Després de 25 anys al servei de la ciutadania, l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp s’ha convertit en un far d’esperança per als malalts, però sobretot pels seus familiars. En destaca el Centre Terapèutic, que diàriament assisteix unes 160 persones.
«La meva mare hi va cada dia i sempre en surt feliç, li donen afecte i la cuiden. Al principi, quan la van diagnosticar, se la veia perduda, enfadada amb el món», valora la Sole, que és filla d’una usuària dels serveis de l’associació i l’Institut Lerín des de 2017.
La directora del centre, María Jesús Lerín, destaca que els serveis cobreixen «des de les primeres fases de la malaltia, fins a les més avançades» i que tampoc obliden que afecta un «binomi» i per això cuiden i donen suport als familiars i cuidadors.
A banda del centre de dia, disposen d’una unitat de memòria per als malalts que no tenen un deteriorament cognitiu tan avançat i un programa familiar, al servei dels cuidadors que necessiten qualsevol mena de suport.
L’associació continua sent punta de llança i des de fa poc ha incorporat un nou recurs, han posat en marxa la consulta d’un metge que lidera el servei de diagnòstic. L’objectiu és que cada cop es redueixi el temps que es tarda a conèixer si un pacient pateix els trastorns.
«A vegades passa més d’un any des que es detecten els primers símptomes», lamenta Lerín, que defensa que els usuaris d’aquest nou servei coneixeran el diagnòstic amb menys d’un mes.
La directora del programa recorda que fer pedagogia perquè la gent es faci les proves de diagnosi també és un dels objectius de l’entitat: «Com més aviat ho fem, abans podrem començar a fer teràpia d’estimulació, i més efectiu serà tot plegat».
Lerín ha ideat la metodologia que se segueix al centre, i amb això s’han convertit en referents de les teràpies no farmacològiques al territori: «Qui pateix Alzheimer o trastorns neurocognitius necessita un tractament molt concret, i no hi ha gaire centres especialitzats».
La directora afegeix que «els malalts mereixen que aquest tractament sigui gratuït» i, en aquesta línia, demana més subvencions i ajudes perquè «els usuaris acaben pagant el gruix de la quota».
Un futur sense Alzheimer
L’associació que va començar fa 25 anys com un grup de famílies que es donava suport, s’ha convertit en una entitat pionera a les comarques tarragonines. Pel quart segle que tenen per davant, l’entitat vol continuar creixent, però el seu desig és clar: «Espero que en 25 anys tingui cura», manifesta Lerín, tot i saber que és complicat.
La Sole, filla d’una malalta, toca de peus a terra i posa deures al centre: «Estaria molt bé que tinguessin una residència. Ara hi haurà un dia que la meva mare ja no podrà venir al centre de dia i haurem de buscar una alternativa. I segur que cap és com aquesta. Una residència així seria important per Reus».
