Josep Adserà i Martorell va néixer a Tarragona el 20 d’agost de l’any 1923. Fou el fill gran del matrimoni format per Josep Adserà Vives –militar de carrera- i Gertrudis Martorell March-natural de Tarragona–. L’any 1943 va iniciar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, just el mateix any en què entrava en vigor la Ley de Ordenación Universitaria (LOU). Aquesta llei i el Decreto de Ordenación de las Facultades de Medicina, publicat un any més tard, van transformar la manera d’impartir els estudis de medicina. El jove Adserà va viure de primera mà tots aquests canvis i es va implicar en les reivindicacions estudiantils del moment.
Adserà es va formar en un context on la figura del metge, com a professional liberal i amb coneixements generalistes, estava deixant pas a la d’un professional assalariat i amb la necessitat d’especialitzar-se en alguna branca de la medicina. Per això, Adserà va realitzar la seva especialitat en Endocrinología y Nutrición, convertint-se en metge especialista en l’aparell digestiu. Una de les seves primeres feines fou a l’Hospital Clínic de Barcelona i, posteriorment, el maig de 1950, obrí un consultori a Tarragona.
Hospital benèfic
Uns mesos més tard va ser nomenat especialista de aparato digestivo y endocrinologia y nutrición a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Els inicis com a metge d’aquest hospital no foren fàcils. Adserà es va trobar un hospital antiquat, regit amb criteris benèfics i no estrictament mèdics. La gestió de l’hospital anava a càrrec d’una junta on no hi havia cap metge i on el criteri dels membres que en formaven part, sobretot quan es tractava de temes econòmics, era el que prevalia per damunt dels criteris mèdics. A més, l’hospital no estava obert a tota classe de malalts. La majoria dels pacients que hi acudien eren pobres o amb pocs recursos i s’ubicaven en dues grans sales generals, una per a homes i l’altra per a dones. Només a partir de 1948, amb la creació de la Clínica Santa Tecla, una part de l’hospital es va dedicar a l’atenció de pacients de pagament, ja fossin provinents de mútues o particulars.
Segurament, un dels primers passos per modernitzar l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla fou quan, al 1951, el metge Enric Guasch –com a director tècnic de l’hospital– va presentar un informe per organitzar-ne el quadre mèdic i definir les especialitats amb les quals el centre comptava. Es van crear quatre departaments: cirurgia de dones i ginecologia, cirurgia d’homes, medicina general i especialitats.
Poc a poc, la modernització de l’hospital va anar implicant que els criteris mèdics s’anessin imposant en el dia a dia. Aquest fet es va palesar quan, al 1957, tots els metges es van unir per a crear una junta tècnica amb la qual fer de contrapès als membres de la junta administrativa. El secretari d’aquesta junta tècnica fou el Dr. Adserà, el qual es va erigir en un dels impulsors per a redactar un nou reglament que delimités quins assumptes havien de cenyir-se estrictament als criteris mèdics.
Durant les dècades de 1950 i 1960, Adserà va compaginar la seva activitat a l’Hospital amb una activa vida social. Entre altres iniciatives va ostentar la presidència de la Comisión pro ermita Virgen de Loreto, essent un dels principals impulsors per la seva reconstrucció. Fou també membre de la junta de la Reial Societat Arqueològica, i impartí sessions clíniques per a metges, ja fossin organitzades pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona o pel mateix hospital. En la seva faceta d’historiador va escriure diversos articles al Diario Español sobre temes d’història de la ciutat i d’història de la medicina. Aquesta faceta d’historiador el portarà, durant la dècada dels anys noranta i dos mil, a publicar més d’una vintena de llibres sobre la història de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Al llarg de la seva vida va publicar més de 200 publicacions eminentment del camp de la història de la medicina i finalment, l’any 1984 va obtenir el títol de doctor amb la tesi Epidemia de Tarragona del año 1809 y su entorno histórico en el Principado de Cataluña. La enfermedad dominante fué la fiebre carcelaria.
El dia 1 de gener de l’any 1968, Adserà fou nomenat director tècnic de l’Hospital de Santa Tecla després de la dimissió del Dr. Salvador Guardiola. Pocs dies després del seu nomenament ja va exposar a la junta administrativa les impressions que li havien causat alguns serveis. D’aquest primer contacte amb la junta administrativa se’n pot extreure la voluntat d’Adserà de fer ràpids i profunds canvis en la modernització de l’hospital. Des dels més bàsics, tals com arreglar telèfons o dotar d’uns mínims de material mèdic a certs departaments, fins a modificacions de més gran calat, tals com la contractació de la primera assistenta social a fi de poder realitzar certes diligències amb les administracions públiques o la introducció de noves especialitats mèdiques. A més, el 1972 proposarà organitzar un servei d’admissions.
