«L’altre dia em vaig trobar un amic a qui li vaig dir que tenia Parkinson, i llavors, em hadir prepara’t! A partir d’ara tindràs un company que no se separarà mai de tu, i és veritat: amb ell, tinc molt males passades, intento no fer-li gaire cas, però sempre guanya. Així dons, us presento en Mr. Parkinson, certament, un company inseparable, amb tremolors, rigidesa muscular, insomni...». D’aquesta manera ha arrencat, aquest divendres 3 de gener, la seva presentació l’expresident de l’Associació Parkinson de Menorca, Bruno Calafat, que ha vingut a Reus, a l’antic hospital Sant Joan, a presentar el seu documental, Mr. Parkinson. Un cop visionat el film, s’ha dut a terme una taula rodona.
L’acte, que ha fet divulgació de la malaltia, s’ha dut a terme amb la complicitat i organització de l’Associació de Parkinson Reus i Baix Camp (APAREBA), amb Anna Crivellé al capdavant; entitat des d’on tenen previst organitzar, també, la presentació d’un conte sobre la malaltia al març d’enguany. La presidenta de l’associació reusenca ha fet, per la seva banda, la corresponent presentació de Calafat: «Bruno, que ha fet d’actor i director entre altres tasques al documental amb altres companys, presenta una peça que va començar com a un projecte casolà, però que ha resultat ser un èxit». El documental tracta la malaltia «tenint en compte el punt de vista del pacient –ha explicat Calafat–, i la de les persones que cuiden els que conviuen amb l’afecció».
En l’actualitat –i com fan constar professionals coneixedors del Parkinson a l’audiovisual– es desconeixen les causes concretes que fan que una persona acabi desenvolupant Parkinson, més enllà que pot heretar-se i que l’evolució és variable en cada persona. Aquest factor dificulta treballar en un pla de prevenció. Ara bé, aquesta malaltia neurodegenerativa, que afecta quatre milions de persones al món segons esmenten al documental, no es pot gestionar en solitari. A banda del tractament simptomàtic amb fàrmacs, entre altres tractaments, cal una «participació integral de professionals mèdics i entitats socials», incloent-hi logopedes, fisioterapeutes i atenció psicològica, si cal. I és que trobat el diagnòstic, assenyalen a Mr. Parkinson, s’entra en una fase de dol, és com «una pèrdua de la salut». La família és on habitualment apareix la figura del cuidador, fonamental en l’engranatge que ajudarà algú amb Parkinson. Un dels bonics detalls que s’ha fet palès a l’acte haa estat que, entre els assistents, hi ha hagut tot de familiars, s’ha palpat molta empatia.
A la taula rodona, d’altra banda, hi han participat Calafat, el neuròleg de l’Hospital Universitari Sant Joan Jordi Casanoha(també membre a la junta de l’APAREBA) i Crivellé. Moments previs a l’inici de la intervenció, Casanova ha expressat que les preguntes més habituals en xerrades sobre el tema són: «Com serà el futur d’una persona amb aquest diagnòstic i per què li ha tocat a ell o ella». Qüestions, sovint, complexes de respondre.