La psicòloga, professora de música, escriptora i cantautora Remei Margarit, fundadora el 1961 d'Els Setze Jutges amb Miquel Porter i Moix, Josep Maria Espinàs i Lluís Serrahima i la integrant número dos del grup, ha mort a Barcelona als 87 anys edat.
Veu fonamental de la Nova Cançó, Margarit, nascuda a Sitges (Garraf) el 25 de desembre de 1935, no era músic professional quan amb Porter i Moix, Espinàs i Serrahima -que era el seu marit- van crear Els Setze Jutges, el principal grup impulsor inicial de la Nova Cançó Catalana.
En la seva trajectòria va gravar dos discos de cançons pròpies i havia publicat diversos llibres, com el poemari «De la soledat i el desig», així com «Estimat John», amb què va obtenir el premi Ciutat de Badalona el 1992, «El viatge» , «Aquells temps, aquells amors» i «La confidència».
L'any 2007 va rebre de manera col·lectiva la Medalla d'Honor a la categoria d'Or del Parlament per la seva tasca com a membre i fundadora d'Els Setze Jutges.
Altres membres d'aquest grup van ser Delfí Abella, Francesc Pi de Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillemina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Els Setze Jutges, un dels objectius del qual en néixer era reivindicar la normalització del català en el món de la música moderna, van desaparèixer com a grup el 1968, encara que alguns dels seus membres encara segueixen cantant als escenaris, com Maria del Mar Bonet.
Només conèixer-se la seva mort, a través de les xarxes socials, nombroses persones han lamentat la seva mort, així com diferents institucions i entitats com la Institució de les Lletres Catalanes, que l’ha qualificat de «veu fonamental de la nova cançó«, mentre Òmnium Cultural ha apuntat que «quan parlem de dones pioneres en la defensa de la llengua pensem en Remei Margarit«.