Del conjunt d’aquests canvis, se’n pot extreure que Adserà, a més de reformar i reestructurar l’organització de l’hospital, també volia oferir a la població una imatge més actualitzada i medicalitzada del centre. Aquesta modernització, que tindrà lloc des del seu nomenament i durant tota la dècada dels anys 1970, també va ser possible gràcies a la seva capacitat de negociació amb una junta administrativa que, encapçalada per Mn. Pere Batlle, ja no fou tan reticent a introduir modificacions que ja eren la norma en altres centres hospitalaris. Cal recordar que la inauguració de l’Hospital Joan XXIII, el qual introduí un nou element de competència assistencial a la ciutat, també fou l’any 1968.
Les diferents mesures que Adserà va implementar per reorganitzar l’hospital es van iniciar amb un estudi per a saber el cost per estança dels malalts benèfics. El coneixement d’aquestes xifres, crucials per a la viabilitat econòmica del centre, van permetre establir una regulació més ajustada de les tarifes a cobrar a les diferents administracions públiques, ja fossin d’àmbit estatal, provincial o municipal. Les següents mesures a adoptar s’establiren gràcies a l’elaboració d’un pla detallat de necessitats consensuat amb la resta de metges de l’hospital. Aquest «pla de necessitats» tenia com a finalitat modernitzar l’hospital, tant en el vessant assistencial, com també en la docent i investigadora, a fi d’aconseguir homologar l’hospital en els paràmetres de màxima modernitat i eficiència.
En segon lloc, Adserà volia dotar a l’hospital d’un servei d’urgències, inabastable per un centre que encara tenia com a principal font de finançament els serveis benèfics. Per això, el 1969, Adserà va negociar amb l’Ajuntament de Tarragona, la millora de les instal·lacions del servei conegut amb el nom de «Casa de Socorro». No fou fins al 1983 quan, finalment, es va poder inaugurar un servei modern d’urgències i ecografia. Poc abans s’havia modernitzat el servei de rehabilitació i raigs X.
En tercer lloc, Adserà va encarregar, el 1970, un projecte de renovació i ampliació de l’hospital que l’adeqüés als estàndards hospitalaris del moment. Això implicava que, primer cop, s’instal·lessin a l’hospital un servei independent de laboratori, un departament d’anatomia patològica, una sala de necròpsia, un arxiu per a les històries clíniques i un dipòsit per a la farmàcia. En aquest procés de modernització també s’ha de mencionar la creació, el 1971, del càrrec de gerent que ell mateix va ocupar. El gran projecte de renovació de l’hospital, però, no arribarà fins a l’any 1975 quan es va aconseguir que la junta administrativa aprovés ampliar l’edifici i modernitzar-lo. Van ser unes gestions costoses que van acabar amb la inauguració del nou edifici l’any 1979. Es van suprimir les sales generals de beneficència organitzant els serveis de l’edifici en 5 plantes que es van anar obrint progressivament segons les necessitats. Sota la seva gerència, l’any 1977 l’hospital comptava ja amb els següents departaments: cirurgia, ginecologia, traumatologia, urologia, oftalmologia, otorrinolaringologia, medicina interna i especialitats.
L’any 1982 es van celebrar eleccions per a escollir una junta permanent del cos facultatiu. Es van dividir els metges en tres grups: Bloc quirúrgic, bloc mèdic i Serveis centrals. Cada un es classificava en caps de servei, caps de secció i adjunts residents tal com manaven les directrius de la jerarquització mèdica del moment.
En aquest procés de modernització, Adserà va millorar les condicions laborals dels diferents professionals que treballaven a l’hospital, va posar en marxar enquestes per tal que els treballadors valoressin l’adequació de les seves tasques i funcions i, veient la importància que anava prenent la formació de les infermeres laiques, va treballar per la millora de les instal·lacions on aquestes residien.
En el capítol de formació, Adserà també va ser precursor en apostar, l’any 1975, per tal que l’hospital pogués esdevenir en un centre de formació mèdica especialitzada de postgrau –avui dia, MIR–. A més, en l’àmbit de la docència, el Dr. Adserà fou el primer professor d’història de la medicina a la nova facultat de medicina ubicada a Reus.
Finalment, Adserà va ser un personatge clau per tal que l’hospital pogués acollir la creació de serveis especialitzats que foren pioners a la demarcació de Tarragona, tals com la posada en marxa d’un centre de recuperació càrdio-respiratòria, la obertura d’un servei de diàlisi i la instal·lació d’un servei de rehabilitació respiratòria.
En conclusió, la tasca realitzada per Adserà fou imprescindible per tal que l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona continués sent un referent assistencial a la província de Tarragona. Sota la seva gerència, l’hospital va deixar de ser un establiment benèfic per a convertir-se en un centre hospitalari modern i que, amb les transferències de sanitat a la Generalitat de Catalunya, va passar a formar part de la xarxa d’hospitals d’utilització pública. El Dr. Adserà va ostentar el seu càrrec fins a l’any 1993.
