants, persones amb malaltia o discapacitat, aturades, mares monoparentals...) presenten uns indicadors de soledat superiors a la mitjana i, en els casos en què conflueixen 2 o més factors de vulnerabilitat, la soledat augmenta exponencialment.
Els indicadors més alts de soledat es donen entre el grup d’edat més jove de l’estudi (18-29 anys), dins del qual només 2 de cada 10 es defineixen com a “no sols”, mentre que els indicadors més alts d’absència de soledat es donen entre les persones més grans.
Aquestes són algunes de les conclusions del primer informe de L’Observatori sobre “Soledat no volguda” que s’ha elaborat a partir de les enquestes realitzades els mesos de febrer a maig de 2022 a un total de 1.511 persones ateses per la Creu Roja a Catalunya, 397 de les quals a la demarcació de Tarragona.
L’informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió i marginació social i és inversament proporcional al nivell d’ingressos. Es tracta, per tant, d’una problemàtica que no afecta únicament les persones grans, tot i que la majoria d’estudis i els recursos per pal·liar-la s’han centrat en aquest col·lectiu.
El sentiment de soledat no es dona necessàriament en persones que viuen soles, sinó que està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, més de la meitat de les persones consideren que viure sol/a és bo o té més avantatges que inconvenients, amb una diferència important per gènere (la visió de viure sol és més desfavorable entre els homes) que s’incrementa amb l’edat.
Hi ha un augment creixent de les llars unipersonals, no vinculat a les persones grans sinó a altres perfils. 3 de cada 10 persones menors de 65 anys vol viure sola quan arribi a la vellesa i entre les dones aquesta és l’opció majoritària.
L’informe també destaca que més del 73% de les persones enquestades no disposen de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l’edat: a partir dels 65 anys, es redueix al 58%. De fet, les persones de més de 80 anys són les que declaren tenir més suport de la seva xarxa propera davant una necessitat puntual d’ajuda o acompanyament.
El paper de les noves tecnologies
Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d’interactuar amb els altres. En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions i eines com Whatsapp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres. L’ús varia en funció de l’edat i són els grups més joves els qui les utilitzen molt o força.
Segons l’informe, el 23% de les persones consideren que les noves tecnologies poden ajudar a millorar la qualitat de vida. El grau màxim de confiança es troba en el grup d’edat d’entre 30 a 40 anys.
L’impacte de la pandèmia
L’informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i canvis en les maneres de
relacionar-nos que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals.
Així, 1 de cada 4 persones ha vist incrementat el sentiment de soledat durant la pandèmia, augment que ha estat més acusat entre els homes que viuen sols. A més, un 68% de les persones enquestades han experimentat canvis en les seves relacions personals que encara es mantenen actualment, com reducció del nucli de persones amb qui es té relació o disminució de la presencialitat. Tots aquests canvis han afectat sobretot els grups d’edat més jove.
