La relíquia del Braç de Santa Tecla va arribar a Barcelona, procedent d’Armènia, el setembre de 1320. En aquell moment, el rei Jaume II vivia a València i no li anava bé anar a rebre-la. Va demanar que el Braç es guardés a la seva residència d’estiu, en un castell de Constantí. I així es va fer: amb vaixell i entrant pel port de Salou. Quan Jaume II va tenir un forat a l’agenda, al maig de l’any següent, la relíquia va ser traslladada en processó fins a Tarragona. El solemne acte va reunir a més de 13.000 persones, entre les quals es trobava l’arquebisbe, autoritats i representants dels diferents gremis. Ahir, Constantí va rememorar aquella festa de fa 700 anys amb el Braç de Santa Tecla i part del Seguici Popular de Tarragona i Constantí com a protagonistes.
Per primera vegada després de dos anys de pandèmia, el Seguici tornava a sortir al carrer en el seu format original, l’itinerant. «Tinc la pell de gallina», deia el graller Oriol Nicolau, un dels músics habituals del Seguici. Per Nicolau ahir era un dia molt especial. És constantinenc, però des de sempre ha estat molt vinculat a Tarragona. «Constantí és un poble, per molts oblidat. Per això era tan important aprofitar aquesta ocasió, per reivindicar el paper clau que va tenir en el trajecte», explicava Nicolau, minuts abans de començar la processó.
Els balcons del poble estaven engalanats amb domassos de la imatge de Santa Tecla. Els membres dels balls del Seguici desfilaven sense mascareta. I els Nanos ja podien donar la mà als més petits. Tot a punt. La tarda començava a les sis amb l’anada a l’ofici. Tres aliguers veterans, en Josep Maria, l’Aleix i l’August, escalfaven pel que vindria després. «Hem fet tres assajos, com un recordatori. I la veritat és que ens prenem aquesta oportunitat com una propina. No sabem com ens pot tractar la pandèmia d’aquí al setembre, quan Tarragona celebra Santa Tecla», deia l’August, portant de L’Àliga. El seu company, el Josep Maria, afegia: «Em sembla molt encertat venir aquí avui. Constantí sempre ha ajudat molt a Tarragona. És un esforç que mai s’ha reconegut. Avui és el moment».
A la processó hi van participar una part dels elements del Seguici Popular de Tarragona, com els Gegants Moros i el Lleó. També balls com el de Turcs i Cavallets i el de Gitanes. De Constantí, gegants i el Patatuf. Un Seguici mixt que va tenir el seu punt àlgid amb l’arribada del Braç a l’església, de la mà de l’arquebisbe Planellas i de les autoritats d’ambdós municipis. No hi faltava ningú. Tampoc les llàgrimes, sobretot en aquelles persones que estimen la festa i la patrona. Tot seguit, es va fer una missa a l’aire lliure, oficiada per Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i pel mateix arquebisbe, on el Braç i el cap de l’oposició del Parlament de Catalunya, Salvador Illa, van centrar totes les mirades. Després, es va inaugurar una placa commemorativa a la plaça del Castell, lloc des d’on va sortir la relíquia ara fa 700 anys i, finalment, es va celebrar la processó pels carrers del voltant de l’església i del castell.
«Constantí és un poble, per molts oblidat. Per això és tan important reivindicar el paper clau que va tenir en el trajecte de la relíquia fins a Tarragona»
Oriol Nicolau
«És un encert venir avui aquí. Constantí sempre ha ajudat molt Tarragona. És un esforç que des de la nostra ciutat mai se li ha reconegut. Avui i ara és el moment de fer-ho»
Josep Maria Macías