La mort del periodista Agustí Forné ha estat molt sobtada i ens ha deixat a tots i a totes del revés. Va viure al poble de la Secuita. Aquesta notícia ens ha motivat a buscar algunes referències sobre les festes populars en aquest terme durant els segles XVIII i XIX. Les gralles, els balls i els castells han estat i són una senya de la identitat de molts pobles del Camp de Tarragona.
Una de les referències més antigues data de l’any 1733 quan un Ball de Valencians de la Secuita va actuar a les festes del mas Calvó, casa situada a les afores de Reus. Durant aquests moments els Balls de Valencians vivien la seva màxima esplendor en terres valencianes i es van popularitzar a tota la península. Al Camp de Tarragona es van difondre durant el segle XVIII. En aquesta festa hi van dansar tres balls de valencians reusencs i dos de fora. Entre els de fora hi havia un de la Secuita i un de Tarragona. El ball de la Secuita va ser el que va cobrar menys, una lliura en total.
Al 24 d’octubre de 1733 a les festes de Sant Bernat Calvó a Reus hi van actuar 19 balls, 13 de forasters i sis de Reus. Entre els forasteres es menciona el Ball de Valencians de la Secuita. Dotze balls van cobrar una lliura i vuit sous, mentre que els set restants van cobrar dos lliures. La retribució no era major per pagar els desplaçaments ja que els de la Secuita van cobrar la paga inferior.
Molts Balls de Valencians finalitzaven amb l’aixecament d’una torre realitzada pels propis dansaires, d’aquí que s’hagin considerat l’origen dels posteriors castells. L’any 1786 l’Arquebisbat de Tarragona va decretar que es prohibís qualsevol espècie de ball, castell, representacions o jocs els dies de festa mentre es celebrés la missa i altres oficis a l’església. Aquest decret es va trobar copiat a la Secuita el 3 d’octubre de 1786.
També tenim documentat Pau Trenchs i Cerdà, nascut a Valls el 1801. Aquest escriptor i músic de carrer era també anomenat el Marcelino o l’Escarreig. Va escriure parlaments i tocava la gralla. La primera vegada que va provar les habilitats en públic va ser al petit poble de l’Argilaga l’any 1821.
Els problemes econòmics per cobrar i les baixes retribucions per pagar els músics o les colles de balladors era un fet habitual. Això ho reflecteix un refrany popular de la vila veïna de Renau, popularitzat pel grup Julivert en la seva cançó popular A Tamarit!, que diu: A Renau i a Peralta, envoltats de garrofers, no poden pagar les gralles per falta de diners.
A l’Argilaga hi tenim representades actuacions castelleres per una colla no identificada l’any 1886 i per un grup d’aficionats l’any 1929. El de l’any 1929 va ser immortalitzat a través d’una fotografia feta pel sacerdot de la població. El castell es va aixecar a la plaça i era format per quatre pisos. Els diferents components de l’estructura porten faixes. En ella també s’hi veuen tres músics, dos d’ells toquen la gralla i el tercer el timbal.
A la Secuita es va celebrar la festa major d’estiu el 1879 i hi van participar els Xiquets de Valls. El 1880 es va celebrar una festa en acció de Sant Sebastià per haver-los alliberat de la còlera. A la sortida dels oficis religiosos de l’església els Xiquets de Valls van aixecar castells a la plaça Major. A la tarda la comparsa de diables van disparar coets.
Els castells van disminuir amb l’esclat de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Però amb la transició es van recuperar moltes places castelleres. S’han vist castells de vuit pisos a tots els pobles del Baix Gaià a excepció de l’Argilaga, Renau i Roda.
Pel que fa als balls parlats, a l’Argilaga es documenta el Ball Parlat de Sant Roc. La seva redacció s’ha atribuït a Marc Fusté Olivé, nascut a Valls el 1801 i coetani al músic Pau Trenchs. A Marc Fusté se’l coneixia com Marquet de la Dona. Es va fer conegut per escriure parlaments per balls populars en català. Es diu que entre els balls populars que va escriure sobresortia l’escrit a Sant Roc, compost a propòsit pel veí poble de l’Argilaga.
Un altre tipus de ball parlat ben conegut és el Ball de Dames i Vells, conegut àmpliament gràcies a la recuperació que s’ha fet d’aquest a Tarragona des del 1981. Antigament es representava en moltes poblacions, una d’elles a la Secuita. N’hi ha un de documentat a la població el dia 15 d’agost de 1862 durant els actes de celebració de la festa major.
Els balls parlats eren representacions de teatre popular que es feien a l’aire lliure. En aquests s’unien el teatre, la música i la dansa. Solien estar dedicats als sants patrons de la població. Alguns d’ells eren hagiogràfics i tenien un important caràcter identitari. Altres narraven aventures o realitzaven sàtira de l’actualitat.
El terme de la Secuita va experimentar aquesta cultura popular gràcies als músics, escriptors i colles que venien de Valls. Els balls, la música i els castells eren expressió d’alegria. L’alegria del jovent era la màxima expressió del goig del poble.
Moltes celebracions d’aquests moments estaven marcades per les festes de l’any litúrgic. Però també existien manifestacions populars fora de l’àmbit eclesiàstic, en les que s’expressava el caràcter més distès i festiu del poble.
