Francesc Quílez és el comissari de l’Any Fortuny. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i també llicenciat amb grau en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, Quílez és el cap de gabinet de Dibuixos i Gravats i coordinador dels gabinets del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El comissari desgrana al Diari algunes de les iniciatives que volen dur a terme amb motiu de l’efemèride.
Quins són els objectius que té com a comissari de l’Any Fortuny?
Trencar amb la imatge fixada i clixé de Fortuny com a artista del preciosisme i de la pintura de casaca, perquè era tot això, però va fer moltes altres coses menys conegudes. La intenció és anar més enllà. Volem apropar la figura de Marià Fortuny als joves, també: el component kitsch de La vicaria els atrau molt, per exemple.
Com copsaran tot això a la programació?
Amb exposicions sobretot. Amb l’Any Fortuny, volem donar a conèixer el pintor des d’una altra perspectiva, destacar la seva modernitat i revisitar-lo, per posar un cas, en l’àmbit de la natura i la interacció que va tenir amb aquesta. No va ser un artista paisatgista a l’ús i elabora obres que es podrien considerar, fins i tot, híbrides, com ara La batalla de Tetuán, que no està acabada i que, potser per això cal reivindicar-la com a moderna.
Com descriuria Fortuny?
No era pas un creador estàtic, era un pintor d’època, sí, però no era un d’efímer. Tenia, a més, un imaginari fecund i era metòdic. Més enllà de la pintura va fer molts gravats i dibuixos, això serà un altre front que abordarem. En l’àmbit més intimista, també va ser una persona de contradiccions i vulnerable, com tot artista.
Per què és necessari revisitar el pintor?
Hi ha una pila d’historiografia d’ell molt unidireccional. Es contempla el seu art des del punt de vista canònic i, sovint, es concep que, pel fet que no acabés moltes de les seves obres, era un fracàs, i és tot el contrari. Això pot tenir una lectura contemporània, on identificar elements que actualitzin la seva figura. Volem mostrar un Fortuny atemporal: tractava temes del seu temps, però el seu llenguatge i sensibilitat connecten amb l’actualitat.
