Dins d’una capsa de puros, Cristina Salagaray va trobar un tresor: eren documents del seu avi, Víctor Manuel Salagaray, «metge i veterinari, nascut el 1980, amb un càrrec força rellevant a la República, que va anar a parar a un camp de concentració a Sète (França)», conservats per la família. Hi havia salconduits, certificats, retalls de diaris, fotografies, butlletins i, possiblement el més valuós, la correspondència que el doctor enviava a la seva esposa.
Una obra de teatre de l’Orfeó Reusenc, Carn humana, que narra l’exili de famílies senceres arran de la derrota de la República a la Guerra Civil, va fer el clic al cap de la neta: a través d’una amiga, Isabel Romeu, que hi estava vinculada, van parlar de la capsa, van pensar com podrien donar-li sentit al seu contingut i van acabar fent cap a l’Arxiu Municipal de Reus amb el fons.
Avui, de la mà de la regidora Montserrat Flores i l’arxivera Elisenda Cristià, va materialitzar-se la donació de la troballa, que passarà per tot un procés de tractament, reproducció i conservació i serà consultable per la ciutadania.
«Hi ha cartes i també una agenda de telèfons de comandants, hospitals i persones amb qui l’avi tenia contacte en aquell moment, una revista i altres coses», precisa Cristina.
El metge «havia estat enrolat al vaixell Príncipe de Asturias, una rèplica del Titanic, que anava de Barcelona a Argentina i que va naufragar davant de les costes de Brasil. El periodista Francisco García Novell va descobrir que el meu pare i un altre tripulant havien salvat molta gent. Això explica una mica com era ell», relata la seva neta.
La lectura de les cartes li ha servit a ella per saber que va estar «a prop de ser mexicana». I, amb el temps, ha estat també conscient de com el seu avi va intercedir, per exemple, per donar un cop de mà en la preservació del patrimoni d’algunes famílies.
Durant la guerra, Víctor Manuel Salagaray va ser metge del Cos de Sanitat Militar i va estar sota les ordres del cap de Sanitat de l’Exèrcit de Terra i del cap militar de la Defensa Especial Contra Aeronaus, lluitant al costat de la República. Quan es va acabar la guerra va passar a França per Bourg-madame, amb tres dels seus fills. Van ser ingressats en un camp. Salagaray va morir finalment a Sète el dia 11 d’abril de 1939 i va ser enterrat a Beziers.